El Fons de Garantia Salarial (Fogasa) triga entre sis i nou mesos de mitjana a concloure els expedients per impagaments d’empreses als seus treballadors. Això suposa una gran millora respecte al que passava fins a finals de 2014, quan es va produir un caos fruit de l’acumulació d’una quantitat ingent de casos, però encara dobla en el millor dels casos el termini legal de tres mesos, segons fonts consultades.
La crisi, amb processos massius de tancaments d’empreses va suposar que el recurs al Fogasa fos intensiu. Això, sumat a la política pública de restricció de personal va ocasionar embussos importants, que en el conjunt de l’Estat espanyol van arribar a sumar uns 100.000 expedients, amb un nombre no fixat de treballadors que esperaven rebre els diners que reclamaven però que havien d’esperar ens alguns casos anys a què els organismes administratius donessin el vistiplau.
Davant la situació gairebé caòtica que es va produir, el govern central va adoptar una solució inesperada, va encarregar a una empresa privada, Tragsa, que realitzés la tramitació del gruix dels expedients. Això es va fer, amb molts problemes, fruit de la inexpertesa, tants que el Tribunal de Comptes va qualificar l’operació com a antieconòmica. Ho va fer perquè el cost va ser superior a si s’hagués utilitzat l’estructura funcionarial i perquè les reclamacions es van incrementar molt. Però, fet i fet a finals de 2014 es va normalitzar relativament la situació.
Luisa Montes que és advocadessa de CCOO, explica «quan la situació va estar veritablement malament va ser durant els anys 2012, 2013 i 2014». Després, afirma, gràcies a un crèdit governamental i amb tres pagaments massius d’expedients es va regularitzar bona part del servei.
Tanmateix, després de fer pràcticament net, la situació al Fogasa a Catalunya no ha arribat als nivells de fluïdesa que tenia abans de la crisi. Segons Montes ara aproximadament es triguen sis mesos entre que entra l’expedient i es rep la comunicació de la seva resolució.
Doble endarreriment
Camil Ros, responsable d’acció sindical d’UGT té una opinió semblant. «Vist en perspectiva, alguna cosa ha millorat, però el Fogasa sempre ha pagat tard i malament», diu. Això és especialment negatiu per als treballadors que hi recorren,que ho fan perquè tenen endarreriments. Per tant, si els hi deuen sis o set mesos de salaris i a això se li suma l’impagament dels acomiadaments, i, tot plegat no es resol fins al cap de sis, set o vuit mesos, la situació pot esdevenir insuportable, perquè s’allarga fins a un any.
Isabel Martínez, advocada del Col·lectiu Ronda té algunes dades concretes: «a març de 2014 hi havia 6418 expedients oberts. Un any després n’hi ha 3.700, només a la demarcació de Barcelona». Segons la seva percepció, en aquesta demarcació la mitjana de temps que es tarda amb substanciar un expedient són nou mesos, i menys si es tramiten a altres províncies on el nombre de casos és menor.
Les fonts consultades coincideixen a valorar que s’ha produït una millora en el procés. Per una banda perquè generalment hi ha menys casos de tancaments d’empreses amb deutes amb els treballadors. La raó pot ser perquè hagin tancat ja moltes de les societats que tenien problemes. Però hi ha una altra raó de pes. Bona part de les reclamacions de sous endarrerits o d’indemnitzacions per acomiadament es generaven a partir de treballadors que eren fixos o tenien contractes de llarga durada. Ara molts acomiadaments queden tapats per la capa de no renovació de contractes temporals, expliquen les fonts consultades.
No hi ha comentaris
Pingback: El Suprem obligarà al Fogasa a pagar totes les reclamacions que no hagi resolt en tres mesos