La recuperació de l’ocupació a Catalunya, fruit del control de la pandèmia de la Covid-19, és un fet, tot i que incipient. Gairebé 1 de cada 7 treballadores i treballadors que a data 31 de maig havien estat afectats per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) han recuperat la normalitat laboral, segons dades de la UGT de Catalunya, que cita informacions del Servicio Público de Empleo (SEPE).
Concretament, a finals de maig hi havia a Catalunya 721.532 treballadors inclosos en ERTOS, segons les dades del Departament de Treball de la Generalitat. La dada que no es coneixia és quants assalariats a 31 de desembre havien retornat a la feina perquè la seva empresa havia sortit de l’ERTO, totalment o parcialment. En total, a finals del mes passat 108.301 treballadores i treballadors han vist com la seva situació laboral retornava a la normalitat. Aixì va situar el total de persones afectades per ERTO a Catalunya en 613.231 I el més destacable és que només al maig 59.904 treballadors han quedat desafectats dels seus ERTO, segons explica Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya: «s’ha de comptar que el retorn a la normalitat ha afectat fins ara al 18,6% de la població laboral del país», explica la dirigent sindical.
Les dades que afecten a Catalunya es poden emmarcar en l’evolució en el conjunt de l’Estat espanyol. Nadia Calviño, Vicepresidenta d’Afers Econòmics afirmava, dimecres 24 de juny, que en cinc dies s’havien reincorporat a la feina a Espanya uns 150.000 treballadors, cosa que sumava un retorn total de gairebé un milió d’assalariats i assalariades. Fent una extrapolació es podria dir que Catalunya aportaria a la valoració esmentada el 10% dels treballadors que han normalitzat la seva situació laboral després del confinament.
Per a Núria Gilgado, els últims acords entre sindicats, patronals i Govern central «facilitaran la progressiva normalització laboral, sempre que les condicions sanitàries es mantinguin sota control». Això passarà perquè s’ha flexibilitzat la normativa i ara, per exemple: «una empresa que tingués 4 operaris en en ERTO, si veu que té feina per la meitat, els pot reincorporar i més endavant, si tot va bé normalitzar la situació de la resta de treballadors».
Una altra possibilitat que s’obre després de l’acord és que els expedients de força major passin a expedients per motius organitzatius i/o econòmics, cosa també hauria de millorar la possible recuperació de llocs de treball.
Uns 125.000 llocs de treball perduts
Tot i que la sortida de la situació excepcional causada per la pandèmica encara és lluny, Gilgado considera que l’eina dels ERTO ha estat clau per minimitzar els efectes més nocius sobre la butxaca de les persones treballadores. «Sense aquesta figura segurament s’haurien perdut definitivament molts milers de llocs de treball, que ara intentem que no es destrueixin», diu la sindicalista de la UGT.
Però en la pràctica els ERTO tenen flancs dèbils. Un d’ells és que la norma indica que quan una treballadora o treballador passi d’estar afectat més de 180 dies el que cobrarà passa del 70% de la base reguladora a només el 50%. «Això s’hauria de solucionar», explica Gilgado. Igual com a poc a poc s’ha anat normalitzant el pagament als treballadors afectats que, fruit de problemes en la gestió o per errors en la tramitació van estar massa temps sense rebre l’ajut econòmic previst per l’administració.
No tot són bones notícies. Gilgado recorda una dada: a Catalunya en les primeres setmanes de l’Estat d’alarma es van destruir 125.000 llocs de treball. «Es tracta de molts contractes temporals, o a temps parcial, que no es van renovar i que haurien de recuperar-se, perquè són famílies que en depenen i que no tenen altra protecció que el subsidi d’atur», afirma la responsable d’acció sindical de la UGT.
