Una derivada de la crisi del coronavirus és l’afectació que pot tenir en l’economia catalana. Tots els responsables contactats afirmen que l’efecte és imprecís. Els aspectes negatius seran més grans com més duri l’emergència. En cas que l’impàs sigui temporalment breu els més afectats serien els sectors dels autònoms i les pimes. Si dura més, tota l’estructura industrial pot trontollar.
Una situació de pandèmia suposa una frenada en l’activitat econòmica de molts sectors. Catalunya és un país industrial i la producció està globalitzada. L’activitat en aquest àmbit ja fa un temps que en nota l’afectació. On primer colpejar l’epidèmia va ser a la Xina, i d’aquell país provenen moltes peces i components que s’utilitzen per a la fabricació, per exemple en la indústria auxiliar de l’automòbil.
Empreses multinacionals com Magneti Marelli, de Barberà del Vallès, ja han pactat expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) emparant-se en què no reben components procedents de la Xina. Això ha suposat acordar amb els representants dels seus 400 treballadors que, fins a finals d’any, podran aturar la producció fins a 70 dies. Cal dir que en alguns casos abans de l’aparició del Covid-19 les empreses de l’automòbil ja notaven descens de comandes, afirmen fonts empresarials.
Un altre exemple en el mateix sentit és el de Kostal Eléctrica, que ocupa a Sentmenat uns 800 treballadors i que ha anunciat un ERTO a causa de la manca de peces.
Seat i Nissan
I de taló de fons hi ha les grans indústries automobilístiques. Nissan ha hagut d’aturar, divendres 13 de març, la seva activitat a la Zona Franca perquè no li arribaven peces procedents d’una factoria situada a la Vall d’Òdena. La direcció d’aquesta empresa estaria també preparant un expedient temporal, tot i que clarament la seva crisi procedeix de la manca de producció de la multinacional i no dels efectes del coronavirus.
Seat ha reduït fins divendres només un dels torns de producció. Però l’aparició del brot de coronavirus a la vall d’Òdena ha fet que la direcció anunciés als representants dels treballadores que aturarà la planta de Martorell un període de quatre a sis setmanes . La mesura, que es negociarà amb els treballadors a partir de dilluns vinent, afectarà uns 10.500 operaris.
Els exemples anteriors il·lustren un acord firmat pels dos principals sindicats, que representen més del 80% dels treballadors, amb el Govern central i les patronals. Es tractaria de facilitar que els ERTO, que tenen per llei un temps per negociar, es puguin agilitar perquè així les aturades en les empreses siguin ràpides i la represa també immediata. Els ERTO impliquen que els treballadors afectats passen a cobrar el subsidi de desocupació. En molts casos, després de negociar s’ha aconseguit un compromís perquè en cas d’acomiadament l’empresa compensi econòmicament els afectats pel temps d’atur consumit. La idea seria evitar que l’emergència sanitària tanqués definitivament empreses, especialment en l’àmbit industrial. Hi ha consciència que els llocs de treball en aquests sector són els que tenen una qualificació i uns salaris més adients i la seva destrucció seria, doncs, més lesiva.
Foment vol abaratir els acomiadaments
En la situació d’excepcionalitat sanitària ha estat aprofitada per la patronal Foment, que ha reclamat una baixada generalitzada d’impostos i que el Govern central flexibilitzi les condicions perquè les empreses afectades pel coronavirus acomiadin als seus empleats com a mesures principals per combatre l’afectació de la malaltia en l’economia.
Cal pensar també, puntualitzen fonts sindicals, que hi ha una directriu oficial que cobreix totes les persones afectades tant pels confinaments preventius com les afectades pel virus. En aquests casos és la Seguretat Social qui es fa càrrec dels seus salaris com si haguessin patit un accident laboral.
Hi ha àmbits on l’impacte econòmic és de més difícil quantificació. Pimec, ha indicat que les petites i mitjanes empreses i els autònoms patiran un descens d’ingressos d’entre 71 i 108 milions diaris. Les xifres procedeixen d’una enquesta als associats de la patronal, que es multiplicarien en cas que la crisi sanitària s’allargués.
Melià fa fora personal
El sector del turisme, del qual Catalunya és la primera comunitat a l’Estat espanyol, podria perdre fins a 34.000 milions a escala estatal, dels quals almenys un 20% correspondrien al Principat, segons un estudi de Lhemnan Brothers. De moment, grans grups com Melià han anunciat expedients de regulació d’Ocupació (ERO) a diverses ciutats, entre elles Barcelona. Consisteixen, segons el sector d’hostaleria de la UGT, a acomiadar persones amb molta antiguitat d’àrees com la cuina o les cambreres de pis. Segons aquestes fonts a l’àmbit català s’hi preparen fins a 30 expedients, la majoria temporals.
Serveis a l’educació
Un altre àmbit de difícil avaluació és el dels serveis a l’educació. La Generalitat ha decidit aturar durant dues setmanes totes les escoles i centres educatius de tots els nivells, cosa que repercutirà en, per exemple els serveis de menjador i càtering, cosa que fa pensar que la setmana vinent començaran a produir-se expedients en les empreses que en depenen.
Davant del panorama descrit, els governs espanyol i català han establert una sèrie de mesures pal·liatives,. Així, el Reial Decret Llei aprovat pel Consell de Ministres inclou el fraccionament i ajornament, durant sis mesos, dels deutes tributaris amb l’Administració d’autònoms i Petites i Mitjanes Empreses (pimes), que “permetrà injectar uns 14.000 milions d’euros de liquiditat en el nostre sistema econòmic”, segons ha anunciat Sánchez.
Des de l’entrada en vigor del decret llei fins al 30 de maig de 2020, ambdós inclosos, Hisenda permetrà que les empreses i els autònoms puguin ajornar fins a 30.000 euros en el pagament d’impostos durant sis mesos, amb tres mesos de carència.
Aquests ajornaments es concediran per un termini de sis mesos, però les empreses tindran l’opció de tornar els diners als tres i, per tant, no abonar interessos.
Injectar fons, produir liquiditat
Per la seva banda, la Generalitat ha anunciat que posarà en marxa una línia de préstecs de fins a 1.000 milions d’euros per ajudar les garantint la liquiditat i el màxim de llocs de treball. A través d’avals de l’Institut Català de Finances (ICF) i Avalis, l’Executiu assumirà el 75% del risc creditici dels préstecs que puguin oferir les entitats bancàries, segons ha dit el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès. “És un pla de xoc per dotar de liquiditat immediata les empreses, que és el principal factor de risc”, ha dit Aragonès en una roda de premsa. La mesura pot ajudar unes 4.000 pimes, ha dit.
Si es miren les xifres pelades, l’evolució de la borsa és la més cridanera. Fa un mes, l’Ibex 35, que recull les cotitzacions de les 35 societats més capitalitzades, estava en el nivell dels 9.909,8 punts. Dijous, 12 de març, la cotització havia caigut fins a 6.390,90 punts. La depreciació de les accions és fruit de l’alarma generada internacionalment, explica un analista de Borsa de Barcelona. No obstant això, cal pensar que els valors de les accions suposarien la forta patacada que diuen els números si els títols es venguessin ara. Com en el conjunt de l’economia l’aposta és que la recuperació arribi i s’hagin après lliços imprescindibles.
