El passat mes de març UGT iniciava una ofensiva a Europa a la que s’hi va sumar al novembre CCOO al portar el sistema d’indemnitzacions espanyol al Comitè Europeu de Drets Socials. “Durant la pandèmia vam veure com moltes empreses optaven per acomiadar abans que acollir-se als ERTO”, afirma Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes de CCOO de Catalunya. Des dels sindicats afirmen que l’objectiu és evitar acomiadaments i creuen que el Conveni 158 de l’OIT i la Carta Social Europea els hi donen la raó i de moment Europa ha admès a tràmit el cas.
La reforma laboral de 2012 impulsada pel PP va disminuir la indemnització per acomiadament que va passar dels 45 dies per any treballat amb un topall de 42 mensualitats, a 33 dies amb un topall de 24. També es van flexibilitzar les causes objectives dels acomiadaments i es van eliminar els salaris de tramitació, és a dir, els sous que li ha de pagar l’empresa a un treballador en cas d’un acomiadament improcedent o nul per sentència judicial fins que s’incorpora a una nova feina. “En casos de poca antiguitat s’utilitza la mesura d’acomiadament amb molta facilitat”, afirma Torre. A més, afegeix que “s’ha de millorar la causalitat d’acomiadaments i en cas que no hi hagi justificació augmentar les indemnitzacions perquè són massa baixes”. Des dels sindicats majoritaris defensen la denúncia, ja que el Comitè Europeu de Drets Socials pot fer una advertència o un requeriment de modificació que les institucions haurien de fer a curt termini. Posen com a exemple, l’exigència de la Justícia Europea del registre de jornada.
Una sentència del TSJC reconeix una indemnització per acomiadament superior a la legal de 33 dies
Els sindicats busquen que el Comitè Europeu de Drets Socials obligui a introduir canvis en l’ordenament jurídic “amb l’objectiu de disminuir els acomiadaments arbitraris per les empreses” i “fixar una indemnització mínima, accessible i efectiva i que inclogui un import mínim per a aconseguir una reparació i dissuasió de pràctiques d’acomiadament injust”.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat 30 de gener incrementa la indemnització d’una treballadora a la legal de 33 dies per compensar danys i perjudicis. La decisió va en la línia de les exigències sindicals, que a més, ha estat parcialment ratificada pel Tribunal Suprem, al obrir-se a contemplar indemnitzacions més elevades en acomiadaments improcedents. “Que hi hagi sentències dona la raó per blindar-ho per via legislativa i no haver d’interposar denúncies per aconseguir indemnitzacions superiors. L’objectiu és evitar els acomiadaments des del principi”, manifesta Torre.
Les indemnitzacions, un tema pendent en la nova reforma laboral
La nova reforma laboral ha aconseguit reduir la temporalitat a mínims històrics, una contractació indefinida rècord i ha complert la fita perseguida per l’expresident Mariano Rajoy que mai va arribar a complir, de superar els 20 milions d’afiliats a la Seguretat Social. El nou marc legislatiu laboral, el primer de gran envergadura que ha obtingut el suport dels agents socials, no ha tocat les indemnitzacions. Els partits que sustenten al Govern, van donar l’esquena a la norma en les votacions al Congrés per no modificar-les i va ser aprovada per un sol vot de diferència, per un error d’un diputat del PP.
Des de CCOO afirmen que no els hi consta que hi hagi una voluntat de modificar les indemnitzacions en el marc del diàleg social i defensen la reforma laboral, tot i la reducció de drets en aquesta matèria per als treballadors. “És una reforma que per primera vegada en 40 anys guanya drets en l’Estatut dels Treballadors”, afirma Torre, que aprofita per criticar els grups parlamentaris que li van donar l’esquena. Una de les novetats que incorpora són els mecanismes de flexibilitat interna, amb el mecanisme RED, un tipus d’ERTO que busca evitar els acomiadaments.
