Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La manifestació del 30 d’octubre, segon dia de vaga del sector del Metall a la província de Barcelona, ha superat clarament el nombre de participants en la mobilització del dia anterior, també al centre de la ciutat. La satisfacció entre els membres de les organitzacions convocants, UGT i CCOO, era evident en tancar la marxa davant la seu del Foment del Treball. Les principals forces sindicals d’un sector que compta a la província amb unes 180.000 treballadores i treballadors surten enfortides d’aquesta vaga, convocada per desbloquejar la negociació del conveni. Falta veure, però, la resposta de la patronal que, al tancament d’aquesta edició, encara no s’havia pronunciat.
El to dels organitzadors modulava entre el «només diré una cosa: em sento molt orgullosa del meu sindicat, de la meva gent i de la classe obrera», de la secretària del sector de la UGT-FICA, Antònia Fuentes, i el «ens hem de sentir molt orgullosos, el Metall és nostre. Visca la classe obrera!», del secretari de la federació de CCOO, Josep Rueda. Pronunciaven aquestes paraules potser imaginant que darrere les cortines tancades de bona part de les finestres de les oficines de Foment les escoltarien.
Josep Rueda recordava que “la patronal, ahir va dir: que se sentia menyspreada per nosaltres. Pobres! A la patronal estan molt decebuts amb nosaltres. Aquí estem davant de la patronal que ens vol posar la mà a butxaca i no ho consentirem: volem els nostres increments de salari, la nostra seguretat a la feina, volem igualtat, volem reducció de jornada». I advertía: «I amb això que avui hem aconseguit, hem demostrat que, segur, aconseguirem més. És un orgull, companys i companyes. Visca la classe treballadora!»
En termes de participació, els dos sindicats asseguren que la vaga a les grans empreses i en aquelles a on el sindicat està organitzat ha estat total. El que podria representar, segons fonts sindicals, entre el 60% i el 70% de participació. Mentre que des de la Unió Patronal de la Metal·lúrgia s’assegura que l’aturada no hauria superat el 15%, i les empreses vinculades a la patronal CECOT xifren l’activitat «amb normalitat» en un 63% i «parcial» en un 12%.
En declaracions a El Diari del Treball, el secretari de la federació de CCOO Josep Rueda ho expressa de forma més contundent: «Ha estat una vaga històrica; des de l’any 1991 no s’havia vist res així. Els més grans ploraven d’alegria».
Després de la manifestació i d’una trobada amb les representacions territorials de la federació, CCOO ja ha tret algunes conclusions importants. En paraules de Josep Rueda, ara no ens preocupa la patronal, sinó el que nosaltres hem de fer, en el nostre full de ruta. Des de dilluns començarem a preparar l’agenda d’acció pel futur immediat».
Un futur que «ja no es limita a defensar les propostes que portàvem fins avui», emfasitza. «Vam advertir la patronal que si anàvem a la vaga i sacrificàvem part del salari i esforços i recursos, no seria per tornar a la taula amb la mateixa plataforma. Ara tenim més exigències, que són drets. La gent en vol més. El que hi havia a la taula ja no serveix. Volem més».
Josep Rueda no concreta quines seran aquestes reivindicacions, però remarca que «pujaran el nivell d’exigència». La patronal, en línia amb el que el president de l’organització empresarial espanyola ja havia fet públic, rebutja bona part de les reivindicacions que es plantejaven: augment salarial per recuperar progressivament la pèrdua de poder adquisitiu i reducció de jornada, entre altes. En el cas de Barcelona, la patronal volia absorbir una sèrie increments salarials i complements, qüestió totalment inacceptable per les organitzacions sindicals, que exigeixen que passin a formar part del salari real.
Espases o pancartes en alt al final de les jornades de vaga en un sector econòmic fonamental i principal de l’economia del país. El Govern de la Generalitat, de fet, ha mediat en la negociació, sense èxit. Si hem de creure les afirmacions sobre el caràcter «històric» de la mobilització, podria ser que ens trobéssim davant un nou i important episodi de lluita obrera, com, per cert, s’ha cridat molt alt durant tota la marxa d’avui, des del Portal de la Pau fins a la rotonda de la Catedral.
