Iglesias forma part del PDeCAT Eixample de Barcelona i és la presidenta de l’Àmbit d’Economia i Treball del partit que aspira a entrar al Parlament. Ocupa el número setze a la llista del partit per la demarcació de Barcelona.
Quin és el principal problema laboral a Catalunya i com el solucionaran?
El repte més urgent a curt termini és afrontar la crisi derivada de la COVID-19, a fi i efecte de mantenir el màxim de llocs de treball. És bàsic garantir el sosteniment de l’ocupació de forma contínua i estable. Els ERTO i les prestacions per cessament d’activitat han permès atendre parcialment les conseqüències d’una gran magnitud que han afectat i afecten molts sectors productius del nostre país, especialment el comerç, el turisme o certs sectors industrials, però ha tingut conseqüències devastadores en l’ocupació, a finals del 2020 tenim gairebé 500.000 aturats i 173.000 persones afectades per ERTO.
El més prioritari és atorgar un immediat suport a les empreses i els treballadors autònoms per fer front a les conseqüències negatives de la suspensió i afectació d’activitats per la pandèmia. S’han d’abocar més recursos, tant des del Govern de la Generalitat com des del Govern de l’Estat. Hem demanat estendre durant tot l’any 2021 les mesures de protecció de l’ocupació als autònoms, empreses i entitats afectades per limitacions o suspensions d’activitat, que han estat prorrogades fins al 31 de maig.
Què cal fer amb la reforma laboral de l’Estat?
Catalunya no té competències en matèria laboral. El PDeCAT té previst afrontar diverses modificacions legislatives respecte a la reforma laboral aprovada l’any 2012, adreçades a establir la primacia del conveni sectorial respecte al conveni d’empresa en qüestions claus com són els salaris o les hores extraordinàries, adreçada a evitar subcontractacions de serveis només amb la finalitat de reduir salaris. També a perfeccionar la regulació establerta per a la contractació a temps parcial i la recent regulació pel Reial Decret Llei del teletreball.
L’edat de jubilació va directament lligada a la viabilitat del sistema de pensions. Apostem pel model de jubilació activa
Cal articular un sistema de costos d’indemnització creixents en el temps, amb independència de la tipologia de contracte, estendre la reforma del contracte de relleu, aplicat recentment a la indústria manufacturera, a fi que es pugui aplicar a altres sectors a fi i efecte de rejovenir plantilles sense afectar a l’ocupació. En resum, més enllà d’iniciatives adreçades a la reforma laboral, el diàleg social ha d’anar adreçat a elaborar un nou marc de relacions laborals que garanteixi els drets dels treballadors, faciliti la competitivitat de les empreses i s’adeqüi a les noves realitats (conciliació de vida laboral i personal, teletreball, expansió de les tecnologies de la comunicació, etc).
Quines propostes tenen per reduir l’atur juvenil?
Donem prioritat a combatre l’atur juvenil. Malauradament la crisi derivada de la pandèmia, ha comportat un increment de la taxa d’atur juvenil. Actualment es situa en el 27,3% i suposa que més de 185.000 estan a l’atur.
La problemàtica de l’atur juvenil afecta el conjunt de la Unió Europea. La iniciativa Garantia Juvenil és un bon instrument per lluitar contra l’atur juvenil, i considerem que hauria de ser gestionat per la Generalitat. Alhora, caldrà reforçar-la amb tot un seguit de mesures legislatives per facilitar l’entrada al món laboral de la gent jove, com ara augmentar els incentius dels contractes en pràctiques i dels contractes de formació i aprenentatge, atorgant subvencions del 50% del SMI i bonificacions del 100% de les cotitzacions de la Seguretat Social durant dos anys. O impulsar beques remunerades per a joves sense feina i sense estudis, beques de doble oportunitat; també establint beques per a pràctiques no laborals en empreses i entitats sense ànim de lucre durant un període màxim de sis mesos.
