En un món on la mecanització sembla haver arribat a límits insospitats i on els comptes de la Seguretat Social no quadren, comencen a escoltar-se propostes per trencar el cercle viciós.
El secretari general de la UGT d’Espanya, Josep Maria Àlvarez, ha obert el foc amb la proposta que els robots cotitzin a la Seguretat Social.
El mateix argument es pot llegir en el projecte d’informe del Parlament Europeu amb recomanacions per a la Comissió sobre robòtica i Dret Civil: “[…] s’hauria d’examinar la necessitat d’exigir a les empreses que informin sobre en quina mesura i proporció la robòtica i la intel·ligència artificial contribueixen als seus resultats econòmics, a efectes de fiscalitat i del càlcul de les cotitzacions a la seguretat social […]“
A l’Estat espanyol hi ha encara un efecte afegit, els comptes de la Seguretat Social poden tancar l’any amb un dèficit rècord. A això hi ha contribuït la política del Govern de reduir al mínim les cotitzacions socials. I de retruc hi ha el problema de les pensions. La guardiola de les pensions s’esgotarà en mesos i més enllà de buscar mecanismes interns de reconduir la situació, sembla haver-hi consens en què calen mecanismes d’ingressos nous.
A nivell més global, Si s’atén al pronòstic del Fòrum Econòmic Mundial llançat al començament d’any, entre 2015 i 2020, desapareixeran 5,1 milions de llocs de treball. Una projecció anterior (2013) de Michael Osborne i Carl Frey, de la Universitat d’Oxford, sobre el mercat laboral dels Estats Units, situava en el 47% dels llocs de treball que estan sota amenaça per la quarta revolució industrial. Partint d’aquest càlcul, Jeremy Bowles, de l’Institut Brueguel, va fer el 2014 els números per a Europa i a Espanya va arribar al 55%.
L’OCDE també preveu una caiguda de l’ocupació
Una altra font, L’Organització de Cooperació i Desenvolupament (OCDE) ha fet públic aquest any un estudi que redueix molt el pessimisme. A Espanya situa en el 12% l’ocupació en risc. No obstant això, tot i que les diferències són grans en funció de qui hagi fet els números, la direcció és la mateixa. I això es tradueix en menys ingressos per cotitzacions a la Seguretat Social.
Al Diari del Treball estem interessats a ser un àmbit de debat de qüestions que afecten el treball digne. I aquesta ho és. Per això hem demanat dues opinions des de dos punts de vista diferents. Per un costat Ignasi Farreres, que va ser durant 11 anys, entre 1988 i 1999 va ser conseller de l’àrea de treball de tres governs presidits per Jordi Pujol. Farreres és economista i presideix el Centre d’Estudis Economis i Socials .
Des del punt de vista sindical José Antonio Paradas, secretari de Polítiques Sectorials de la UGT de Catalunya parla de la reacció de les organitzacions obreres en relació amb aquest fenomen. En un cas i l’altre es descarta una posició contrària d’entrada a l’automatització i la robotització, però sí que es remarca que els avenços tècnics han d’estar sempre al servei de les persones.
