Ha baixat, una mica més d’un punt percentual. La taxa de pobresa infantil és una mica menor, 1,1 punts, en relació amb la de l’any anterior i baixa fins a l’esgarrifós percentatge de 27,8 %, set punts i mig més gran que la taxa de pobresa de la resta de la població (ja que aquesta és del 20,4%).
S’ha convertit en una cosa normal que les nenes, els nens i els adolescents siguin el grup poblacional més nombrós quan es parla de risc de pobresa o de privació material i social. Fa anys que guanyen tothom i NNA s’han convertit, involuntàriament, en un bon predictor de pobresa a casa.
A més de la taxa de pobresa, molt alta, cal analitzar la taxa de carència material i social. Es calcula en funció de la possibilitat, o impossibilitat, d’accedir a certs béns i productes com ara carn, pollastre o peix tres cops per setmana; mantenir una temperatura idònia al domicili, poder fer front a les despeses de la casa; tenir una setmana de vacances; tenir cotxe; tenir televisió; poder afrontar despeses imprevistes, etc. La proporció entre la infància ha arribat l’any passat segons les dades de l’INE al 32% de les NNA.
És una dada que suposa una tímida baixada respecte a l’any anterior, però si s’observa la projecció al llarg dels anys es descobreix una feridora regularitat al llarg dels darrers 25 anys.
L’ONG Save the Children ha llançat un comunicat amb la interpretació de les dades de l’INE. L’Institut d’Estadística recull la informació de menors fins als 16 anys i, després, des dels 16 fins als 64, de manera que no té en compte tota la població menor entre els seus càlculs. És el que fa Save the Children amb les xifres.
Save the Children assenyala en el comunicat que, per exemple, la taxa de carència material i social severa ha disminuït per situar-se en el 10,8% de NNA que no tenen accés a segons quins productes i serveis. Com que és una taxa agregada, s’amaguen alguns augments dins de les possibilitats que ofereix la seva construcció. Per exemple, explica l’oenagé, ha augmentat molt el nombre de nenes i nens que no poden menjar carn, pollastre o peix tres cops per setmana i passa del 4,9% al 5,9%. Es tracta d’un punt de pujada nominal, un 20% de pujada relativa i mostra que hi ha un percentatge no menyspreable de menors que tenen una alimentació adequada.
També ha augmentat el nombre de menors que viuen a llars on no es mantenen unes condicions idònies de temperatura (16,1 % des del 13,1 %). Alhora, ha baixat un punt el percentatge de famílies
Segons les dades de l’INE, la taxa Arope (indicador conjunt que té en compte la taxa de pobresa, la manca material i social severa i la baixa intensitat laboral) per a les persones menors de 16 anys és del 32,2% (quatre punts menys que a les dades del 2014). Per a les persones més grans de 16 i fins a 64 anys, aquest percentatge és del 26 % (aproximadament 6,5 punts menys que aquell any). Per a les persones jubilades, la taxa Arope ha empitjorat (ho fa sense parar des del 2017) fins al 21,3 % (enfront del 15,5 % del 2014).
Al comunicat de Save the Children, Catalina Perazzo, directora d’Incidència Social i Política de l’entitat, recorda que Espanya és el segon país de la UE amb més pobresa infantil “cosa que resulta una anomalia si ho comparem amb el PIB del país” , per la qual cosa és urgent que es prenguin mesures per capgirar aquesta situació.
Habitatge i alimentació
L’organització aposta per una inversió important per reduir o eliminar la pobresa infantil. Com s’ha publicat recentment, la pobresa infantil costa, com a mínim, 63.000 milions d’euros a l’any a l’Estat en diferents despeses i limitacions dels ingressos. Si s’aturés la pobresa infantil es podria recudir considerablement aquesta xifra.
És en el que insisteix Save the Children. “La pobresa infantil és ineficient ja que es tradueix en costos econòmics a llarg termini, tant per als qui la pateixen com per a la societat en conjunt”, recorda Perazzo. L’ONG assenyala els retards en la posada en marxa de diferents mesures contingudes a la Garantia Infantil Europea, estratègia de la UE posada en marxa recentment, que tant autonomies com localitats no estan aprofitant en la seva totalitat per millorar les situacions de desenes de milers de persones .
Entre les polítiques que reclamen hi ha la de baixar els preus de l’habitatge que es mengen una gran quantitat dels pressupostos familiars i que afecten especialment les famílies amb més dificultats. Almenys el 8% tenen problemes per pagar a temps el seu habitatge, ja sigui per la hipoteca o el lloguer. L’ONG reclama que les famílies perceptores de l’ingrés mínim vital tinguin accés a ajuts directes per al pagament de l’habitatge, per exemple.
En una línia semblant, l’entitat també assenyala com el preu dels aliments acumula una inflació enorme, molt per sobre de l’augment de preus general registrat aquest 2023. Un està en el 16% i l’altre, una mica per sobre del 3%. Per això, l’ONG reclama un sistema de xecs o targetes moneder per a les famílies amb menors en situació de vulnerabilitat perquè puguin accedir a l’alimentació mínima. Tindria un cost de 425 milions d’euros cada any segons els càlculs de Save the Children.