També optem per potenciar els acords entre empreses i universitats (formació dual universitària) per a l’expedició conjunta de títols i reconeixement acadèmic de les pràctiques no laborals. I considerem necessària una major vinculació de la formació professional amb el Departament d’Empresa. La transformació del món del treball, fa més necessari que mai un encaix entre allò que demanden les nostres empreses i els perfils professionals dels estudiants.
Com afavoriran la inserció laboral de col·lectius específics com persones amb discapacitat, de més de 50 anys o transsexuals?
La formació dels treballadors de més de 45 anys ha de ser una prioritat i una urgència. Cal activar incentius adreçats a permetre recuperar la feina les persones de més edat que perden la seva feina, reduint costos socials i ampliant els incentius a la recol·locació.
Per les persones amb discapacitat, cal revisar l’actual model d’integració sociolaboral de les persones amb discapacitat i fer complir la legislació en el que fa referència al percentatge de contractació de persones amb discapacitat a les empreses ordinàries i a l’administració.
Catalunya ha de comptar amb un model de relacions laboral propi que faci de Catalunya un país capdavanter
Per altra banda, hem de prioritzar enfortir la capacitat del Tercer Sector per incorporar al mercat laboral els col·lectius més vulnerables (dones, joves, majors de quaranta-cinc anys, persones amb discapacitat, persones nouvingudes, poble gitano…), amb l’increment dels programes vinculats a les polítiques actives d’inserció per part del Govern.
Què els sembla l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital? Cal apostar per la Renda Bàsica Universal (RBU)?
La nostra formació va votar a favor de l’Ingrés Mínim Vital. La nostra proposta és impulsar el traspàs a la Generalitat de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital per adequar els requisits d’accés a la realitat socioeconòmica de Catalunya. Per altra banda, cal garantir la compatibilitat entre l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania a través de la coordinació amb el govern espanyol. També és important reduir el termini de resolució de la Renda Garantida de Ciutadania dels sol·licitants de l’Ingrés Mínim Vital als quals han denegat la seva sol·licitud.
En l’àmbit estatal i català, s’ha protegit prou els sectors més afectats per les restriccions de la pandèmia?
Des del primer moment, vàrem demanar, tant a l’àmbit estatal com de la Generalitat de Catalunya, la necessitat d’activar mesures d’ajudes directes als sectors més afectats per la pandèmia. Vàrem donar suport a totes iniciatives que anessin adreçades a donar suport als sectors més afectats; vàrem votar a favor d’incrementar el sostre de despesa, hem exigit que la pròrroga dels ERTO sigui extensible fins a finals d’aquest any 2021.
El Govern ha de poder determinar un Salari Mínim Interprofessional (SMI) català, en funció del nostre cost de vida
La pandèmia ha estat un trasbals, un sotrac molt gran especialment en alguns sectors. Des de la nostra formació hem impulsat iniciatives adreçades a sectors com el comerç, l’hostaleria, la restauració i de tots aquests autònoms que estan patint, a qui els afecta molt directament la pandèmia, i que estan greument perjudicats per la inacció i la manca de coordinació en les mesures a emprendre des dels governs de l’Estat i de la Generalitat.
La pandèmia ha accelerat el nombre de persones que treballen per a plataformes, moltes d’elles de repartiment. Com s’ha de regular el treball dels riders?
El mes de setembre de l’any passat, el Tribunal Suprem va establir que quin era el model laboral de les plataformes digitals de repartiment. Els jutges del Social del Tribunal Suprem va dictar que són assalariats i no autònoms, com fins ara els reconeixien aquestes empreses. La sentència estableix que aquestes empreses no són mers intermediaris entre els comerços i els repartidors, sinó que duen a terme una feina de coordinació i organització del sector productiu. El govern de l’estat i els agents socials es van comprometre a disposar d’un marc regulador abans de finals del 2020.
Quines propostes tenen per reduir la bretxa salarial i afavorir la inserció laboral femenina?
El Govern de Catalunya, d’acord amb les organitzacions més representatives, ha de poder determinar un Salari Mínim Interprofessional (SMI) català, en funció del nostre cost de vida i ajustat al 60% del salari mitjà i de les prioritats de política econòmica que impulsem.
