Anàlisi

Ansietat per triar entre vocació o estabilitat laboral

«I tu, què vols ser de gran?», probablement, aquesta sigui una de les preguntes més freqüents amb què deuen bregar els infants i que, de vegades, pot ser generadora d’estrès i ansietat, per si no ho tenim clar o, el que és pitjor, sí que ho tinguem decidit, però no coincideix amb el que s’espera que fem. A més, l’acció d’escollir té compte enrere (sempre hi ha una data límit que afegeix pressió), i, un cop seleccionat el camí, potser és difícil de canviar o, en cas de fer-ho, que tingui un cost important (en temps, en diners… o en disgustos). I es comença ben aviat, ja a l’escola i, sobretot, a l’institut. I no s’acaba aquí.

L’entorn cultural i social té un impacte fonamental en l’elecció de la carrera professional. També, la situació econòmica del país en aquell instant, especialment, el mercat de treball (us sona l’expressió: «és que aquests estudis no tenen sortida»?). I serà fonamental el context familiar o tribal de cada individu, agreujat en cas que hi hagi una tradició o una moda que condicioni la professió a estudiar. En contrast, cal sospesar les aptituds i capacitats de la persona i, sobretot, la seva vocació, que és el que hauria d’inclinar la balança en aquesta direcció desitjada.

En una cruïlla similar es trobava José Antonio Pérez, quan el 2007, amb vint-i-cinc anys, estava cansat de la seva feina com a dissenyador gràfic. Volia dedicar-se al cinema i dirigir-ne les seves pròpies històries. I va escriure un guió en què el protagonista vivia una situació similar a la seva, amb les pors pròpies de canviar o no de professió, enmig d’una situació de gran tensió laboral. Va acabar d’escriure les 120 pàgines i van quedar guardades en un calaix, literalment, durant gairebé tres lustres… fins ara.

El segell Evolution Comics de l’Editorial Panini publica Matar a la bestia (2022), on l’autor sorprèn amb un canvi de registre notable, en un còmic trepidant autoconclusiu, en què un assassí despietat sembra el pànic a les pastures dels voltants de la ciutat de Sevilla, la ciutat natal del dibuixant i guionista de la història. També és responsable del color, un color que es converteix en un distintiu fonamental a la trama, a més de crear una atmosfera inquietant en algunes escenes, especialment les que succeeixen a la nit o en interiors foscos (molt ben resoltes, sent un repte representar-les en paper), on es perpetren els homicidis, que contrasta amb les imatges diürnes amb una intensitat lumínica pròpia dels raigs solars d’aquesta latitud.

El protagonista de la història és Juan, de 35 anys, casat i amb dos nens petits, que treballa a la policia científica, uns estudis i una professió que, aparentment, va escollir el seu pare, preocupat per assegurar-li un futur professional estable i amb un bon sou. El càncer terminal del seu progenitor afavoreix que es reuneixi la família a l’hospital i emergeixen records subjacents a la memòria col·lectiva. L’avi va abandonar la dona i els fills, i el pare de Juan va assumir el paper de pare de família des de molt jove, treballant durament tota la vida. Només volia que el seu fill i els seus nebots no passessin per tots els sacrificis i treballs pels quals va haver de batallar tota la vida.

En una de les vinyetes, un dels nebots reconeix al seu cosí Juan que ell mateix és el resultat de les ingerències del seu pare moribund, producte de les circumstàncies del moment: «El teu pare també em va organitzar la vida, sense demanar permís. Però de bona fe. Perquè la criatura també hauria volgut viure d’una altra manera. Però es va sacrificar per tots nosaltres». En el seu cas, la professió escollida va ser la de carnisser, una professió digna i noble, amb una formació d’una durada més curta que altres opcions, que li permetia una incorporació gairebé immediata al mercat laboral, una vegada aconseguides les competències pertinents.

Matar la bèstia està signat per Jape, el nom artístic de José Antonio Pérez, que triomfa des de fa anys amb els seus populars guies de com dibuixar manga, kawaii i chibi, editades per Panini. Jape destaca a les xarxes socials, com Twitter, Instagram o Facebook, i, sobretot, amb els seus 2,3 milions de seguidors a Youtube, que, amb un estil col·loquial i molt pedagògic, ens ensenya a dibuixar des del seu projecte 365 Bocetos, que serveix de plataforma de difusió dels diferents productes creats. Entre ells, sobresurten els curts animats del personatge Niña repelente, amb més d’un quart de milió de seguidors a youtube, encara que les visualitzacions dels vídeos es compten per milions, cadascun d’ells, i són uns quants des que van començar les seves aventures a 2009.

El canvi de registre de Jape en aquest còmic és evident, a l’estil i al resultat final, amb una història de ficció, amb acció, costumisme, reflexió i intriga, molt visual i contundent. Al relat, l’autor realitza una al·legoria sobre aquesta bèstia invisible que ens tenalla a tots i que no sempre la sabem identificar. El pare del protagonista va saber que la seva bèstia era el càncer que acabaria amb ell. Per a Juan, aparentment, sembla que la seva bèstia és el conflicte permanent en què viu des de fa anys, per no poder dedicar-se al que realment el motiva: ser dibuixant de còmics. En certa manera, Jape efectua un paral·lelisme amb la seva història personal, quan el 2008 va patir una crisi d’ansietat relacionada amb la feina que estava fent en aquell moment. El policia del còmic no pot dormir, li tremolen les mans, la pressió li impedeix moure’s de vegades i té un malestar general, producte de la fatiga i la tensió… la medicació apaivaga només momentàniament la seva ansietat. Només li alleuja una cosa: dibuixar.

A Matar a la bestia també es percep, fugaçment, la importància de l’agent de l’artista (amb un efecte motivador, controlador i generador d’oportunitats) i de l’editor (persona coneixedora del sector, del producte i del mercat). I se subratlla un factor latent omnipresent: l’estabilitat econòmica del dibuixant i, consegüentment, la necessitat de finançar les etapes creatives (que poden no tenir ingressos, en espera de les vendes posteriors), que duren mesos en el cas d’un dibuixant de còmics. Aquesta obra li va ocupar a Jape uns quants.

A Juan, A Joan, el protagonista del còmic, us recomanaria que es llegís l’informe anual de l’Asociación Cultural Tebeosfera (disponible l’informe complet en pdf). En concret, els resultats de l’any 2022, el primer exercici amb una certa estabilitat després de la pandèmia, mostren que s’ha batut un rècord històric pel que fa al nombre de publicacions que van arribar al mercat: 4.563 còmics diferents (sí, prop de 90 novetats a la setmana). Una mica menys d’un 10% eren còmics autòctons editats per primer cop (entre ells, Matar a la bestia), i el nombre d’autors espanyols que publiquen aquí la seva obra gràcies a la traducció del seu treball a l’estranger supera els que treballen directament per a una editorial espanyola (entre ells, Jape).

En realitat, li recomano la lectura de l’informe de Tebeosfera, l’Asociación para el estudio de la Historieta, a totes les persones implicades en el sector del còmic. Per part meva, em reafirmo en la meva proposta de solució que vaig publicar fa tot just un any, a l’article Una solució sistèmica per al sector del còmic (2022), i més tenint en compte que la situació actual és pitjor que la de llavors segons les dades presentades. A la resta de persones, espero que lectors o futurs lectors, us animo que compreu, regaleu i llegiu còmics de qualsevol tipus, no teniu l’excusa que no teniu on triar… a més, segurament, sigueu la bèstia del sector, i us asseguro que no volen matar-vos, precisament.