Actualitat

El cas dels vuit d’Airbus es converteix en el judici a la criminalització del sindicalisme

El dit judici als vuit treballadors d’Airbus és imminent. Al seu voltant es produeix una gran mobilització sindical. Però més enllà es considera el cas com el judici al sindicalisme que s’ha oposat a les retallades de drets paral·leles a la crisi econòmica. Per això, aquest dimarts es fa un acte multitudinari a Madrid sota el lema «La vaga no és delicte».

José, Raúl, Tomàs, Enrique, Rodolfo, Edgar, Armando, Jerónimo. Són vuit treballadors de l’empresa Airbus, involucrats en el que ja és el cas judicial de més rellevància per als sindicats des del procés contra la cúpula de CCOO a 197, el conegut com a cas 1.001 on entre altres es va condemnar Marcelino Camacho.
La Fiscalia demana vuit anys de presó per a cada un d’ells per participar en un piquet durant la vaga general del 29 de setembre de 2010 en el qual es van produir altercats i una càrrega policial en què els antiavalots van disparar a l’aire. És la pena més gran que s’ha sol·licitat mai a Espanya per fets similars des que va arribar la democràcia. Amb un matís: tots els acusats són, o ho estaven en el moment dels fets, involucrats en l’activitat sindical dins la seva empresa. Els sindicats veuen darrere d’aquest cas un intent d’acovardir a la classe treballadora, desinflar les mobilitzacions i criminalitzar els sindicats.
Airbus sempre havia estat una empresa amb pau social: en l’empresa -que té una participació de l’Estat- no recorden una vaga en anys. No obstant això, en les vagues generals la mobilització va ser intensa. Eren les primeres hores de la vaga del 29-S de 2010 contra la reforma laboral de Zapatero quan, com en altres ocasions, diversos centenars de treballadors i de persones arribades d’altres punts del polígon industrial de Getafe ((Madrid) es van concentrar davant de la factoria d’Airbus.
La concentració es va fer a la porta sud, una esplanada gran que acaba en una rotonda, on es van produir els aldarulls pels quals ara demanen vuit anys de presó per als vuit treballadors.

El piquet i els aldarulls
“Vam arribar per separat, i ja vam veure que hi havia policia nacional i una o dues brigades d’antiavalots”, expliquen sindicalistes presents en l’acció, “Un treballador va intentar entrar a l’empresa, la mateixa policia li va dir que no era el moment de fer-ho”, continuen explicant, el president del comitè, ara un dels acusats, es va identificar davant la policia i hi va parlar per intentar rebaixar una tensió que augmentava per moments. Un altre operari present al piquet segueix explicant: “Al final, aquest treballador va córrer cap a la gent que estàvem concentrada, va ensopegar i va caure. La policia va pensar que li havíem pegat, però no el vam tocar” .
Va ser llavors quan els antiavalots es van preparar per a carregar. “Primer vam intentar fer una mediació, posar-nos davant per expressar que aquesta càrrega no era necessària”, explicava Rodolfo Malo, 56 anys i 29 a l’empresa. “La gent va començar a córrer cap a dins de la factoria i ja la policia els va seguir”, assenyala Tomás García, que porta 44 dels seus 62 anys treballant per a Airbus.
La càrrega va acabar amb desenes de ferits i amb trets a l’aire de la policia. “Entre les tanques que hi ha a l’entrada es va acumular molta gent i hi va haver una situació d’enfrontament. Hi va haver policies que es van despenjar i que es van quedar dins de l’empresa, és quan vam veure que treien les armes i disparaven, semblava que tenien por que els féssim alguna cosa. Aquí van començar a retrocedir”, expliquen els treballadors que estaven al piquet.
Els mateixos treballadors recorden una càrrega caòtica: “No hi havia cap tipus d’organització ni de control, ho van fer tot precipitadament”.
Ferits i denunciats

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia diu que els acusats van actuar “de comú acord amb ànim de menyscabar la integritat aliena i amb clar coneixement del dret dels treballadors d’acudir al seu centre de treball” i els acusa d’intimidar, llençar petards sota dels cotxes de treballadors que volien entrar, empènyer, escopir, donar clatellots i agredir-los. Diu també que els treballadors van insultar els agents i “van començar a acorralar-los” i agredir-los “llançant tot tipus d’objectes com els cons de seguretat que hi havia a l’entrada.
A més dels vuit anys i dos mesos de presó, la fiscalia els demana importants multes per les lesions als policies. La resposta dels sindicalistes, alguns amb edat que superava els 50 anys es considera ridícul que 8 treballadors poguessin agredir 10 antiavalots perfectament preparats per dissoldre manifestacions. El fiscal acusa els vuit de l’Airbus d’haver-ho fet tot, no individualitza cap comportament individual.
Passar per la farmaciola
L’endemà dels fets els treballadors van començar a rebre citacions judicials. Alguns treballadors que van acompanyar els anaven als jutjats van ser identificats i després imputats. El jutge instructor, expliquen, va demanar dades de les persones que la nit dels fets havien passat per la farmaciola de la planta i els va incloure en la imputació.
“Els imputats posteriorment als fets ho són per la seva condició de ferits, és a dir, que, si la policia els va pegar, ja són considerats subjectes de delicte”, subratllava en unes declaracions a eldiario.es l’advocat de CCOO que representa els treballadors, Antonio González. Els treballadors compten amb el testimoni d’un guàrdia de seguretat de l’empresa i d’un responsable de recursos humans, que no reconeixen a cap dels acusats com a autors d’agressions. Tot i que la fiscalia no els ha tingut en compte en el seu escrit, aniran a declarar.
Els sindicats creuen que darrere del procés hi ha una decisió política. Ho veuen el procés com similar al conegut procés 1.001 de l’any 1972 quan el govern franquista va jutjar i condemnar a dures penes la cúpula de CCOO llavors en la clandestinitat, per un delicte de reunió il·legal.
Les centrals sindicals han volgut també internacionalitzar el cas. El sindicat IndustriALL Global Union es va dirigir al fiscal general de l’Estat per denunciar “les falses imputacions” i “la desproporcionada petició del fiscal”.
Els vuit d’Airbus es plantegen el judici seriosament. Creuen que al darrere hi ha un intent d’escarmentar els sindicats i temen que, malgrat l’escàndol, és el judici ni es faci a accions concretes sinó al sindicalisme oposat a la política de retallades i de reducció de drets sindicals.