Les generacions de menys edat s’han socialitzat en un món en què els moviments contestataris ja no estaven en auge, sinó que en molts casos es trobaven ja institucionalitzats. Per molts d’ells el feminisme no és una força disruptiva emergent, sinó que és el llenguatge que els ha parlat l’escola; la preocupació pel medi ambient no és un discurs trencador, sinó que és un relat present a tot tipus de campanyes polítiques, publicitàries o institucionals; i les esquerres anti-neoliberals no són l’alternativa al sistema