Les empreses resten obligades a limitar la mobilitat de les persones treballadores adoptant sistemes de treball a distància i teletreball així com reunions telemàtiques, d’acord amb les mesures sanitàries decretades per l’autoritat sanitària. Així ho ha remarcat el Consell de Relacions Laborals format per l’Administració de la Generalitat, els sindicats CCOO, UGT i FOMENT i PIMEC.
El CRL recorda que només quan la mobilitat és imprescindible es pot realitzar el treball presencial, i en aquells casos en que el treball a distància no és possible, s’han d’implantar altres mesures com horaris d’entrada i sortida esglaonats, flexibilitat horària, o similars per tal que s’evitin les hores punta del transport públic.
Per fixar-ho, es proposa adoptar, preferentment i temporalment, mesures de flexibilitat interna negociades entre l’empresa i la representació legal o sindical de les persones treballadores pel que fa a possibles modificacions de la jornada.
Així, la declaració que han realitzat davant les actuals dades epidemiològiques i atenent a les Resolucions de les autoritats sanitàries indiquen que les empreses resten en l’obligació a limitar la mobilitat de les persones treballadores adoptant sistemes de treball a distància i teletreball, així com reunions telemàtiques, d’acord amb les mesures decretades per l’autoritat sanitària, durant el període de vigència d’aquestes tot recordant que només quan pel tipus d’activitat el treball presencial és imprescindible es permet la mobilitat.
També, que les empreses que no puguin realitzar el treball a distància o teletreball, en aquesta situació excepcional, hauran de facilitar un document justificatiu a les persones treballadores de la necessitat de realitzar els desplaçaments per anar o tornar del centre de treball, o bé, alternativament, disposar del Certificat autoresponsable de desplaçament per la crisi sanitària per la COVID-19.
Un altre punt és la proposta d’adoptar, preferentment i temporalment, mesures de flexibilitat interna negociades entre l’empresa i la representació legal o sindical de les persones treballadores pel que fa a possibles modificacions de la jornada segons els procediments pactats i/o legals per modificar-la, en funció de causes objectives que n’aconsellin l’adaptació, en un context d’equilibri entre les necessitats empresarials i les necessitats de les persones treballadores i que possibilitin adaptar les necessitats particulars de la situació.
El context de la declaració del Consell de Relacions Laborals
Des de l’afectació de la pandèmia a Catalunya, el Consell de Relacions Laborals assegura haver contribuït amb unes Recomanacions per a empreses i persones treballadores sobre actuacions vinculades a les situacions que es puguin produir per l’efecte del coronavirus SARS-CoV-2. Recomanacions que integren mesures preventives i organitzatives per a empreses i persones treballadores i orientacions per planificar una tornada a la feina, tot demanant prioritzar, sempre que això sigui possible, mesures de flexibilitat i el teletreball per prevenir contagis i pal·liar els efectes socioeconòmics derivats de la crisi.
El Consell de Relacions Laborals apunta que la restricció de la mobilitat i el confinament domiciliari durant els mesos de març i abril fonamentalment “van demostrar la seva capacitat potencial de reduir la probabilitat d’exposició i contagi per COVID-19”. Així, opcions com el treball a distància i teletreball o diferents alternatives de flexibilitat empresarial, al mateix temps, “van minimitzat l’impacte negatiu sobre el teixit empresarial i l’ocupació”.
Des de llavors, el 23 de setembre de 2020 es va publicar al BOE el Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, on el treball a distància és entès com a treball que es fa fora dels establiments i centres habituals de l’empresa, i del qual el teletreball n’és una subespècie que implica la prestació de serveis amb noves tecnologies.
Aquesta mateixa norma, però, estableix que el treball a distància implantat excepcionalment com a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, i mentre aquestes es mantinguin, li segueix sent aplicable la normativa laboral ordinària i que, en tot cas, les empreses estan obligades a dotar dels mitjans, els equips, les eines i els consumibles que exigeix el desenvolupament del treball a distància, així com al manteniment que sigui necessari i que, si s’escau, la negociació col·lectiva ha d’establir la forma de compensació de les despeses derivades per al treballador d’aquesta forma de treball a distància, si n’hi ha i no han estat ja compensades.
El Consell de Relacions Laborals ha constatat que la situació actual de la pandèmia de la COVID-19 suposa la irrupció d’una segona ona de contagis d’abast comunitari. Així, la Resolució SLT/2546/2020, de 15 d’octubre preveu, entre altres qüestions, la necessitat de promoure les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de persones treballadores, prioritzant el treball a distància, el teletreball, les reunions telemàtiques.
Per altra banda, el Decret 127/2020, de 25 d’octubre, per a l’adopció de les mesures necessàries en el territori de Catalunya durant la declaració de l’estat d’alarma davant la situació d’emergència sanitària provocada per la COVID-19 i la Resolució SLT/2620/2020, de 25 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de salut pública, de restricció de la mobilitat nocturna, per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, reforcen la previsió que els desplaçaments per anar o tornar del centre de treball només s’ha de produir en els casos en què el treball no es pugui realitzar en modalitat de treball a distància o teletreball
