“La renda bàsica universal és un compromís del Govern de la Generalitat” afirmava amb to ambiciós la Núria Cuenca León, secretaria general del Departament de Presidència en la inauguració de les jornades sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica celebrades el passat dijous i divendres. L’acte es plantejava com a un espai per a debatre la proposta del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal de Catalunya, que la mateixa Núria Cuenca presentava com a “transformadora i radical”.
La Renda Bàsica Universal és una prestació econòmica de caràcter universal, individual i incondicional que té com a objectiu l’eliminació de la pobresa, o, si més no, assegurar un mínim vital a totes les persones. Una prestació monetària per a tots els membres de la societat que ho necessitin, pagada per l’Estat i sense haver de complir cap requisit.
Segons Sergi Raventós, cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, “estem davant d’un canvi de paradigma en les prestacions socials”, ja que “les polítiques actuals no combaten la pobresa”. Una proposta, que per utòpica que sembli, és cada cop més necessària, perquè té un caràcter redistributiu de la riquesa. “El 10% més ric absorbeix el 64% del creixement econòmic, per tant, els rics cada cop ho són més”, advertia Jordi Arcarons, catedràtic d’Economia.
La quantitat de l’ajut s’establiria d’acord amb el llindar de la pobresa situat en 947 euros al mes. L’assignació substituiria a la resta de prestacions estatals amb una quantia inferior i no estaria gravada per l’IRPF. A més, es finançaria amb un tipus mínim d’IRPF del 44% i un nou impost sobre la riquesa i reformes en l’impost de successions, donacions i altres impostos ambientals.
En un còmput general, “el 50% de la població sortiria guanyant de forma evident, un 30% tindria una lleu millora i el 20% més ric sortiria perdent” manifestava el Lluís Torrens, director d’Innovació Social de l’Ajuntament de Barcelona, en una defensa de la Renda Bàsica com a la millor eina en el repartiment de la riquesa. Tot i així, va demanar “corresponsabilitat a l’hora de pagar impostos”.
El Bru Laín, professor de Sociologia de la UB, amb un discurs crític va posar en dubte l’eficiència de les prestacions actuals per una “mala organització administrativa i una ineficaç comunicació, que porta que només un 9% de les persones per sota del llindar de la pobresa rebin ajudes públiques”. Va tancar la seva intervenció advertint que “no és moralment vàlid haver de justificar la importància que existeixi la Renda Bàsica Universal”.
“Un dels Pla Pilot de Renda Bàsica més ambiciós del món”
Tot i que la Renda Bàsica Universal no s’ha aplicat a cap país del món, s’han realitzat més de 200 “experiments de renda bàsica” des dels anys seixanta i amb un interès que s’ha multiplicat des de la crisi de la Covid-19, en països com Finlàndia, Canadà, Estats Units, Índia, Brasil, Iran o Kenya.
La majoria de pilots han ajudat a la reducció de la pobresa, dels deutes i de l’estrès i una millora en l’alimentació i el benestar general.
El Jurgen De Wispelaere, professor de la Stockholm School of Economics de Riga, a Letònia va defensar la importància del foment de la comunicació i el debat públic perquè un Pla Pilot sobre la Renda Bàsica Universal funcioni, mentre que Evelyn Forget, economista i professora a la School of Medecine de la Universitat de Manitoba del Canadà, va remarcar el paper dels funcionaris per afavorir a les polítiques públiques.
El Pla Pilot català es planteja com a un estudi de “saturació” que s’aplicarà en la població d’una determinada localitat amb l’objectiu d’analitzar els efectes sobre l’entramat institucional, les dinàmiques comunitàries i socioeconòmiques. El nombre de participants, 5.000 persones, i la quantia monetària, calculada a partir del llindar de la pobresa, fan del Pla Pilot català “un dels més ambiciosos del món”.
Pel que fa a les quantitats, el Pla Pilot busca fa dues propostes de repartiment: La primera opció és una prestació completa pel primer adult, 947,1 euros i de la meitat, és a dir, 473,6 euros per adult addicional. Pel que fa als menors, contempla un terç, 284,1 euros mensuals.
Font: Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de Catalunya
La segona opció que planteja el Pla Pilot són 947 euros per a llars unipersonals o monoparentals, 700 euros per cada adult quan conviuen amb altres adults i 300 euros pels infants.
Font: Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal de Catalunya
A més, tindrà una duració de dos anys i anirà acompanyat d’una avaluació de la implementació i de l’impacte per mitjà d’enquestes, seguiments qualitatius i registres administratius. El Pla Pilot per la Renda Bàsica Universal, va comptar amb el suport dels experts internacionals i un reconeixement de l’ambició del projecte.
