Les negociacions del conveni estatal de ‘contact center’ estan en un punt mort. Després de 21 mesos de contactes no només no s’han aconseguit avenços sinó que els sindicats denuncien que la patronal ACE fa propostes que empitjorarien les condicions de treball.
El sector dels ‘contact center’, també conegut com a telemàrqueting, ocupa a Espanya uns 70.000 treballadors, dels quals uns 20.000 a Catalunya. D’aquests treballadors un 70% són dones. A més, la mateixa proporció, el 70%, tenen contractes parcials no desitjats. Els salaris més habituals no superen els 750 euros nets mensuals, segons explica Rosa Ciurana, de la UGT del sector d’oficines i despatxos.
Els treballadors del sector de telemàrqueting realitzen aquest dijous, 15 de setembre la primera acció per intentar desencallar la situació. En l’àmbit català s’ha convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. A aquest acte convoquen els sindicats CCOO, UGT i USOC. La mobilització començarà a les 12 del migdia.
En cas que no es faci cas de les propostes sindicals, les organitzacions obreres han preparat altres mobilitzacions: El 22 i 29 de setembre s’han convocat aturades parcials de dues hores en cada torn (de 10:30 a 12:30 h, de 16:30 a 18:30 h i de 00:00 a 02:00 h) i el dia 6 d’octubre s’ha convocat una vaga de 24 hores.
Pel que fa a l’alternativa sindical, consta de diversos punts. En essència, els treballadors exigeixen:
· Augment del poder adquisitiu.
· Cap renúncia o retallada sobre drets adquirits en conveni anteriors.
· Millorar la conciliació laboral i familiar: torns i horaris de treball.
· Estabilitat en l’ocupació: augment del nombre d’indefinits obligatori per empresa.
· Ocupació de qualitat: augmentar el nombre de jornades completes (baixar les jornades parcials).
· Implementació de mesures d’avaluació i correcció dels riscos psicosocials propis de l’activitat (càrrega mental).
· Aplicació de les sentències fermes en el sector (percepció incentius durant les vacances).
El sector del telemàrqueting va ser un dels que va experimentar durant els anys anteriors a la crisi un gran creixement. Diverses empreses multinacionals van escollir Barcelona com a lloc on ubicar els seus centres al sud d’Europa. Aquesta tendència ha canviat amb la crisi i les condicions de treball, segons fonts del sector s’han endurit.
D’altra banda, els últims mesos s’ha produït a Barcelona casos de tancaments traumàtics d’empreses que han deixat a la cuneta centenars de treballadors i treballadores. Un exemple en aquest sentit és el grup ALN, que va plegar sense donar la possibilitat als seus treballadors de cobrar l’atur ni la corresponent indemnització. Un altre cas paradigmàtic del canvi de tendència en relació amb els ‘contact centre’, és el que va afectar l’empresa Eulen telemàrqueting, que també va tancar , encara que finalment es va aconseguir recol·locar una part important del personal a l’empresa compradora.
Finalment el sector es veu amenaçat pels avenços tecnològics que amenacen d’acabar amb part dels llocs de treball que es van crear durant les dècades anteriors. Els robots es perfilen com a nous enemics de l’ocupació en aquest sector.
