Les plataformes digitals de repartiment que utilitzen autònoms, falsos autònoms segons la Inspecció de Treball i la majoria de tribunals, estan movent fitxa davant el que pot ser la fi del seu model de negoci. La patronal Adigital en què es troben empreses com Glovo i Deliveroo ha difós unes projeccions amb abundoses pèrdues en el sector si aquestes multinacionals haguessin de contractar als seus missatgers, com els exigeix la llei en aquests moments – segons una important sentència del Suprem sobre Glovo- i com pretén regular el Govern mitjançant una nova legislació. Aquesta desfeta econòmica contrasta amb les xifres de negoci distribuïdes també aquest dilluns per l’empresa Just Eat, l’única de les grans plataformes de repartiment que utilitza missatgers amb contracte laboral. No només aconsegueix beneficis, a canvi que les seves competidores, sinó que a més els va incrementar l’any passat.
Els auguris de pèrdues de les multinacionals de repartiment com Glovo coincideixen amb l’inici de la negociació el Ministeri de Treball amb els sindicats i la patronal per regular la feina a les plataformes digitals, que finalment serà més àmplia del que s’esperava i no afectarà només als anomenats ‘riders’ o repartidors a domicili. La patronal Adigital a la qual estan associades aquestes empreses (i també Just Eat) ha difós aquest dilluns un ‘Anàlisi de l’impacte econòmic de la laboralització de repartidors’ en què adverteixen de “la destrucció de 300 milions d’euros” per al sector de delivery (repartiment a domicili) a Espanya i una “pèrdua de treball del 77% dels repartidors (1.000 persones)”, entre altres xifres.
Adigital explica que aquestes prediccions es basen en “l’experiència de Ginebra (Suïssa), on s’ha prohibit als repartidors d’Uber Eats operar com a treballadors autònoms”. Seguint aquest exemple, la patronal assegura que ha “extrapolat a Espanya” diverses situacions, com la pèrdua d’ocupació i la reducció del negoci, “tenint en compte la mida dels dos mercats”. Un altre de les dades difoses dóna compte d’una pèrdua de “més de 250 milions d’euros d’ingressos addicionals” per als restaurants.
Just Eat: suma beneficis amb treballadors
Els mals presagis d’Adigital es deuen en exclusiva a la implantació del model laboral en aquestes empreses de repartiment que s’alimenten d’autònoms. Més enllà de l’obligació de les companyies de complir sempre la legislació laboral, sigui més o menys rendible per als seus comptes de resultats i les dels restaurants, l’únic exemple entre les grans multinacionals de repartiment que utilitza missatgers amb contracte laboral contrasta molt amb aquest panorama catastròfic.
Mentre que Glovo, Deliveroo i Uber Eats registren pèrdues, tot i que augmenten les seves vendes, Just Eat obté beneficis i aquestes anaven en augment fins a l’any passat, abans de la pandèmia. La companyia ha informat aquest dilluns que ha dipositat els seus comptes de 2019 en el Registre Mercantil “presentant uns ingressos nets que superen els 44 milions d’euros, fet que suposa un increment interanual del 16%”. A més, dels ingressos, augmenten els beneficis. “Just Eat Espanya va aconseguir més de 6 milions d’euros de benefici, fet que suposa un increment del 41% respecte a l’exercici anterior”, desglossa la multinacional.
En Just Eat expliquen que el creixement de la companyia “respon a l’augment del nombre de clients i de comandes registrades per Just Eat el 2019, impulsat per la gran oferta de restaurants adherits a la plataforma (més de 13.000 a Espanya) i a la seva àmplia presència en tot el territori espanyol en més de 1.700 municipis”. La multinacional també destaca com han demostrat una altra manera de fer les coses en el terreny laboral davant de les seves competidores. “Per a nosaltres són molt importants els resultats financers, però també ho és complir amb el marc regulador i, en concret, amb la normativa laboral”, subratlla en un comunicat el director financer de Just Eat Espanya, Ramón Argelaguet Vilaseca.
La multinacional assegura que tots els repartidors que lliuren les seves comandes tenen contracte laboral. L’empresa “treballa principalment amb restaurants que tenen els seus propis repartidors i, en el cas dels restaurants que no disposen de servei de repartiment propi, Just Eat els ofereix la possibilitat de gestionar els repartiments a través d’empreses externes”, explicaven a la companyia fa uns mesos a aquest mitjà. Una d’aquestes empreses subcontractades que abasteix de missatgers és, per exemple, MissionBox. Fonts de Just Eat precisen que “totes aquestes empreses ens comparteixen cada tres mesos els justificants de les contribucions a la Seguretat Social dels seus repartidors, els quals són tots empleats”.
Segons l’opinió de Just Eat, “el sector del delivery continuarà creixent de manera saludable amb independència de les empreses que operin en el mateix”. Fonts de la multinacional subratllen el fet que actualment moltes d’aquestes plataformes no siguin rendibles ni fins i tot evitant els costos laborals dels seus repartidors: “En molts casos l’obtenció de quota de mercat a qualsevol preu ha primat sobre altres elements com poden ser la rendibilitat o el fet de mantenir-se fora de la zona grisa de la normativa laboral a Espanya”.
Interessos trobats de les empreses
La negociació d’una nova regulació sobre el treball en plataformes digitals està deixant en evidència les diferències en l’àmbit empresarial. A la taula de diàleg social, la representant de les empreses són les patronals CEOE i Cepime, però dins d’elles hi ha companyies similars que utilitzen diferents models laborals. Com Just Eat i Deliveroo, per exemple, empreses de repartiment de menjar a domicili que es basen en un model laboral i un d’autònoms, respectivament. Però també altres companyies com Telepizza, que ha basat part de la seva marca en el repartiment a domicili, que realitza amb treballadors en plantilla.
En Just Eat celebren per exemple que el Govern vagi a revisar el marc laboral a favor de la laboralitat, que eviti “desavantatges competitius” entre les empreses del sector. La multinacional assenyala a més de manera indirecta a les seves competidores en destacar que “la falta de claredat jurídica està redundant en una precarietat laboral entre els repartidors” que en la seva opinió impacta “negativament” en la imatge de conjunt del sector. “Al voltant de l’economia digital s’ha creat un fals dilema entre innovació i qualitat del mercat laboral. No és cert que la precarietat laboral sigui intrínseca a la innovació”, tanquen.
Adigital ha difós aquest dilluns que les plataformes Deliveroo, Glovo, Stuart i Uber Eats “valoren molt positivament la creació del grup de treball de plataformes digitals, impulsat per la CEOE, que ha començat a treballar amb els seus associats per defensar la necessitat de trobar solucions que preservin la flexibilitat i competitivitat del mercat laboral i, al mateix temps, garanteixin majors drets i proteccions”. A la patronal digital segueixen apostant per una fórmula intermèdia entre el treballador autònom i l’assalariat, que rebutgen amb rotunditat tant el Ministeri de Treball com els sindicats.
Una de les incògnites passa per quina postura defensarà la CEOE a la taula de negociació. Fonts de la patronal responen a aquest mitjà que “s’està consultant a totes les parts interessades atès que el marc s’ha ampliat a totes les plataformes digitals, no només als de repartiment”. Aquest dimecres, el Ministeri de Treball torna a reunir-se amb els agents socials per abordar aquesta futura legislació, trobada en què s’espera que totes les parts acudeixin amb propostes.
Aquest és un article original de eldiario.es