En aquest sentit, proposem acordar amb els agents econòmics i socials una estratègia d’antidiscriminació laboral que tingui per objectiu evitar l’existència de treballadors amb salaris que no permetin un ple desenvolupament, i la reducció de la bretxa salarial de gènere.
Quines competències li manquen, o li sobren, al Govern i al Parlament en matèria de regulació laboral?
Catalunya ha de comptar amb un model de relacions laboral propi, un sistema laboral que faci de Catalunya un país capdavanter, laboralment equiparable als països d’Europa més avançats socialment, tant en el sistema d’ocupació com els subsistemes de relacions laborals, en el de relacions socials i en el de prestacions socials. Així mateix, hem d’exigir el traspàs a la Generalitat de la inspecció de treball pel que fa a la Seguretat Social, com tenen al País Basc, per disposar d’una única inspecció de treball.
El comerç a través d’Amazon augmenta notablement i el petit comerç ho pateix. Creuen que s’ha d’ajudar al segon? Com?
És clar i constatable que el sector del comerç i de la comercialització de productes és un sector que ha experimentat canvis molt importants en els darrers anys, amb la proliferació de plataformes de comercialització que incideixen i afecten el model de comerç del nostre país. Cal tenir present que el comerç és important, no només com a activitat econòmica creadora de riquesa, sinó també pel paper de dinamitzador i pel factor de vitalitat que té als carrers de tots els municipis de Catalunya. La pandèmia ha afectat molt directament a les activitats comercials, i en particular als centres comercials, sense que la resposta de les administracions hagi estat l’adequada.
La formació dels treballadors de més de 45 anys ha de ser una prioritat i una urgència
En aquest sentit, dins les actuacions que proposem per la revitalització i sostenibilitat del nostre model comercial, proposem crear un programa de suport als comerços per al període de reactivació i per ajudar-los a diversificar en els canals comercials i avançar cap a la digitalització, element cabdal per garantir-ne la viabilitat de futur. Un element molt important serà l’activació de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEUS) o àrees comercials com a fórmula de gestió i dinamització del comerç.
Hi ha sectors, com l’agrari, on els sindicats i organitzacions demanen molta més inversió i dedicació en inspecció laboral. Què n’opinen?
Serà prioritari vigilar i sancionar la contractació fraudulenta i l’economia submergida per lluitar contra la precarietat, especialment entre els joves i la gent que perd la feina. La Inspecció de Treball de Catalunya haurà de comptar amb més recursos.
Acabi la frase
Els ERTO… han estat un gran instrument per atendre les conseqüències derivades per la crisi de la COVID.
La paga extra al personal sanitari per la Covid-19… un reconeixement per l’esforç fet durant la primera onada de la pandèmia i pel seu inestimable treball.
L’edat de jubilació… va directament lligada a la viabilitat del sistema de pensions. Apostem pel model de jubilació activa.
El tancament de Nissan… ho hem de reconvertir en noves oportunitats industrials atesa la situació de privilegi de Barcelona i la Zona Franca.
El model laboral a seguir és el de… saber aprofitar les conseqüències de la COVID. Quan recuperem la normalitat, el teletreball, la indústria 4.0, ens ha de permetre assolir estàndards comparables a escala de la UE.
El teletreball… és el futur en alguns sectors. Haurem d’adaptar els llocs de treball i potenciar el teletreball quan sigui possible.
La deslocalització… afecta greument el teixit econòmic d’algunes comarques. Caldrà establir ajuts per a la reindustrialització d’aquestes zones i potenciar la captació d’inversió industrial estrangera en l’àmbit de la indústria 4.0, aprofitant el teixit d’aquelles comarques.
La gestió de les ajudes als autònoms… ha estat un clar exemple d’improvisació. Cal urgentment un Pla Estratègic pel Treball Autònom. Comptem amb més de 540.000 autònoms al nostre país.
A casa meva, la conciliació familiar-laboral… [no respon].
El meu primer treball va ser… de traductora d’alemany.
