L’autor, en el seu article, analitza el fenomen de l’economia submergida i els seus efectes específics en el món del treball. Una de les conseqüències més evidents és la precarietat extrema, ja que hi ha les pitjors condicions laborals possibles i cap mena de protecció social per a les persones immerses en aquesta dinàmica. A Espanya presenta uns índex massa elevats.

L’autor fa una anàlisi de les diferents prestacions –tant contributives com assistencials– a les quals poden optar les persones desocupades. La seva proposta és enfortir les primeres perquè permeten disposar de més i millors oportunitats per recuperar un lloc en el mercat laboral, especialment en un moment en què l’atur de llarga durada i de molt llarga durada no és cap fenomen excepcional

L’experiència de l’atur de llarga durada és psicològicament molt costosa en tant que posa al treballador davant d’una situació d’impotència: vol trobar feina i no pot; la busca i no la troba. L’autor analitza la situació en què es troben aquestes persones que fa tant de temps que no treballen i les conseqüències que comporta tant per a elles mateixes com per al conjunt de la societat.

En ocasió del Dia Mundial de la Salut i la Seguretat en el Treball, que se celebra el 28 d’abril, l’autor analitza la situació que hi ha a l’Estat espanyol en relació a la prevenció de riscos laborals a la feina i assegura que els treballadors estan assumint responsabilitats que pertoquen a la patronal i a les empreses. Destaca com la mala qualitat de la contractació per l’elevada temporalitat provoquen un augment de la sinistralitat i de malalties professionals que s’haurien d’evitar.