Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) presentats a Catalunya van disminuir el 2015 per tercer any consecutiu, cosa que dóna a entendre a CCOO que fa el seguiment d’aquest indicador, que la recuperació ha començat a traslladar-se a l’ocupació.
Els ERO registrats el 2015 van ser 828, cosa que representa una disminució del 116% en relació amb els 1800 que es van presentar el 2014, segons va explicar José Cachinero, Secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial. Si es mesura en persones, el 2014 els ERO van afectar 23.978 i el 2015 han afectat 12.818, amb una disminució del 87%.
La tendència a la millora lliga amb les dades de creixement amb les que opera el sindicat. L’any passat el PIB català va pujar fins al 3,4%, un percentatge a partir del qual tots els experts consideren que és possible crear llocs de treball nets.
Per sectors d’activitat, els serveis és on es van presentar més expedients, 461, seguits per indústria amb 250 i construcció amb 89. Aquests expedients van afectar 6.875 treballadors de serveis, 54.671 a indústria i 1.132 a la construcció.
Territorialment, a totes les comarques catalanes , tres de la Conca de Barberà van disminuir els ERO.
Des de la reforma laboral els ERO només han de presentar-se quan la direcció de les empreses vol fer fora almenys un 10% de la plantilla. Això fa que, tot i les facilitats que dóna la llei, en molts casos les reduccions de personal es faci a partir d’acomiadaments individuals i col·lectius. I les comunicacions d’aquestes mesures només es fan si els comiats passen pels serveis corresponents del departament d’Ocupació.
Tanmateix, els acomiadaments dels quals hi ha registre també han disminuït el 2015 respecte de l’any anterior. Concretament, van ser 44.284 els comiats amb conciliació prèvia, cosa que mostra una disminució del 10,04%. Pel que fa als acomiadaments col·lectius fruit d’ERO van afectar 5.443 persones amb una disminució del 15,7% respecte a l’exercici anterior.
Si els acomiadaments són la creu de la moneda, la contractació seria la cara. L’any passat el nombre de contractes van sumar 3,057 milions, cosa que suposa un augment de l’11,9%. Però això vol dir poc perquè és sabut que en lloc de treball de vuit hores diàries es pot dividir en diversos contractes per hores. De la totalitat de la contractació en 325.533 casos va ser amb règim indefinit, amb un creixement del 14,1% respecte a l’any anterior. Els contractes temporals van sumar s2,406 casos, amb un augment de l’11,6%.
Cachinero va posar en relleu un altre indicador, en la seva opinió molt important: el nombre d’establiments oberts on hi treballen almenys cinc persones. Aquesta xifra és la que marca el llindar a partir del qual els empleats poden tenir legalment representació sindical. Actualment hi ha a Catalunya 60.856 establiments, 22.376 menys dels que hi havia el 2007 quan va començar la crisi.
Com a conclusió CCOO manté la necessitat que Catalunya segueixi apostant per la indústria, ja qe “proporciona llocs de treball més estables”, segons Cachinero. També destaca el dirigent sindical que la força del creixement econòmic del país no es trasllada amb la mateixa intensitat a la creació d’ocupació, tot i que s’ha frenat en gran part la destrucció de llocs de treball quees donava a l’inici de la crisi.
Cachinero ha comentat també que precisament la percepció que la millora de l’economia no arriba a molts treballadors és el que explica que “la conflictivitat laboral creixi”. Així, ha posat de relleu que si es compara el nombre de conflictes laborals que es donaven a gener de 2016 amb els de la mateixa data de 20126, l’augment és d’un 24%, “i els motius gairebé en totes les ocasions són reclamacions de millora de condicions de treball i no tant oposició a ERO”, com passava en el moment més dur de la crisi ha dit Cachinero.
