La gent potser no se’n recorda, però durant la fi de la dècada dels 70 del segle passat hi va haver una gran crisi. Moltes empreses van tancar. N’hi havia de tots els sectors, també industrials. En molts casos els treballadors no s’hi van conformar. Estava molt viva l’experiència reivindicativa de la transició. Van decidir continuar treballant i alguns cops van constituir cooperatives. Amb tossuderia i adaptant-se a les circumstàncies, algunes d’aquestes empreses han sobreviscut, com Waldes, cooperativa des de 1981, que afronta amb esperança el segle XXI.
Al Poblenou, en el districte 22@, pensat per hostatjar empreses d’alta tecnologia hi ha la seu de Waldes. Es tracta d’un edifici que es va construir el 1924. Però l’origen de l’empresa cal buscar-lo a Praga. Allà l’industrial txec Jindrich Waldes es va crear l’any 1902 la firma amb el nom de Koh-i-noor i, ràpidament, s’expandí a Dresden, Varsòvia, París i Nova York.
Originalment Waldes va créixer a partir de la producció d’articles amb base de filferro destinats al tèxtil: gafets, fermalls, botons, tanques i els populars crecs o botons automàtics. Durant molt temps les fàbriques principals del grup estaven a Praga, Nova York i Barcelona.
Mariona Hernàndez és sòcia de la cooperativa. S’encarrega de l’àrea administrativa. Explica que “en els seus origens havien arribat a treballar en aquesta fàbrica unes 250 persones”.
Waldes comercialitzava els seus productes Koh-i-noor, Noblern i Kin-Waldes. Una part abastia el mercat espanyol i una altra part també important es distribuïen arreu del món.
L’any 1977 es produeix per a Waldes la primera sacsejada. Fruit de la crisi que havia començat el 1974 la direcció va presentar un expedient de tancament. Però els treballadors van decidir que volien tirar endavant. Els empleats van fer tots els esforços per presentar-se a la subhasta dels béns de la companyia. Van posar sobre la taula el deute laboral que la societat tenia amb ells. Aquest fet i la seva insistència van ser claus per poder adquirir l’empresa. Després van anar a Màlaga a negociar amb el propietari, Harry Waldes, per demanar-li que cedís l’ús de la marca.
Per a la creació d’una cooperativa els treballadors de Waldes van rebre l’assessorament de David Santacana, un economista del Col·lectiu Ronda. A l’inici d’aquell periple eren 125 treballadors. Però quan es va constituir oficialment la cooperativa els socis van ser uns 80.
“Inicialment els treballadors, entre els quals hi havia alguns directius, van assumir tots els càrrecs de responsabilitat”, explica Mariona Hernàndez. Però en la dilatada existència de la cooperativa s’han assajat tota mena de solucions, des de tenir un gerent contractat fins a altres mecanismes basats en l’autogestió de les decisions.
Decisió ferma
Una cosa que no ha canviat des que indústries Waldes és cooperativa és la decisió adoptada pels treballadors en el sentit que mai es faria fora un soci. Això vol dir que quan les coses han anat bé han entrat socis primer com a contractats i després com a copropietaris. I quan han anat mal dades, la plantilla s’ha reduït amb jubilacions dels treballadors més antics. Actualment a Waldes hi treballen 32 persones, de les quals només dues són contractats, diu Hernàndez.
Els primers anys de funcionament de la cooperativa van permetre mantenir l’ocupació sense grans problemes, l’empresa tenia, i té, una molt bona fama al sector tèxtil. I la indústria de la confecció va viure una època de bonança. Waldes era proveïdora de les marques més importants. “Mentre Inditex fabricava a Galícia la demanda dels nostres productes va ser molt alta”, explica Mariona Hernàndez. I no només la marca d’Amancio Ortega va ser i és client de la cooperativa. També el Corte Inglés estava entre els clients. Seria difícil esmentar aquí, per exemple, el nombre de marques reconegudes de roba texana s’han fornit dels botons metàl·lics i dels gafets que es fabriquen al Poblenou.
La història del tèxtil a Catalunya és accidentada. I la cooperativa Waldes ha hagut de navegar en aquest mar embravit. L’any 1992 concentra diverses circumstàncies, totes negatives. Una és la marxa de moltes empreses cap a la Xina. Una altra és l’acord d’aranzels que permet importar productes des del país asiàtic, com fornitures. Aquestes circumstàncies va respondre la cooperativa obrint la seva producció al sector automobilístic. Des d’aquell temps fabriquen peces de components clau dels cotxes. Aconseguir aquesta obertura, que avui suposa el 20% de la producció va suposar que la cooperativa obtingués l’any 1998 la certificació de qualitat ISO 9001. Va suposar també un esforç molt important d’adaptació a la nova situació
Concurs de creditors superat
L’any 2013 la crisi afectà Indústries Waldes com a moltes empreses. El consell rector no va tenir altre remei que presentar concurs de creditors. “Ha suposat un gran compromís, però ara ja el tenim superat”, comenta Mariona Hernàndez. Es van produir baixes voluntàries i expedients de jubilació, però no es va fer fora cap soci. “Ens va ajudar molt el nostre arrelament al Poblenou. Els bancs ens coneixien i també va ajudar el fet que com a garantia tinguéssim l’edifici, tot i que mai es va hipotecar”, assenyala la portaveu de la cooperativa.
En el mateix capítol d’ajudes en la superació del concurs de creditors hi ha tingut un paper no negligible el suport tècnic “i d’acompanyament” de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Mariona Hernàndez conta i no acaba que “davant qualsevol gestió d’assessorament només despenjar el telèfon teníem el consell oportú”.
La directiva de Waldes nota a faltar en el món cooperatiu entitats del sector industrial que no procedeixin d’una reconversió. “Trobo que crear una cooperativa en l’àmbit de serveis o del tercer sector sembla més fàcil. En la indústria, tret d’algunes experiències, em sembla més difícil tirar endavant”, comenta.
L’esforç fet per superar el concurs de creditors ha estat notable. Tota la plantilla es va aplicar un ERO que ha suposat rebaixar de les 40 hores setmanals fins a 32 hores, i també, clar, renunciar a part dels salaris corresponents. La darrera crisi s’ha superat també, remarca la Mariona Hernàndez, gràcies “també a la confiança que ens han fet els proveïdors”.
