El Ministerio de Trabajo assegura que ha reconegut i ordenat el pagament de 17.200 subsidis extraordinaris d’atur a empleades de la llar, d’un total de 32.000 sol·licituds rebudes. Virginia, treballadora de la llar de 65 anys, va enviar un missatge als seus “companyes” quan va veure el cobrament. “Els vaig dir de seguida que havia rebut el subsidi perquè moltes estan desanimades, algunes creuen que ja no arribarà després de tants mesos”, explica la treballadora. La prestació extraordinària va ser creada en els moments més durs de la pandèmia, a finals de març, i va suposar la primera vegada que es reconeixia l’accés a una prestació per desocupació a aquest col·lectiu, però s’ha estrenat amb grans retards, que les treballadores encara demanen solucionar.
Paola Verdejo, que en l’actualitat té cura a una dona de 91 anys, encara està a l’espera de l’atur pels mesos que va passar a l’atur després de la irrupció del coronavirus. Explica que es va quedar sense feina després de tenir cura “cinc anys de dos nens a jornada completa i també netejava i cuinava”. El dilluns de la setmana passada li van dir des del SEPE que la seva sol·licitud estava aprovada, en una consulta telefònica de la treballadora. “Però encara no he cobrat i no sé quan cobraré”, afirma. Verdejo assegura que va demanar la prestació “en els primers dies” disponibles per a això, al començament de maig. Fa quatre mesos.
“Hi ha moltíssimes treballadores que no han cobrat encara i moltes no saben res de la seva sol·licitud”, sosté Edith Espínola, membre del col·lectiu d’empleades domèstiques Sedoac. Va ser una de les associacions que es va reunir el passat 25 d’agost amb el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rei, i el director de l’SEPE, Gerardo Gutiérrez Ardoy, per traslladar les seves queixes i inquietuds respecte al subsidi. L’ajuda té un termini màxim de resolució de tres mesos, però no s’està complint en molts casos. “Després de la reunió van habilitar una via de comunicació per la qual les treballadores ens manen les seves dades i el SEPE ens diu en quin estat es troba la sol·licitud. Ja hem enviat diverses i ens han respost”, explica Espínola.
En el col·lectiu Senda de Cures indiquen que també estan trobant errors en les quanties que s’està abonant a algunes empleades. “Una treballadora a la qual tramitem el subsidi en els primers dies, al maig, ha cobrat a principis de setembre però només una mensualitat, uns 300 euros, perquè sembla que només li han reconegut per un treball del qual va ser acomiadada, però no per aquell en què va tenir cessament d’activitat i que també es va reclamar”, explica Natalia Slepoy.
Gairebé la meitat de peticions per resoldre
Segons Trabajo, a preguntes d’elDiario.es, les 14.800 sol·licituds restants estan tramitant i pendents de resolució. El Ministeri va externalitzar la gestió d’aquest subsidi a través de l’empresa pública Tragsa, a causa de la manca de personal. “Les prestacions són pagades a mesura que es reconeixen”, sostenen fonts de Trabajo. És a dir, sense necessitat d’esperar a principis del pròxim mes que és quan el SEPE abona tradicionalment el pagament ordinari de prestacions, gràcies a l’acord subscrit pel Ministeri amb entitats financeres.
Atenent a aquestes xifres, el SEPE ha reconegut de moment una mica més de la meitat (el 54%) de les sol·licituds presentades i li quedaria per resoldre l’altra meitat, tot i que des de col·lectius de treballadores de la llar apunten que el nombre de peticions va ser superior. “En la reunió amb el secretari d’Estat de Trabajo i amb el director delmSEPE ens van informar que hi havia 52.000 sol·licituds, de les que s’havien pagat prop de 20.000”, sosté Edith Espínola. Fonts de Trabajo responen que s’està processant aquestes 32.000, “després d’eliminar duplicats, sol·licituds que no s’adaptaven a la convocatòria, depurar errors i sol·licituds fora de termini”.
Més enllà de les diferències en aquestes xifres, Espínola creu que caldria reflexionar sobre el mateix mecanisme per demanar el subsidi (per la pèrdua total d’ocupació o d’hores de treball), que considera massa complex per a aquest sector de treballadores tan precàries, moltes vegades sense accés a internet per a la tramitació i sense la possibilitat de reunir tots els documents que requeria el tràmit. “Era molt complex, que només ho hagin demanat 52.000 treballadores és un nombre molt baix i cal recordar que només podien fer-ho les que tenen contracte i un 40% no el tenen”, subratlla l’activista de Sedoac.
La caiguda de l’ocupació entre les treballadores de la llar que estan donades d’alta a la Seguretat Social se situa en les 20.233 persones, segons les dades d’afiliació de febrer i agost, amb 373.938 emprades inscrites en aquest últim mes. El nombre de treballadores de la llar és molt més gran, com assenyalen les dades de l’EPA, enquesta que inclou també a empleades en situació irregular. Les últimes dades disponibles, del segon trimestre de l’any, apunten que hi havia 483.000 treballadores domèstiques, 93.000 menys que el trimestre anterior.
Col·lectius de treballadores de la llar com Sedoac, Territori Domèstic i Senda de Cures demanen que es reguli amb urgència el dret estructural de les empleades domèstiques a la desocupació, ja que són l’únic col·lectiu exclòs d’aquesta protecció. “De moment, demanem que s’ampliï el subsidi extraordinari, com està passant amb els ERTO, perquè no es recorden de nosaltres i el subsidi es cobrava només fins al juny”, recorda Espínola.
Virginia explica que té cura d'”una dona molt gran, de 93 anys”, i que amb els rebrots ha tornat a perdre la feina. “La família no es vol arriscar, vol limitar els contactes, així que amb els rebrots els ha tornat a fer por”, relata. Ja no té l’opció de demanar cap subsidi per desocupació. “Em salvo perquè tinc un fill que treballa, amb el qual viu, però moltes altres companyes estan en pitjor situació, no poden pagar el lloguer i han d’anar al que diuen les cues de la fam”, apunta la dona.
Aquest és un article de eldiario.es
