El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) reclama més infermeres i unes millors condicions laborals, que inclouen, entre d’altres, reduir l’eventualitat dels contractes i augmentar les retribucions. En una roda de premsa convocada ahir al matí amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, que se celebra el 12 de maig, es va destacar el paper clau que juguen les infermeres per tal de garantir una bona qualitat assistencial. En l’acte hi van participar la presidenta del COIB, Paola Galbany, la vocal de Ciutadania de la Junta de Govern del Col·legi, Paloma Amil, i la directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB, Glòria Jodar.
L’augment de la ràtio d’infermeres és una de les mesures claus que fa temps que es reclama des del Col·legi per tal de millorar l’assistència als pacients. A la província de Barcelona, on es concentren prop del 80% de les infermeres de Catalunya, la ràtio és de 6,6 infermeres per cada mil habitants, mentre que a Catalunya és de 6,2. Es calcula que es necessitarien gairebé 11.000 infermeres a Barcelona per arribar a la ràtio de Navarra, la comunitat autònoma amb una ràtio més elevada d’infermeres, amb 8,6 per cada mil habitants, i unes 16.000 per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea, que es troba al voltant de 9,5.
Durant els anys vinents es preveu que la situació de manca d’infermeres s’agreugi. Segons Paloma Amil, vocal de Ciutadania del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), «l’envelliment progressiu de la població i la incertesa creixent que provoquen els canvis socials i situacions com la que ha causat la pandèmia de la Covid-19 fan que la cura, que és la funció principal de les infermeres, sigui cada cop més important».
De fet, un informe del Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres (ICNM) avisa que els països més desenvolupats s’encaminen a un futur amb una important falta d’infermeres i infermers. L’informe destaca que el 17% de les infermeres de tot el món, una de cada sis, té 55 anys o més i s’espera que es jubili durant la dècada que hem encetat. L’organització xifra en 4,7 milions les noves infermeres que seran necessàries en els anys vinents per a substituir les que s’han de jubilar.
Segons mostren diversos estudis científics, com més infermeres hi ha en un sistema de salut, menys mortalitat i més seguretat es percep entre els pacients. Un estudi recent publicat a la revista mèdica The Lancet, que ha analitzat diferents factors i el seu impacte sobre l’expansió, gravetat i mortalitat de la Covid-19, conclou que un nombre elevat d’infermeres en el sistema sanitari s’associa amb una reducció de la mortalitat per coronavirus. Al gràfic que aporten els investigadors s’aprecia que les morts per Covid als sistemes sanitaris que tenen més de 6.000 infermeres per milió d’habitants és quatre vegades inferior als que en tenen entre 3.000 i 6.000. A més, la mortalitat per la Covid-19 repunta en els Estats amb menys de 3.000 infermers per milió d’habitants.
Les infermeres, al límit
La pandèmia de la Covid ha evidenciat la manca d’infermeres en el sistema sanitari i ha fet palesa la necessitat d’introduir canvis en les seves condicions laborals. «Moltes professionals estan doblant torns o treballant hores extraordinàries per poder atendre els usuaris. Aquesta càrrega de feina està comportant problemes físics i emocionals entre les infermeres i també ha comportat un augment de les baixes laborals, que ha agreujat encara més la manca d’infermeres», destaca la presidenta del COIB, Paola Galbany.
El Programa Retorn del COIB, que s’adreça a infermeres col·legiades que tenen problemes de salut mental o d’addiccions, ha fet 2.812 visites de seguiment durant el 2020, mentre que l’any anterior en va fer 1.800, la qual cosa representa un augment del 56%. L’any 2020, aquest Programa va posar en marxa un servei de suport psicològic telemàtic específic per a la Covid-19, el qual ha atès 241 infermeres. El nombre de consultes a l’Àrea d’Atenció Col·legial del COIB també es va disparar durant l’any passat, passant de 1.008 consultes el 2019 a 2.889 el 2020 (un 187% més).
Glòria Jodar, directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB, sosté que la pandèmia de la Covid-19 ha deixat ben clara la importància del paper de les infermeres en la prevenció dels contagis, el diagnòstic i l’atenció a les persones contagiades, així com el seu lideratge en la campanya de la vacunació. «Hem liderat el procés de vacunació, hem interpretat les necessitats de les persones i la comunitat i hem fet visible l’impacte transformador de la feina que fem diàriament», expressa. Destaca, però, que tot i que la pandèmia ha fet més visible la feina de les infermeres, en l’àmbit polític no ho ha fet de manera suficient. «Falta passar a l’acció», remarca.
En aquest sentit, des del COIB reclamen que s’augmentin les places d’estudiants d’infermeria a les universitats i que es valorin i reconeguin les experteses i les especialitats, millorant la seva categoria professional i facilitant la promoció. A més, destaquen que, actualment, les infermeres no tenen la categoria A1 que els correspondria segons la seva formació i denuncien també l’alta temporalitat en els contractes. L’any 2019, a l’Institut Català de la Salut, el percentatge d’eventualitat entre les infermeres era del 16%, el doble que el dels metges.
També reclamen que les infermeres puguin participar en els espais de decisió. «Som la columna vertebral del sistema de salut i les professionals que passem més hores amb els ciutadans i que, per tant, coneixem millor les seves necessitats. Volem estar als llocs on es prenen les decisions i poder participar en les polítiques de salut, perquè estem capacitades professionalment per fer-ho», sosté Paola Galbany. Per tal de fer valdre la tasca de les infermeres i coincidint amb el Dia Internacional de les Infermeres, el Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona ha engegat la campanya #socinfermera. La campanya està protagonitzada per vuit infermeres de diferents centres de salut que reivindiquen la seva tasca.
Marxar per tenir unes millors condicions laborals
A la falta estructural d’infermeres se suma el fet que, durant els últims anys, moltes han deixat el seu lloc de treball, o bé perquè han marxat a treballar a l’estranger o bé perquè han decidit abandonar la professió. Darrere de la marxa a l’estranger i de la desafecció amb la professió, es troben les condicions laborals. «Les infermeres treballen en unes condicions laborals precàries, amb un índex d’eventualitat elevat, i amb dificultats per conciliar la vida laboral i personal. Els sous que perceben les infermeres al nostre país també és molt baix, especialment a les residències i als centres sociosanitaris», explica Galbany.
Entre 2011 i 2015, es va produir un augment significatiu del nombre d’infermeres que van marxar a treballar a l’estranger. Al voltant de 1.300 persones col·legiades van sol·licitar als serveis del COIB marxar a treballar a fora, amb una mitjana anual de 257 peticions. A partir de 2014, aquesta tendència ha anat a la baixa, però ha viscut un repunt l’any 2020, amb 139 expedients tramitats (el 2019 van ser 115). «Calen incentius per recuperar les infermeres que han abandonat la professió i que les organitzacions sanitàries desenvolupin models de carrera professional que valorin l’expertesa clínica i les especialitats», reivindica la presidenta del COIB.
