Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La confrontació oberta que mantenen des de fa mesos la cúpula del Departament d’Educació i els set sindicats de docents amb representació a l’escola pública (USTEC, CCOO, Intersindical, Aspepc-SPS, UGT, CGT i USOC) no sembla tenir aturador. Malgrat les mútues apel·lacions al diàleg, no hi ha acostament de postures. Així, ahir al matí els sindicats explicaven en roda de premsa les mobilitzacions que es duran a terme durant el mes de setembre, en el qual el curs escolar s’inicia més d’hora que mai (el dia 5 a infantil i primària i el 7 a secundària) i amb una jornada lectiva intensiva que es completa amb activitats de lleure de tarda per facilitar la conciliació de les famílies. Un mes que es presenta com una prova de foc pel conseller Gonzàlez-Cambray.
Representants dels set sindicats van anar exposant els motius d’aquestes noves mobilitzacions, si bé van començar apel·lant a la idea que encara hi ha temps d’evitar-les si durant l’estiu s’arriba a un acord. Però aquesta opció sembla molt improbable: el Departament reiterava ahir l’oferta de recuperar una hora lectiva a primària el curs vinent (de 24 a 23 hores setmanals) i a la secundària (de 19 a 18) el curs següent, però aquesta oferta ja va ser rebutjada pels sindicats a finals d’abril i semblava que havia quedat aparcada. Ahir va reaparèixer.
Així, si res no canvia en les pròximes vuit setmanes la previsió és que el dia 5 de setembre, primer dia de curs a infantil i primària, es faran concentracions als centres educatius al finalitzar la jornada de tarda, i també s’animarà els i les mestres a dur la samarreta groga i a guarnir les parets dels centres amb pancartes reivindicatives. La convocatòria de vaga es deixa pel dia 7, quan arrenca també la secundària, i al migdia es farà una concentració davant del Parlament de Catalunya. Durant les dues setmanes posteriors (del 12 al 23 de setembre) es promouran les tancades i assemblees als centres, i dimecres 28 de setembre es farà una segona jornada de vaga, amb una manifestació que sortirà a les 11.30 dels Jardinets de Gràcia i es dirigirà cap a la seu del Departament d’Educació. L’eslògan: “Fem-nos ingovernables”.
Pel que fa a la recuperació de l’hora lectiva, que sempre ha estat una de les principals reivindicacions sindicals, ahir els representants dels treballadors explicaven que ells mai s’han oposat a l’oferta del Departament d’Educació de començar el curs vinent a primària amb una hora menys, si bé aclarien amb aquesta proposta no poden posar fi a les mobilitzacions perquè “la retallada la va patir tot el col·lectiu al mateix temps”. A més, van afegir, no es refien que la reversió de l’hora lectiva es faci a secundària en el calendari promès (curs 2023/24), ja que “això depèn d’uns pressupostos que encara no s’han aprovat i que ha de tirar endavant un govern que s’aguanta amb pinces”. “I si no ens mobilitzem deixarem de ser una prioritat quan es negociïn els pressupostos”.
“Cal un gran acord social”
Una hora més tard que acabés la roda de premsa, la secretària general del Departament, Patrícia Gomà, convocava els mitjans per explicar per què cal “un gran acord social” per revertir totes les retallades. “Nosaltres som on érem, a la taula de negociació, però fa falta un gran acord perquè aquests diners no els té el Departament, han de sortir d’una redistribució i solidaritat del pressupost de tot el govern, i això requereix una justificació”, va explicar Gomà.
El Departament també va fer una “apel·lació a la responsabilitat” dels sindicats. “Després de dos cursos escolars de pandèmia -ha dit Gomà- arriba un curs amb una certa normalitat, en el qual s’incorporen tres grans mesures de transformació educativa [en referència a ràtios a I3, gratuïtat a I2 i decret d’admissió], és un curs molt rellevant i apel·lem a la responsabilitat dels sindicats per començar-lo amb la màxima normalitat, s’ho mereix la comunitat educativa i s’ho mereix sobretot l’alumnat, que ha estat el gran damnificat d’aquests cursos de covid”.
Per la seva banda, els sindicats acusen al conseller Gonzàlez-Cambray de fer polítiques d’aparador, i posen com a exemple la baixada de ràtios a I3, que serà molt difícil de dur a terme a determinades localitats, o l’increment de plantilles anunciades fa uns dies, ja que a la vegada es perdran els reforços covid (perquè el ministeri es nega a prorrogar aquests fons). “El curs començarà pitjor del que ha acabat aquest, amb menys personal”, asseguren els sindicats, que s’han queixat molt especialment per com s’estan fent els nomenaments de plantilla, ja que professionals amb números baixos a la borsa d’interins s’estan quedant sense cap plaça demandada perquè les ocupen altres interins amb números alts que són triats com a substituts a través d’entrevista directa. Pels sindicats, “tenim un sistema de designació de llocs de treball de república bananera”, producte del decret de plantilles, la derogació del qual sempre és a la seva llista de reivindicacions.
També afirmen que està havent-hi una “política de repressió” envers els docents que s’estan adherint a expressions de rebuig del conseller (com els claustres que l’han declarat persona non grata, uns 150 segons els seus càlculs). A banda, els sindicats també creuen que el primer dia d’inici de curs molts alumnes encara no tindran plaça, perquè el mateix dia 5 es reuneixen les comissions de garanties d’admissió a molts municipis, o que també hi haurà docents que no estaran nomenats, perquè “quan començàvem el 12 això ja passava”. “El setembre serà una bogeria”, viticinen.
