Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
À Punt, la cadena pública de la Comunitat Valenciana, ha cessat el cap d’informatius, Iván Esteve, que va liderar la cobertura de la DANA. En el càrrec des de l’octubre del 2023, està considerat com el màxim responsable de l’excel·lent cobertura periodística de la catàstrofe. La paradoxa és evident: els responsables de la Generalitat, que amb la seva inacció van agreujar els efectes de la DANA, destitueixen qui realment va estar a l’alçada de la tragèdia. La història que va portar al tancament de Canal 9 es repeteix: un règim de por i censura per convertir una televisió pública en un instrument de propaganda.
À Punt va actuar de mur de contenció davant dels bulls que van proliferar a València durant les inundacions . 2024 i amb diversos premis per part dels municipis afectats.
Des del mateix dia que Partit Popular i VOX van aconseguir el poder després de les eleccions del 23 de maig del 2023, l’objectiu era desmantellar l’equip que dirigia À Punt. Tal és així, que el dia de la DANA, el president de la Generalitat estava, segons la versió, amb la periodista Maribel Vilaplana, per oferir-li la direcció de la cadena pública. Al final, al gener, el candidat elegit va ser Francisco Aura, director d’operacions de Trece TV, la cadena de l’Església catòlica espanyola. Mentres que el nou president de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA) era Vicente Ordaz, exdirector d’Informatius de COPE València. El nou cap d’informatius és Josep Magraner, que va entrar al departament de comunicació de l’EMT al final de l’últim mandat de Rita Barberá.
Partit Popular i Vox consumeixin així el relleu a la cúpula d’À Punt. És com el primer capítol de la història que va portar al tancament de Canal 9. Un dia clau en aquest procés va ser el 7 dabril, quan el Consell dadministració de la televisió valenciana va dissoldre el Consell dinformatius dÀ Punt. Aquest consell, tenia com a mandat, “vetllar per la imparcialitat, la qualitat, el rigor i els drets col·lectius davant de possibles interferències no professionals i altres males pràctiques”. És un mecanisme de què disposen TV3, Canal Sud, EiTB i RTVE.
Una història negra
El 29 d’octubre del 2015, les Corts Valencianes van aprovar iniciar el camí cap a la reobertura de Canal 9. La nova majoria formada pel PSOE, Compromís i Podem esmenava així la decisió del Partit Popular de tancar la cadena. El 2018, amb el nom d’À Punt, la ràdio i la televisió pública van tenir una segona oportunitat a la Comunitat Valenciana. Però després de vuit anys de govern progressista, el PP, aquesta vegada amb Vox, va tornar a recuperar el poder de la Comunitat Valenciana a les eleccions del 28 de maig del 2023. À Punt estava a l’ull de l’huracà. Fins ara, que han aconseguit el seu objectiu.
La Ràdio Televisió de València (RTTV), coneguda com a Canal 9, acumulava el juliol del 2012 més de 1.200 milions de deute. La Generalitat valenciana, governada pel Partit Popular, va aprovar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que ordenava l’acomiadament de 1.198 dels 1.643 treballadors. Tots els sindicats del sector van presentar demandes col·lectives impugnant l’ERO, que va ser declarat il·legal pel Tribunal Suprem el 5 de novembre del 2013. La resposta del govern d’Alberto Fabra va ser el tancament de la cadena aquell mateix dia, davant la suposada impossibilitat de readmetre els més de mil treballadors acomiadats. La Valenciana va ser la primera Comunitat amb llengua cooficial a quedar-se sense una televisió autonòmica pública.
Els periodistes de Canal 9 es van resistir al tancament i van prendre el control de la cadena. En aquells únics 24 dies de llibertat, els periodistes van explicar tot el que no havien pogut explicar durant disset interminables anys. Van trencar, de sobte, silencis que eren fruit de la por, perquè tothom sabia que els dissidents acabaven perdent el lloc de treball. Alguns van callar per salvar la feina. I després van descobrir que, precisament, aquest va ser l’error que els va portar a perdre’l. Perquè la realitat que explicaven als telenotícies no era la que vivien els valencians i això els va fer vulnerables, fràgils. Tant, que el Govern de la Generalitat es va atrevir a tancar-los. La distància entre la realitat inventada i la inevitable era d’unes dimensions que ni el PP no es veia amb forces de salvar-la amb la manipulació. I va preferir el silenci definitiu.
De l’accident de tren a la DANA
Per entendre els dos moments viscuts per la cadena pública valenciana, podem comparar el tractament de dues tragèdies. La primera sota el ferri control del Partit Popular. I la segona, durant l’interregne entre les eleccions i la presa del poder per part del PP i Vox.
El cas més paradigmàtic de la història de Canal 9 és el de l’accident del metro de València que va tenir lloc el 3 de juliol del 2006 i en què van morir 43 persones. Eren els anys del poder absolut del Partit Popular a la Comunitat Valenciana i l’accident, que posava en evidència la mala gestió i la manca d’inversions al metro, va ser cobert per una espessa capa de silencis, trencat només per l’actitud valenta d’alguns periodistes de València. Fins que, l’abril del 2013, ‘Salvados’ va aconseguir ‘reobrir’ el cas en prime time.
Sis mesos després, la Generalitat tancava Canal 9 i durant els 24 dies que va durar la rebel·lió dels periodistes, els familiars de les víctimes de l’accident del metro van ser convidats per primera vegada al canal públic per explicar la seva història. Els set anys de ‘silenci oficial’, el programa de ‘Salvados’ i el perdó que els periodistes de Canal 9 van demanar a les víctimes del metro de València constitueixen una metàfora apropiada per explicar aquells temps de crisi de bona part del periodisme a Espanya.
La manipulació de les cadenes autonòmiques per part del Partit Popular va molt més enllà de València. Dos exemples. Els treballadors de la Corporació Ràdio i Televisió de Galícia (CRTVG) també mantenen protestes “ per preservar l’objectivitat, imparcialitat, veracitat i neutralitat informativa”. El 25 de maig de 2018, van posar en marxa, com a TVE, els venres negres , en què els professionals vesteixen de negre com a senyal de protesta. Durant anys els professionals van protagonitzar els venres negres i les mobilitzacions organitzades per la plataforma Defense a Galega.
Mentrestant, a Andalusia, els professionals de Canal Sur denuncien la “creixent manipulació” per part de la Junta. El consell d’informatius ha comptabilitzat fins a 470 males pràctiques en una anàlisi de 182 dies. A Telemadrid, les ingerències encara són més greus. I el control, també. El que fa callar els moviments de protesta.
