El BOE del 23 de març recull un decret llei que desenvolupa les relacions laborals de l’Estatut de l’artista, una proposta de reforma del sector que es va aprovar el 2018 però que fins abans-d’ahir no s’havia posat en marxa. La norma entrarà en vigor el 31 de març i afectarà els contractes signats a partir de llavors.
A més del canvi en la regulació laboral del sector cultural, el decret llei inclou una disposició addicional que dóna via lliure perquè el Govern modifiqui decrets que regulen els sistemes de cotització dels autònoms. L’objectiu és adaptar-los al nou sistema plantejat pel ministre José Luis Escrivá i que ara mateix està a debat amb els agents socials: cotitzacions en funció dels seus rendiments reals, una de les reformes promeses al Pla de recuperació.
Una de les mesures més importants del decret llei és que amplia i actualitza qui està dins aquesta regulació especial. Així, passa d’aplicar-se només a “artistes en espectacles públics” (com concerts o teatre, entre d’altres) a beneficiar tant artistes com tècnics i auxiliars que treballin en arts escèniques, audiovisuals i musicals.
Això sí, als tècnics i auxiliars no els aplicarà tota la regulació especial d’artistes: sí que els tipus de contractes i les indemnitzacions, modificats el dia 23 de març, però no les regles sobre descansos i vacances, la jornada laboral i les retribucions.
Totes aquestes persones, excepte si la seva feina és estructural (per exemple, el tècnic fix d’un teatre) o cíclic (per exemple, els que treballin sempre al mateix lloc cada temporada), podran incloure’s en aquesta relació laboral especial amb regles pròpies.
Els contractes temporals per a artistes i tècnics hauran d’incorporar de forma específica quines necessitats cobriran, com han establert els tribunals i marca la norma general, sigui una o diverses actuacions, una temporada, el temps que estigui una obra en cartell o una fase concreta de la producció. Si s’incompleixen aquestes regles o es concatenen dos contractes o més que sumin més de 18 mesos de 24, com estableix la regla general per a totes les persones treballadores, la persona passarà a ser fixa.
La reforma també puja les indemnitzacions mínimes que han de rebre les persones treballadores en finalitzar aquests contractes temporals: si fins ara era de set dies per any en contractes superiors a un any, a partir de la seva entrada en vigor serà de dotze dies per any per regla general, de vint en contractes de més de divuit mesos de durada. Aquestes quanties, això sí, poden ser més altes si així ho marquen els convenis col·lectius.
A més, la norma elimina d’aquests contractes culturals la penalització a les cotitzacions que s’imposa per als empresaris que signin contractes laborals de menys de trenta dies; i estableix que els artistes autònoms amb rendiments anuals menors de 3.000 euros tindran una cotització reduïda.
Aquest article s’ha publicat originalment a CIVIO.
