Cinc grups de dones immigrants: Mujeres P’alante, Las Libélulas, Mujeres Migrantes Diversas, Associació de Dones Marroquines de Catalunya i Associació Salvadorenya a Catalunya, junt amb els sindicats CCOO i UGT han constituït el Grup d’acció per a la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) fer la dignificació de les feines de la llar i les cures, com va avançar Diari del Treball .
Les organitzacions i entitats pensen tirar endavant diverses activitats per tal d’impulsar la ratificació del conveni esmentat que equipararia les condicions laborals de les treballadores de la llar amb les dels empleats del règim general de la Seguretat Social. Entre les primeres accions es vol que els grups polítics del Parlament de Catalunya aprovin una moció instant l’Estat espanyol a ratificar la norma. En segon lloc es voldria portar la mateixa moció al Congrés dels Diputats. I, mentrestant, es vol dur la reivindicació als municipis catalans per tal que n’aprovin també acords de ple. La firma, però no la ratificació, van suposar la creació una normativa que en lloc de millorar la situació de les treballadores de la llar, l’empitjora en relació amb sectors com el miner.
Espanya va signar en el seu dia el Conveni 189, igual com han fet altres 25 estats, dels quals 6 de la Unió Europea. Però no l’ha ratificat, cosa que obligaria incloure els preceptes del conveni a la legislació espanyola, ha explicat Marina Isla d’AMIC UGT.
«El treball domèstic, és un treball. Les treballadores i els treballadors domèstics tenen, igual que la resta de treballadors, dret a un treballa decent», afirma l’acord pendent de ratificar per part de l’Estat espanyol. Posar negre sobre blanc el contingut del pacte suposaria que les treballadores i treballadors afectats tindrien contractes laborals per escrit. Període reglat de descans setmanal. Un salari fixat que, pel capbaix seria el mínim interprofessional. El pagament s’hauria de fer en diners i no en espècies. Tots els treballadors haurien d’estar inscrits al règim general de la Seguretat Social. Per tant, tindrien també dret a vacances pagades, a cobrar en cas de malaltia i accident de treball i a tenir subsidi d’atur en cas de quedar sense feina.
El que passa actualment és la creu dels preceptes abans indicats. «A la majoria ens obliguen a tenir una assegurança privada» diu Elena, de les dones salvadorenyes. La quantia d’aquesta assegurança va a càrrec de la treballadora. Es dóna el cas que per aconseguir la reunificació familiar, la quantitat mínima exigida per aprovar-la supera el salari per al qual poden cotitzar de màxim en l’assegurança, cosa que obliga a tenir més d’una font salarial.
Tampoc es respecta el descans setmanal. El dia de descans que els pertocaria queda reduït molts cops a dues hores, especialment entre les treballadores fixes. Igualment, les vacances, molts cops no les poden fer les treballadores pel seu compte, ja que en moltes llars es considera donar vacances que la treballadora es desplaci amb la família a fer les feines en el domicili d’estiueig.
Tampoc tenen permisos remunerats per maternitat ni per malaltia, coincideixen les diferents portaveus.
La responsable del grup Libelulas, bàsicament format per dones bolivianes i especialitzat en treball per hores, explica que hi ha casos que les treballadores «són abusades sexualment i assetjades». Denuncia també retencions de documentació. Però on han posat més èmfasi és en el fet que entre les que es dediquen a la neteja hi ha molts casos d’intoxicació a causa dels productes químics que s’usen. «N’hi ha molts de tòxics que s’han generalitzat perquè en ser més forts, diuen que netegen més ràpidament i així no cal que estem treballant tantes hores», afirma. Fruit d’aquesta generalització dels tòxics s’han donat casos de tumors cancerosos i també de malalties estomacals greus.
Un altre aspecte denunciat en la presentació del grup d’acció és la indefinició de les feines. «Molts cops et contracten per tenir cura d’una persona gran, i després et fan netejar, més tard anar a buscar els nens a col·legi i pots acabar la jornada rentant els cotxes», afirmen.
Les situacions d’injustícia es produeixen perquè amb la llei d’estrangeria a la mà, s’ha de justificar que has viscut més de tres anys a Espanya per optar a la regularització. Això obliga a estar tot aquest temps indocumentada i és caldo de cultiu d’abusos. «Perquè, a la fi del període pot ser que la responsable de la llar decideixi que no firma per a la regularització, perquè els pot semblar que així et tenen més subjecta», explica una de les ponents.
El desconeixement dels drets que, tanmateix tenen les treballadores de la llar, la gran majoria estrangeres fa que proliferin agències de col·locació. «Aquestes agències són un altre niu d’irregularitats», diu una portaveu. Sembla usual que cobrin per elaborar un currículum, per presentar sol·licituds de feina i, es donen casos en què les treballadores han de pagar part del seu migrat salari als intermediaris, cosa que prohibeix el conveni 189 de l’OIT, recorden. «Jo sé de casos que la companya cobra 500 euros i ha de pagar 100 a l’agència», explica una responsable boliviana.
Totes les organitzacions que formen part del grup d’acció acabat de crear s’han adherit a la mobilització del 8 de març . En concret a una manifestació que sortirà a les 11 del matí de Plaça Urquinaona en la qual participaran també les treballadores i treballadors de la neteja que faran aquell dia la primera jornada de vaga pel seu conveni.
