Actualitat

El dret a la desconnexió digital serà un punt clau de les negociacions dels pròxims convenis col·lectius

Una de les batalles de futur en les relacions laborals és fixar el que s’anomena dret a la desconnexió digital. Es tracta d’aconseguir que les treballadores i els treballadors puguin gaudir sense interrupcions del seu temps de lleure un cop hagin sortit del centre de treball. Sobre aquest assumpte, UGT de Catalunya ha fet una jornada en la qual han participat com a ponents, Alejandro de Llano, gerent del gabinet jurídic de la UGT de Catalunya i Omar Molina, director de l’àrea laboral del Gabinet, Duran Sindreu.

Fins fa poc era relativament habitual que un treballador rebés a casa una trucada, un correu electrònic o un missatge al seu telèfon procedent de l’empresa per a la qual treballava, comunicació que podia implicar reprendre el treball i interrompre el seu descans. En aquell moment la situació d’aquest operari podia veure’s compromesa perquè no sabia què fer, atendre la petició de l’empresa o fer prevaldre el seu dret al descans i a la conciliació familiar?

Per evitar els problemes que la situació descrita pot ocasionar als treballadors hi ha una eina que hauria de ser eficaç: la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garanties dels Drets Digitals que ha convertit en norma el dret a la desconnexió digital, com a manifestació concreta del dret al descans de tots els treballadors.

Encara que existeixi la llei el que es tracta és que es compleixi. Per això, al sindicat UGT s’ha iniciat un procés de reunions i trobades formatives que tenen com a objectiu aconseguir que la normativa s’inclogui en els seus aspectes més rellevants en els convenis sectorials i també de les empreses, segons explica Alejandro de Llano.

“El que interessa és que la desconnexió digital sigui un fet real i es compleixi en el dia a dia de les relacions entre les empreses i els treballadors, perquè si no pot passar com la política de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) d’algunes grans corporacions, que ocupa moltes planes en les memòries que es reparteixen als accionistes però que en realitat després no s’aplica enlloc”, afirma.

Actualment la desconnexió digital es contempla en quatre articles de la Llei Orgànica de protecció de dades i Garanties de Drets Digitals, concretament els articles 87 al 91. Essent sintètic, la idea que hi ha darrere de la normativa legal és que tot treballador gaudeix d’un dret a no ser molestat en el seu temps de descans (incloent-hi permisos i vacances). La nova normativa concreta encara més, ja que deixa clar que el dret a no ser molestat inclou el no rebre trucades, correus electrònics o missatges de WhatsApp del cap fora de l’horari de treball.

Alejandro de Llano és partidari de fer realitat la normativa, cosa que hauria de completar-se amb protocols específics fruit d’acords com els que s’han aconseguit en grans empreses com l’asseguradora Axa, que va regular el 2017 el dret a desconnectar en benefici dels seus 4.000 empleats. A aquesta gran empresa han seguit firmes com Telefónica, IKEA o Banc Santander. I anant més enllà el dirigent ugetista considera que l’ideal seria aconseguir el que s’ha pactat a l’automobilística alemanya Mercedes, on quan acaba la jornada laboral es desconnecten els servidors d’Internet i ja no es poden enviar o rebre missatges des d’aquests mitjans.

Sense represàlies

La nova norma no configura el dret a la desconnexió com una prohibició d’enviar e-mails o fer trucades fora de l’horari de treball per a l’empresa, pel que aquesta seguiria facultada a fer-ho. En canvi, el que estableix és la potestat del treballador d’exigir que l’empresa cessi aquesta conducta o, simplement, no respondre aquests requeriments en forma de trucades, e-mails rebuts, que es produeixen fora de l’horari laboral. Així mateix, com no podria ser d’altra manera, el dret comprèn la prohibició de suportar represàlies per part de l’empresa, quan s’exerceix el mateix.

Control horari

La norma recull l’obligació per a les empreses d’establir protocols interns on es defineixin els horaris en què queda prohibit enviar correus electrònics, fer trucades, etc. Aquesta prohibició, com a regla general, hauria de coincidir amb l’horari de descans, permisos o vacances del treballador. No obstant això, hi ha casos, per exemple en treballadors amb nivells alts de responsabilitat, en els quals l’empresa pot pactar que aquests estiguin disponibles en cas de necessitat, pel bé de l’eficiència organitzativa. En aquestes situacions l’empresa haurà de convèncer al treballador, probablement a través d’un bon salari, perquè no exerceixi el seu dret a la desconnexió digital.

A més, hi ha un nou element que hauria de conjugar-se. Es tracta de la normativa que fixa que a partir del 12 de maig totes les empreses hauran de tenir un control horari que asseguri que les jornades de treball són les que marca la llei i no s’allarguen més enllà del que és raonable. Això, segons Alejandro del Llano, dóna més sentit a la desconnexió digital, ja que de poc serviria establir horaris de treball si aquests poden ser interromputs o allargats més enllà del que és raonable per ordres o comunicacions que pugui fer des de l’empresa en qualsevol moment.