L’autor contradiu els que critiquen els sindicats «per fer política» perquè per a ell «tot és política», fins i tot quan algú es declara «apolitic». Es pregunta si la vella consigna sindical de «transformar la societat» no és també una manera de fer política. Si un sindicat no fa política, diu, es transforma en una gestoria laboral o de serveis.

Lo que pretendía y realmente tendría que ser una muy buena herramienta tanto del
mundo laboral, como incluso del personal o familiar, acaba siendo un escaparate
controlado por muchos ojos

El concepte solidaritat, comunitat, preocupació o integració i pertinença s’ha esvaït, ens l’han arrencat a cops de decrets i neoliberalisme infame, a costa de tots i totes nosaltres

L’organització social és necessària i el sindicat, com a última barrera o bastió de protecció de la societat, dels treballadors, i garant de la democràcia, és totalment imprescindible