Unanimitat al Parlament de Catalunya en l’aprovació de la llei que regula la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). El ple ha donat llum verda a la norma per 133 vots procedents de tots els grups polítics. Abans s’ha escoltat des del faristol a les persones que han comandat la lluita per aconseguir el nou dret per als catalans: Diosdado Toledano i Sixte Garganté, portaveus de la comissió impulsora de la ILP de la renda, que també han seguit el debat des de la tribuna de convidats, al costat dels líders d’altres entitats i agents socials.
En la seva intervenció davant del ple, els impulsors de la iniciativa legislativa popular han apel·lat a la “responsabilitat” dels diputats per tirar-la endavant. Els dos activistes han reivindicat la prestació com “el millor salvavides” per ajudar les persones més necessitades. “És l’avenç social més important dels últims anys en la lluita contra la pobresa”, ha assegurat Toledano. Tots dos han tornat al Parlament tres anys després d’haver presentat el projecte de llei de la renda a l’hemicicle. Llavors era un esborrany avalat per 121.000 firmes. Ara ja és en un nou dret subjectiu.
En les intervencions parlamentàries s’ha destacat l’alt grau de consens que té la norma, que ha permès que sigui votada per sensibilitats que van des de la del Partit Popular fins a la CUP.
El resultat s’ha aconseguit perquè un estol d’organitzacions populars ha empès des del primer moment, els sindicats, amb CCOO i UGT al davant, les organitzacions de veïns, del tercer sector, les que lluiten contra la pobresa i els partits polítics
d’esquerra hi han estat, després s’ha anat afegint gairebé tot el ventall polític.
La Renda Garantida de Ciutadania, aprovada pel Parlament. Més enllà del nom el concepte que hi ha al darrere és diferent als ajuts que hi havia fins ara. La variació és important, segons els seus impulsors: representa un nou dret subjectiu. Per tant, no limitat a la disponibilitat pressupostària, cosa que vol dir que si calgués, l’administració hauria de refer les partides de depesa per assumir aquest compromís, segons explica Llorenç Serrano dirigent de CCOO que ha estat involucrat en tots els passos del procés que va des de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) a l’aprovació de la llei d’aquest dimecres.
Més dotació
Un segon element és que renda garantida millora i molt la dotació econòmica que fins ara corresponia a la Renda Mínima d’Inserció (RMI). Aquest ajut estava limitat a 424 euros al mes per persona que complís els requisits. En el cas d’haver-hi dos perceptors de la renda mínima, la seva quantia total ascendia a 480 euros.
Un cop entri en vigor la Renda Mínima Garantida, el 15 de setembre, una persona que tingui dret a percebre-la rebrà 550 euros mensuals, quantitat que creixerà fins als 664 euros quan ha d’estar plenament desenvolupat el programa, l’any 2020. En el cas d’haver-hi en una unitat familiar dues persones amb dret a la renda, la xifra total que rebrien seria de 836 euros.
I quins requisits cal complir per poder acollir-se al programa? Doncs tenir més de 23 anys, estar censat a Catalunya almenys des de fa dos i no tenir fonts d’ingressos que superin la xifra dels 560 euros. La majoria governamental i els impulsors de la renda han pactat una mesura extraordinària en el cas que es produís un efecte crida, un cop posada en marxa la nova renda. L’efecte es calcula que podria afectar persones de poblacions limítrofes amb Catalunya que intentessin empadronar-se per cobrar la millora econòmica, en aquests casos s’allargaria el requisit fins als 3 anys de veïnatge a Catalunya.
Un element nou respecte a altres ajuts o subsidis és que la Renda Garantida es podrà cobrar encara que s’estigui treballant. Ara bé, inicialment això es limitarà a persones de famílies monoparentals amb treballs parcials que no arribin als esmentats 560 euros. En aquest cas la renda complementarà la diferència respecte al salari percebut.
La idea és que més endavant la possibilitat de compaginar salari i renda garantida s’ampliï a altres tipus de famílies, però això queda pendent del que decideixi una comissió creada ad hoc.
La renda serà compatible amb el cobrament d’altres subsidis, sempre que no arribin al llindar de referència. Això vol dir que una persona que percebi actualment la RMI veurà com amb la renda garantida s’incrementen els seus ingressos fins als 560 euros de referència.
Quines són les previsions oficials?
La previsió és que a partir del 15 de setembre sol·licitin la renda garantida les 70.000 persones que cobren actualment la renda d’inserció. S’ha calculat que d’entrada unes 8.000 persones més demanaran acollir-se al nou dret de ciutadania, aquestes serien les vinculades a famílies monoparentals amb treball a temps parcial i salaris que no arribin al llindar dels 560 euros. Podria passar que algunes persones que cobraven la renda mínima i que van deixar de percebre-la quan es va canviar la normativa demanessin incloure’s en la nova renda, però no s’ha fet el càlcul de quantes podrien ser. En u na np0rimera aproximació el Departament de Treball Benestar i Família preveu destinar-hi a Catalunya un 5.000 milions.
D’on surt la xifra de 560 euros?
Els 560 euros que rebran els perceptors de la renda de ciutadania corresponen a un percentatge de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que està situat en els 664 euros i que des de l’any 2010 no s’actualitza, tot i les peticions fetes al respecte pels diferents organismes socials. En aquest sentit el 2020 els perceptors de la renda garantida rebrien el 100% de l’IRSC, que els impulsors esperen que s’hagi incrementat respecte a la quantitat actual.
Un dret compatible amb la jubilació?
La Renda Garantida podria també complementar les rendes de les persones jubilades que viuen soles si els seus ingressos no arriben als 565 euros mensuals, posem que a partir d’una pensió no contributiva. No seria així si la persona afectada viu en una unitat familiar que té uns ingressos superiors.
Algunes autonomies a l’Estat espanyol han posat en marxa mecanismes de complement de rendes semblants al dibuixat a Catalunya. Al País Basc la renda garantida es vincula al salari mínim Interprofessional (SMI) espanyol, concretament és el 125% de l’SMI. I això ha provocat alguns problemes perquè com el govern central ha apujat, ni que sigui lleument el salari mínim, això ha encarit la factura corresponent a la hisenda basca, que ha reclamat compensacions per això a l’administració central.
Els sindicats CCOO i UGT en l’àmbit estatal van presentar al Congrés dels Diputats una proposta de llei fruit d’una ILP sobre renda garantida. Però la iniciativa no ha passat de la mesa del Parlament perquè, afirmen, està bloquejada pel PP i Ciutadans. Aquesta renda estatal, si s’aprovés tal com s’ha presentat, faria de sòcol d’ingressos a partir dels quals les autonomies podrien millorar la renda de les persones sense ingressos. Però, sobre aquest assumpte el més calent és a l’aigüera.
