Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya tenia l’any 2016 un total de 382.000 treballadors que tot i tenir feina es troben en risc de pobresa. L’índex que marca aquesta categoria és ingressar menys de 10.054 euros per llar, 837 euros mensuals, segons les dades extretes per CCOO de l’enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). De l’estudi presentat per Romina Garcia, responsable de Mercat de treball i Polítiques d’ocupació de CCOO de Catalunya, i Ricard Bellera, secretari de Treball, Economia i Estudis del sindicat es desprenen altres conclusions cridaneres com que a Catalunya hi ha més de 95.000 llars sense ingressos laborals o que el risc de pobresa i exclusió laboral arriba al 23,6% de la població.
Comissions Obreres realitza des de fa tres anys l’estudi en què es realitza una aproximació a la pobresa en el món del treball. Aquest fenomen que abans del 2008 era gairebé desconegut s’ha instal·lat amb força a la societat catalana. I el que resulta més preocupant és que malgrat les afirmacions en el sentit que se surt de la crisi les xifres no paren de créixer. En aquest sentit, el 2013, en plena crisi hi havia 335.000 treballadores i treballadors per sota del llindar de la pobresa. La xifra absoluta va arribar a 346.000 el 2014, va baixar lleugerament fins als 343.500 el 2015 i el 2016 ha remuntat en un any 39.000 persones, de manera que actualment hi ha un 12% de la població ocupada en risc de pobresa.
Una de les conclusions, a la vista de les dades anteriors és que tot i la recuperació econòmica, cada cop hi ha més persones abocades a l’exclusió social, sense possibilitat de revertir la situació.
En l’anàlisi feta per Romina Garcia i Ricard Bellera es destaca que des de l’inici de la crisi, el 2008, no s’han recuperat uns 300.000 llocs de treball. La taxa de temporalitat equival a gairebé 22 de cada 100 persones que treballen. El treball a temps parcial ha pujat fins al 14,2% mentre cau l’ocupació a temps complet. Si es mira dins del treball a temps parcial, la principal conclusió és que en un 56% és involuntari, o dit d’una altra manera més de la meitat dels que treballen a temps parcial voldrien fer jornada completa.
Les llars sense ingressos laborals ja són 95.000
Com afecta la situació a les llars i famílies. En primer lloc hi ha la xifra de 95.000 llars sense ingressos laborals. Això vol dir que 195.000 persones viuen en llars sense ingressos laborals. Tot plegat, fa que la taxa de pobresa i exclusió social se situï a Catalunya en el 23,6%.
De l’informe es desprenen altres dades significatives, com que 457.000 persones treballadores estan sobre qualificades per al lloc de treball que ocupen. Això en un mercat laboral que, en dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), té un 14,9% de desocupats, 556.000 persones sense feina.
De les dades que aporta l’enquesta de condicions de vida no es poden esbrinar ni les edats de les persones que pateixen pobresa laboral ni els sectors on es dóna aquesta situació.
La pobresa laboral es produeix per la concatenació de diversos fenòmens: la destrucció d’ocupaci, la precarietat de la nova feina que es crea a partir de la crisi, la caiguda dels salaris i la desprotecció social que es veu amb claredat quan, com a conseqüència de l’esgotament dels subsidis d’atur les persones passen a cobrar prestacions assistencials.
«És cert que les xifres de l’atur baixen, però en la nostra opinió, una part important del descens té a veure amb el desànim de les persones que veuen com s’ha esgotat l’ajut econòmic i perden l’esperança de trobar una feina que els permeti reintegrar-se al món laboral», explica Romina García.
Apujar salaris
Ricard Bellera ha advocat com una de les alternatives a la situació de pobresa laboral un augment dels salaris. La mesura tindria diversos efectes. Un, a Catalunya suposaria reanimar l’economia. El responsable de CCOO, citant un estudi del Consell Econòmic, Social i de Treball (CTESC), de la Generalitat, afirmava que el 80% de l’economia catalana depèn de la demanda interna. Apujar salaris suposaria també reequilibrar els comptes públics i de retruc, assegurar les prestacions socials. Però, per això caldria «revertir les dues reformes laborals. invertir en models econòmics de valor afegit i incrementar la protecció a les persones, amb actuacions com la Renda Garantida de Ciutadania. També seria imprescindible apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI)».
Sense les intervencions esmentades es corre el risc, va dir Bellera, que no es pugui aprofitar el cicle expansiu, de manera que el país podria quedar al marge de canvi tecnològic que s’acosta.
Els dos responsables de CCOO van voler deixar una escletxa a l’esperança: l’aposta per l’impuls de la indústria a Catalunya, un sector amb possibilitats de valor afegit i que crea ocupació estable i amb uns salaris més alts que la mitjana. En aquest sentit, van valorar positivament la firma del Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya.
