Probablement, un dels llibres més influents del segle XX hagi estat L’art del pensament (The Art of Thought, 1926), de Graham Wallas (1859-1932). Wallas va ser professor de Ciència Política a la Universitat d’Oxford i va fundar els primers consells i organismes educatius a gran Bretanya, a finals del segle XIX, així com la London School of Economics. Preocupat pel procés d’aprenentatge, i basant-se en els treballs filosòfics de Plató, Poincaré o Helmholtz, va formular la seva pròpia teoria sobre el pensament creatiu al seu llibre, escrit en la plenitud de la seva carrera, identificant quatre fases vitals: informació, incubació, il·luminació i verificació.
Per a Wallas, la creativitat és conseqüència del procés d’incubació, una etapa conscient en què la ment analitza i reorganitza la informació, la sintetitza i l’avalua, esdevenint una habilitat fonamental per als creadors de qualsevol àmbit. El procés subconscient de reunió de nous pensaments condueix cap a una idea nova, que Wallas qualificava com «un camí no només cap a la bellesa i la felicitat, sinó també cap a aquesta qualitat que podem descriure com la veritat». El procés de saber quan una idea arriba, de reconèixer-la i de ser capaç de representar-la o explicar-la és part fonamental del sistema d’aprenentatge de totes les persones, i la manera de representar-lo visualment és a través de la llum, per això la denominació de «il·luminació» per a la tercera fase del pensament creatiu, que tindrà la seva culminació amb l’etapa de verificació, en què haurem d’examinar la consistència d’aquesta idea que ha irromput a la nostra ment.
Pascual Ferrándiz (Barcelona, 1961), que signa la seva obra com a Pasqual Ferry, és un dels autors de còmic més prestigiosos al sector, a nivell nacional i internacional. Guanyador el 1987 del premi a l’autor revelació al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, la seva carrera es va catapultar al mercat internacional, on ha destacat, especialment, en el dibuix d’històries dels superherois més populars a editorials com Marvel i DC. El mateix Saló li atorgava el 2008 el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva trajectòria professional, gràcies al qual vam poder gaudir, un any després, d’una gran exposició retrospectiva de la seva obra… Fins que un dia, se li va apagar la llum.
Alguns dibuixants, després d’una dura jornada de treball davant del tauler o l’ordinador, per desestressar-se i relaxar-se i poder desconnectar de la pressió del lliurament, el que fan és ni més ni menys que dibuixar. Carlos Giménez ho qualifica com a «Por el puritito gusto», que és com ha titulat el seu pròleg de la seva darrera obra publicada el febrer de 2023, Cementerio estelar, que podem gaudir gràcies a l’aposta del segell Reservoir Books per editar-lo, ja que el propi autor reconeix, sincerament, que ho va dibuixar pensant només en ell, sense la idea de posar a la venda el producte final. Giménez afirma en el seu text que distingeix entre treballar i dibuixar, i que quan toca treballar, de vegades, no sempre és divertit per la idiosincràsia de la pàgina i la importància que es comprengui la història que vols explicar, cosa que obliga, evidentment, a aplicar un mètode de treball consistent. Cementerio estelar no és feina, és una meravella per al lector.
Pasqual Ferry no és diferent en aquest sentit. En el seu rutinari cafè matutí en un cèntric bar de Barcelona, l’acompanyava sempre el seu inseparable quadern, on gargotejava el que li passava pel cap… fins que un dia va aparèixer, de forma sobtada, el personatge que va batejar posteriorment com Mr. Bulb. Una silueta esvelta amb una gran expressió corporal i amb una característica singular: el cap era una bombeta, i la seva brillantor (o la seva absència) evocava la fase d’il·luminació que va escriure Wallas fa unes quantes dècades. El personatge es va convertir en recurrent per a l’autor a principis de la segona dècada del segle XXI, una època complicada per a ell per motius personals i professionals que va tenir conseqüències en la salut del creador i, consegüentment, en la feina.
Amb el temps, Ferry va incorporar a les originals il·lustracions protagonitzades per Mr. Bulb aforismes, pensaments i preguntes que funcionaven com a títol de cadascuna. I, amb el temps, els dibuixos es van anar fent més complexos, experimentals i singulars, creant un discurs propi amb el protagonista principal i els personatges secundaris que interactuaven, en certa manera, representant les emocions negatives i positives de Mr. Bulb, que no era exactament l’alter ego del dibuixant, sinó la fase tres segons Wallas, o almenys és el que aparenta.
L’Editorial DQ ha volgut recuperar la primera edició que Ferry va dissenyar el 2013, publicant Yo, Mr. Bulb. Entre la luz y la oscuridad (2022), ara en un format més proper a la concepció de les il·lustracions (en format apaïsat al quadern original), i acompanyat d’un nou text que guia el lector en un viatge interior a través de la conversa entre Mr. Bulb i el seu editor, que fa d’advocat del diable, actuant de forma més racional i, sobretot, interrogativa, per comprendre el comportament i l’evolució de Mr. Bulb. L’editor es permet preguntar pels monstres que s’interposaven a la seva brillantor, sobre els símptomes de la depressió, sobre l’amor i el desamor, sobre l’èxit i el reconeixement, o sobre els efectes de la síndrome de l’impostor.
En certa manera, Mr. Bulb es va convertir en un catalitzador per al seu creador. La pròpia existència del personatge va servir per recuperar la inspiració perduda i els aforismes i pensaments l’ajudaven a comprendre millor el que passava. El llibre Yo, Mr Bulb funciona, en certa manera, com un exponent del concepte d’Art Brut, encunyat el 1945 per l’artista francès Jean Dubuffet (també conegut en la seva traducció com a «art marginal»). Encara que es fonamenta en la proclama que l’art pot ser creat per persones alienes al món artístic, sense necessàriament tenir una formació acadèmica, una de les singularitats de les obres catalogades com Art Brut era que la majoria estaven realitzades per autors amb problemes de salut mental en el moment de la gestació de les mateixes. Wallas no va viure prou per poder observar com, de vegades, no cal avaluar el resultat final. La quarta etapa de verificació de la seva teoria sobre el pensament creatiu salta pels aires en aquest cas, això sí, dotant l’obra final d’una gran frescor i originalitat alhora que introspectiva.
El passat 11 de juliol de 2022, el Consell de Ministres va acordar, a proposta del ministre de Cultura i Esport, «declarar el 17 de març Dia del Còmic i del Tebeo, mesura per impulsar el sector, reconeixent el paper dels seus professionals a la vida social i cultural». Aquest primer any, el 2023, se celebrarà per primera vegada, concebuda com una jornada reivindicativa de la contribució primordial i fonamental del sector del còmic a la cultura, com a motor creatiu i industrial, generador d’entreteniment, d’art i de coneixement. Però, recordeu, sense els autors, no hi hauria res a celebrar. Llegiu Yo, Mr. Bulb i ho entendran.
