Les retallades en educació empitjoren les sortides laborals dels estudiants de famílies amb menys recursos

La situació econòmica dels alumnes influeix en les sortides laborals dels estudiants un cop acaben la seva formació. Les retallades aplicades els últims anys han empitjorat aquesta situació. Això fa entrar els afectats en una situació de causa-efecte, un cercle viciós, segons les dades aportades en educació en l’informe sobre l’evolució de les desigualtats socials elaborat per CCOO de Catalunya.

L’estudi mostra que els baixos resultats en ciències, matemàtiques i lectora del grup d’alumnes de famílies amb el nivell de riquesa més baix duplica els baixos resultats en el grup d’alumnes amb el nivell de riquesa més alt. Per arribar a aquestes conclusions els autors del treball s’han basat en els resultats de les proves PISA entre els anys 2006 i 2009.

La segona taula mostra com tot i els resultats van millorar en tots els grups socioeconòmics entre les proves de 2006 i 2009, la desigual distribució de la puntuació mitjana entre els diferents nivells socioeconòmics familiars es manté.

Un tercer indicador usat els autors del treball observa els efectes que la titulació acadèmica té en l’ocupació sobre els estudiants quan acaben la seva formació. Efectivament, la taxa d’atur és més alta com menys titulació es té. Però la crisi ha incrementat les diferències. Tot i que l’atur creix en tots els grups de nivells d’estudis, s’ha observat que la desigualtat respecte del mercat de treball augmenta, ja que l’any 2007 la diferència entre la taxa d’atur del grup d’estudis més baix i la del grup d’estudis més alt era de 6,4 punts percentuals, el 2014 aquesta diferència és de gairebé 22 punts, tot i la reducció general de la taxa.

I en aquesta disminució general de les expectatives de les persones que estudien pertanyents als estrats econòmics més baixos hi ha tingut un efecte els pressupostos d’Educació de la Generalitat. Fins a l’any 2010 la seva tendència va ser a pujar, però a partir del 2011 els fons disminueixen, alhora que s’incrementa el nombre d’alumnes entre els quals cal repartir els fons.

Per tant, s’observa, d’una banda, un empitjorament de les possibilitats d’ocupació, que afecta més les persones amb menys estudis, empitjorament que condicionarà negativament els resultats acadèmics dels fills i filles de les esmentades famílies. I d’altra banda, tenim una reducció del pressupost públic, una de les eines més importants per combatre aquest cercle reproductor de desigualtats que hauria de ser l’educació.