Les Kellys, l’agrupació de cambreres d’hotel nascuda per defensar els drets de la part més feble del negoci hoteler, segueixen en peu de guerra. Des de fa quatre mesos, de manera setmanal es manifesten davant de l’hotel Olivia Balmes, de Barcelona, reclamant la readmissió de quatre afiliades que, segons expliquen megàfon en mà davant l’entrada de l’establiment, han estat acomiadades de manera injusta.
Davant de la recepció de l’hotel, un grup de treballadores, acompanyada per altres persones que se solidaritzen amb la seva lluita, reparteixen fulls explicatius del conflicte que fa mesos mantenen amb la direcció de l’establiment. Criden coses com: “Kellys en plantilla” o “despedidas readmisión”. De vegades entren en el cas concret que ha causat la seva protesta, i altres cops reclamen la solidaritat als transeünts, que passegen pel barri de la zona alta barcelonina. Altres cops els crits tenen un punt d’amarga ironia: “por 1,5 euros, que limpie el hotelero” afirmen mentre des de la recepció empleats de l’establiment es miren encuriosits l’escena.
Una kelly (apel·latiu que bé de la contracció de la frase: “las que limpian”), vestida amb la samarreta verda del sindicat que han fundat, explica que l’arrel de conflicte de l’Hotel Olivia es va iniciar l’octubre passat. “Una companya va agafar la baixa a causa d’un accident de treball. Quan feia aproximadament un més que no treballava, va rebre una nota de l’empresa informant que l’acomiadaven”. I en aquell moment van començar les accions del col·lectiu.
Tres acomiadades més
Cap al gener passat es va comunicar a altres tres cambreres que no calia que es presentessin a treballar. Les kellys expliquen que van ser expulsades de la feina a causa que havien creat una secció del seu sindicat al centre de treball. Per això, ara reclamen cridant ben fort que volen ser readmeses i formar part de la plantilla del centre hostaler de luxe.
De fet, elles formen part d’una empresa que ara afirmen que es diu SP, però que uns mesos abans tenia un altre nom, en la qual l’hotel hauria subcontractat la feina de netejar les cambres d’hotel.
Segons diuen les membres del piquet, la plantilla encarregada de netejar les aproximadament 100 cambres del centre hoteler del carrer de Balmes és d’unes 13 dones. Les acomiadades han estat substituïdes per altres treballadores, expliquen. Elles tenen clar que les que van ser despatxades haurien de ser readmeses i que haurien de formar part de la plantilla directa de l’hotel, consideren que les empreses externalitzades només tenen una funció: aconseguir rebaixar els costos de l’hotel desvinculant les treballadores del conveni del sector i també, en el cas de les entitats amb conveni propi, del de l’hotel.
Com altres ocasions, les kellys expliquen que per aconseguir un salari que les permeti viure han de treballar a uns ritmes endimoniats. Això fa que pateixin dolors fruit del sobre esforç i en alguns casos per poder suportar la situació s’han d’automedicar.
Gairebé 30 minuts després d’iniciar la protesta, les treballadorescomencen a cantar una vella cançó, ara adaptada que diu: “Será maravillooooso junto a mis compañeeeras armar un pollo enmedio de la recepción, las camareras reclamando una solución”. La peça parlava originalment de l’alegria que tenia un turista en rebre un premi per ser el que feia 2 milions que arribava a Espanya. Eren els anys 60!. Ara serveis per reclamar drets elementals de tot treballador.
El de les Kellys és un sindicalisme poc sofisticat. Directe. Es planten davant dels establiments i reclamen els seus drets. El col·lectiu de netejadores de cambres el formen persones que necessiten urgentment treballar. Són dones, de vegades migrades i d’origen humil, però també amb un esperit de lluita que mostren amb entusiasme. Potser per això, fa dos anys que van aconseguir internalitzar a la plantilla de l’Hotel Hilton Diagonal Mar les cambreres que durant mesos van fer accions semblants a les descrites més amunt a les seves portes del centre hoteler reclamant els seus drets.
