Els sindicats majoritaris a Catalunya: CCOO i UGT, han fet valoracions extremadament crítiques a l’anunci del departament de Salut segons el qual es pagaran 140 milions a treballadors i treballadors del sistema sanitari públic.
Per a CCOO, «el sobreesforç i el risc no és una qüestió de categories professionals. No s’entén que unes categories cobrin 350, unes altres 900 i d’altres 1350. Ens sembla discriminatori. S’ha de mesurar amb criteris objectius i sense excloure col·lectius», afirma el sindicat en un comunicat.
Per la seva banda, la Secretaria de Sanitat de la UGT de Catalunya manifesta que la compensació econòmica anunciada per la Consellera de Salut és una decisió del Govern que no ha estat negociada amb els sindicats i de la qual s’han conegut els seus termes concrets llegint la nota de premsa emesa pel Departament.
Respecte els imports establerts i els criteris per a la seva percepció el sindicat de tradició socialista afirma rotundament que són «injustos, classistes i sectaris», i demostren el menyspreu del Govern envers col·lectius que han estat en primera línia i exposats, tant o més que altres a la COVID, quasi sempre sense els equipaments de protecció necessaris.
Comissions Obreres, en la seva nota pública, recorda quines són les reivindicacions de les treballadors i treballadors de la sanitat, que no queden contemplades en la compensació anunciada.
- El pagament del deute de les pagues extraordinàries que la Generalitat encara deu a la seva plantilla.
- La reversió de les retallades de salari i de condicions laborals que han patit tots els serveis públics.
- Sobretot ha de definir increments sostinguts de les retribucions i condicions de treball justes
- Assegurar prevenció de riscos suficient en els llocs de treball.
- Consideració d’accident de treball per a totes les persones contagiades en l’àmbit laboral.
- Dotació d’equipaments, llits i materials en previsió de rebrots.
- Increment de plantilles fins a ràtios equiparables als països europeus.
UGT afirma en el seu comunicat que han passat els temps en què s’atorgaven premis a voluntat de qui manava. Compensacions no consoliden salarialment i que són pràctiques d’altres èpoques més semblants a una almoina.
Els dos sindicats insisteixen a afirmar que el millor reconeixement que es pot fer al conjunt de professionals de la sanitat és destinar, via pressupostos, els recursos necessaris al sistema sanitari públic i retornar tots els drets perduts en els últims anys tant retributius com de drets laborals (pagues extres, dies de lliurança, DPO, etc..)
