El principal organisme de la Generalitat dedicat a les polítiques de la dona, l’Institut Català de les Dones (ICD), ha patit durant la crisi una retallada del 36,9% del seu pressupost. El 2015 els fons eren de 9,79 milions mentre que el 2008 gestionava 12,25 milions, segons l’informe elaborat per CCOO de Catalunya.
El sindicat afirma que els fons de l’ICD destinats a desenvolupar polítiques de suport a les dones a través entitats locals i consorcis i altres corporacions han passat de 5,4 milions de 2008 a 4,075 milions el 2015. Per contra, les assignacions destinades a les corporacions locals, les que estan més a prop dels problemes, s’han incrementat en 400.000 euros entre 2008 i 2015.
Però la crítica del sindicat no es limita al govern català. CCOO carrega fort contra la decisió del Tribunal Constitucional que ha suspès alguns dels articles de la llei 17/2015 del 21 de juliol, d’igualtat efectiva d’homes i dones, cosa que afecta especialment l’article 36 dins de l’àmbit laboral, que tractava de millorar la llei 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva entre dones i homes. En concret l’article recorregut permetia implantar dins de les empreses mesures per a la no discriminació de les dones en l’àmbit laboral, o també l’article 33 sobre prevenció de l’assetjament laboral a les empreses.
Un 37,7% del total de la població no pot fer front a les despeses imprevistes de les llars. D’aquesta quantitat la majoria són dones i joves. Les dones ocupades se situen majoritàriament en més del 30% en el vector de les rendes més baixes. En el cas de les dones que tenen feina remunerada, el 25,9%, 1 de cada 4, són pobres, mentre que entre els homes amb un treball remunerat els pobres són el 14,6%, segons recull un dossier elaborat per CCOO de Catalunya amb motiu de la celebració del dia contra la violència masclista.
Un 54% d’ordres de protecció denegades
Segons el treball, en els tres primers trimestres de l’any a Catalunya s’han produït cinc assassinats de dones. En cap d’aquests casos s’havia presentat denúncia prèvia. Durant la crisi, entre 2008 i final de 2015 s’han registrat 82 casos de dones assassinades a mans de la seva parella o exparella. D’aquestes el 73% tenien entre 26 i 46 anys. El 74% havien denunciat i el 89% no disposaven de mesures judicials de protecció. Pel que fa als agressors, el 57% s’han lliurat a la policia i el 26% s’han suïcidat.
El sindicat ha recollit les ordres de protecció i mesures de seguretat de les víctimes en el tercer trimestre de l’any a Catalunya. En total se n’han incoat 1.677, de les quals 177 van ser inadmeses. Les adoptades han estat 650, un 39% i les denegades han sumat 910, un 54%.
CCOO ha recollit també els contractes que s’han bonificat a dones víctimes de violències sexuals a Catalunya. La xifra que recull els casos que s’han donat des de l’inici de la crisi ha estat 433 mentre que el nombre de contractes de substitució de persones afectades per la violència ha sumat 488, la xifra més alta entre totes les autonomies.
Per la seva banda, la UGT de Catalunya ha recollit els contracte de substitució i la bonificació corresponent al 2015. En el primer cas han estat 27 i en el segon 74 segons fonts de l’organització.
Independent de les actuacions oficials, el sindicat ha posat en marxa un Servei d’Informació Assessorament a les Dones, (SIAD), que atén els casos que es presenten i si cal deriva les situacions concretes cap a la xarxa nacional de recursos de Catalunya, des del SIAD s’han signat també acords amb diversos municipis per dur a terme les derivacions i no deixar cap dona que estigui patint una agressió masclista sense la corresponent cobertura al treball o al seu domicili.
Uns 274 convenis preveuen mesures d’igualtat a Catalunya
La negociació col·lectiva és una arma per ajudar les dones a enfrontar-se amb la violència masclista. Tenir suport a la feina facilita en molts casos la reacció quan es produeixen les agressions o les amenaces.
A Catalunya hi ha 274 convenis que preveuen en el seu articulat mesures d’igualtat o plans en aquest sentit. D’aquests acords, 124 tenen també àmbit estatal, 54 són de Catalunya. Altres 42 corresponen a la demarcació de Barcelona, 15 de la província de Girona, 16 de la de Lleida i 25 a la de Tarragona, segons un estudi de la secretaria de la Dona de CCOO.
En 120 casos els convenis sectorials incorporen plans d’igualtat. En 223 altres casos mesures complementàries. En 112 convenis hi ha aspectes que ajuden a la protecció davant la violència en l’àmbit de la parella. En 211 convenis hi ha punts per preveure l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i en 258 acords col·lectiu hi ha punts on es contemplen mesures de conciliació laboral.
