Reportatge

Espanya registra la inflació més baixa de la UE amb un 6,7%, però està a la cua en augments salarials

La inflació espanyola és la més baixa de la Unió Europea (UE) situada en el 6,7% mentre que la de l’eurozona supera les dues xifres amb un 10,1%. En el conjunt dels vint-i-set l’IPC ha estat encara més alt amb un 11,1%. Tot i les elevades dades, la zona euro registra la primera baixada en el que va d’any.  

Per la cua, a Espanya la segueix França amb un 7,1% i Malta amb un 7,2% mentre que les pitjors taxes són per a Hongria amb un 23,1%, Letònia amb un 21,7% i Estònia i Lituània amb un 21,4%. Al marge de les elevades dades, sembla que la inflació comença a controlar-se al continent, fet que permetria al Banc Central Europeu (BCE) començar a reduir els tipus d’interès en un futur pròxim, després de l’última pujada fins al 2,5%. 

!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);

Espanya porta quatre mesos amb una reducció de la inflació, tot i que entra a la campanya nadalenca amb preus encara històrics. Les dades espanyoles es jusitifiquen pel cost de l’energia, a causa de l’excepció ibèrica, amb un topall al preu del gas. Els rècords de producció eòlica han estat vitals per a rebaixar la factura de la llum que té un preu mitjà de 124 euros per megawatt en el mercat majorista, el més baix des d’agost de 2021. Respecte el novembre del 2021 el preu de l’electricitat s’ha reduït un 22,4% mentre que a l’agost creixia un 60% respecte a l’any anterior. A més, el petroli ha calmat el seu preu en els mercats internacionals amb un repunt del 0,4% de la gasolina mentre que el gasoil sí que registra un augment considerable del 18,9%. La principal preocupació se situa ara en el preu dels aliments que s’han encarit un 15,3%, amb una ínfima reducció respecte al mes passat que se situava en el 15,4%. Els productes que registren els majors augments són els olis (excloent el d’oliva) amb un 55,9%; els combustibles líquids (52,5%); sucre (50,2%); farines i cereals (37,6%) i mantega (37,5%). 

La vicepresidenta segona i ministra de Treball Yolanda Díaz ha recuperat la proposta del setembre d’una cistella de productes bàsics amb un topall en els seus preus. Però amb el cost dels aliments encara en rècord, la vicepresidenta anava més enllà la setmana passada al plantejar que els supermercats que no facilitin una cistella de la compra assequible no puguin repartir dividends. Ara per ara, els socis del Govern, negocien mesures davant la major pujada dels aliments en quaranta anys. 

Els salaris a Espanya augmenten un 2,6% enfront del 5% a la UE

Mentre que la inflació arribava a màxims al mes de juliol amb un 10,8% els salaris tan sols han crescut un 2,6%. A més, l’OIT alerta que els sous a Espanya són quasi un 5% més baixos en termes de poder adquisitiu, que abans de la pandèmia i l’OCDE situa al nostre país com el segon de la UE on els treballadors perden més poder de compra, només per darrere de Grècia.

Així doncs, la pèrdua de poder adquisitiu és evident. Tot i la correcció general de la inflació, els preus dels aliments segueixen en màxims en tota Europa. Les elevades dades continuaran al llarg del primer trimestre del 2023 i preocupa que l’estalvi acumulat per les famílies durant la pandèmia s’acabi. La taxa d’estalvi va arribar al 25% de la renda disponible el segon trimestre de 2020, mentre que a meitat del 2022 es rebaixava al 8,5%. 

Molts països europeus, de diferent signe polític han optat per deixar enrere les receptes d’austeritat que es van prendre durant la crisi anterior i augmentar de manera significativa el salari mínim interprofessional (SMI). És el cas del govern socialdemòcrata alemany. La pujada ha estat, ni més ni menys, que del 22% fins a arribar als 2.000 euros mensuals. D’altra banda, el govern ultradretà de Polònia ha establert un augment de quasi el 14% i arribarà als 731 euros mensuals. En la mateixa línia, França pretén que la pujada del SMI  durant el 2022 sigui del 8% fins als 1.679 euros mensuals. 

A Espanya la Comissió Assessora per a l’anàlisi del salari mínim proposa que el SMI se situï entre els 1.046 i els 1.082 euros mensuals el 2023. Així doncs, l’augment oscil·laria entre el 4,6 i el 8,2%. Amb la pujada, s’arribaria al compromís del Govern i la recomanació de la Carta Social Europea que el SMI se situï en el 60% del salari mitjà. A més, els experts conclouen en l’informe presentat al Ministeri de Treball que el SMI és una eina útil per a combatre la pobresa i la desigualtat. 

Els sindicats denuncien que Espanya, que és la quarta potència econòmica de la UE, sigui el quart país amb el menor augment salarial. Els beneficis empresarials, però, han experimentat augments sense precedents, de fet, ha estat el tercer país en què més creixen els guanys de les empreses. L’augment salarial a Europa ha superat el 5% mentre que a Espanya se situa en el 2,6% i els beneficis empresarials un 7% per sobre de 2021.

Des d’UGT afirmen que les empreses han estat responsables de la inflació en un 83%. El sindicat lamenta que els sous quasi no han augmentat mentre que les empreses sí que han traslladat l’augment dels costos al preu final amb una ampliació dels seus marges de benefici.