El procés per impulsar un salari mínim de mil euros avança. L’Ajuntament de Barcelona, per boca del seu primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha fet una crida a patronals, sindicats i administracions públiques ha posar en marxa a la ciutat o a la seva àrea metropolitana un salari que no sigui inferior als mil euros. El mecanisme per aconseguir-ho seria el diàleg social i un primer pas per això és la creació d’una mesa de diàleg entre patronal i sindicats.
El responsable municipal ha fet la manifestació en el curs d’una jornada monogràfica sobre el salari mínim de ciutat, organitzada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’acte s’ha fet a la seu del Col·legi d’Economistes.
Pisarello, en la primera de les meses de la jornada ha estat taxatiu: “no ens podem permetre que a Barcelona ningú cobri menys de mil euros per la seva feina”. En aquest sentit, ha apostat per realitzar una reforma legal de l’Estatut dels treballadors que permeti una negociació entre Generalitat, ajuntament i agents econòmics, o si més no que puguin establir una retribució “de referència”.
En el mateix sentit, Hèctor Santcovsky, director de desenvolupament social i econòmic de l’AMB ha presentat un estudi en el qual es xifra en 1.048 euros el salari que cobriria les necessitats bàsiques en els 36 municipis de l’ens supramunicipal. Donat el fet que no hi ha competències legals per implantar el sou esmentat, ha advocat per dues vies. Una i directa, el pagament d’un salari almenys d’aquesta quantitat als treballadors públics de l’àrea, cosa que ja es compleix. La segona via és fixar el que n’ha dit un salari de referència que haurien de tenir en compte les administracions a l’hora d’establir els plecs de condicions dels concursos públics. Ha estat també crític en indicar que la devaluació salarial ha produït una depauperació fiscal “que atempta contra els principis de la Constitució que garanteix l’Estat de benestar”.
En la primera de les taules els representants sindicals, especialment el de CCOO, José Cachinero, secretari d’acció sindical, ha instat a tots els interlocutors a posar en marxa un grup de treball que concreti mecanismes per aplicar un salari a Barcelona o a la seva àrea metropolitana, que permeti viure amb decència als treballadors.
La reforma mata el diàleg social
En la mateixa taula hi havia el secretari general de la UGT catalana, Camil Ros, que s’ha referit a la situació creada a partir de la reforma laboral, que invalidat l’eina que hauria pogut ajudar a reequilibrar la situació: la negociació col·lectiva. Ha posat exemples de l’aplicació d’acords marc en els quals es vincula la concessió de comandes de la Generalitat en àmbits com la neteja o la seguretat on es diu que els salaris seran, almenys els dels convenis sectorials.
Un dels assumptes que ha sortit en diversos moments del debat és si fixar un salari de ciutat s’ha de limitar o no a Barcelona. Molts dels ponents han plantejat que la implantació de nous salaris al voltant dels mil euros s’hauria de fer en zones més àmplies, com la metropolitana de Barcelona.
Apujar el salari en un territori com Barcelona no es pot fer per la via de canvis legals. El catedràtic de dret del treball de la UAB, Eduardo Rojo, ha estat molt concret, amb la llei a la mà no es pot implantar un salari de ciutat. Però també ha obert una porta al futur afirmant que “la responsabilitat jurídica per aplicar canvis en el sentit proposat rau en la negociació col·lectiva”. A banda de la concertació social, l’informe considera clau per implantar el sou de mil euros l’aplicació de clàusules socials en la contractació pública.
Entre les actuacions que ja es realitzen hi ha les que apliquen alguns serveis d’ocupació municipal. El de Badalona va decidir que les persones aturades que facin cursos de formació rebran com a mínim 1000 euros per 14 pagues. Això es farà sense reduir el nombre de beneficiaris, perquè el consistori ha incrementat la dotació que hi dedica en un 55% els últims dos anys.
Administració emprenedora
També s’ha fixat la xifra de 1.000 euros per a les persones que fan cursos subvencionats de Barcelona Activa, segons Sara Berbel, directora de l’institut públic. La responsable de l’Ajuntament de Barcelona ha defensat un canvi d’actitud de les administracions públiques per afrontar problemes com la pobresa. Ha parlat d’Estat emprenedor, és a dir, una administració proactiva que no es limiti a gestionar els resultats del que posin en marxa els agents socials.
En la jornada hi estaven presents també representants de Foment i des del públic va intervenir un membre de la Pimec. En els dos casos es va parlar de la necessitat que els canvis salarials es vinculin a la productivitat i s’ha avisat de l’efecte que podria tenir un increment de salari en la zona de Barcelona respecte a altres territoris, ja que podria deixar sense treballadors qualificats algunes zones de Catalunya, han dit.
Des del públic, el diputat i economista, Miquel Puig, en nom del grup ‘Anem a mil’ ha fet una afirmació incontestada. “No hi ha evidències que apujar el salari mínim incrementi l’atur o les deslocalitzacions” ha dit. I ho ha justificat perquè els col·lectius que tenen els sous més baixos fan feines que no es poden externalitzar, com la neteja o serveis a les persones. Ha recordat també que hi ha països, com Nord-Amèrica, on hi ha un salari mínim federal i salaris de ciutat que superen de molt aquest requisit com ha passat en diverses localitats de Califòrnia.
