Entesa en el conveni del metall de la demarcació de Girona. CCOO d’Indústria, l’MCA-UGT de Catalunya i la patronal FEGMETALL han arribat a un principi d’acord que preveu un augment salarial global del 3% més els endarreriments del conveni anterior. També inclou la suspensió de la clàusula de compensació i absorció per als increments del 2017, de manera que s’assegura un increment real garantit a tot el sector.
CCOO d’Indústria fa, en un comunicat, una valoració positiva del principi d’acord, ja que es tracta d’un conveni de creixement salarial que permet garantir el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del sector i que incorpora millores en matèria de conciliació de la vida laboral i la personal i de permisos retribuïts.
El pacte permet normalitzar la situació a la indústria siderometal·lúrgica gironina, després de tres anys on s’ha donat una alta conflictivitat. Bàsicament, i fruit de la reforma laboral la lluita sindical s’ha centrat en mantenir una negociació amb garanties evitant que l’apliquessin mesures unilaterals per part de l’empresariat. Com passa en tot procés amb interessos contraposats a la fi algunes de les propostes que els sindicats consideraven més lesives s’han retirat.
Els sindicats obren ara un període de consultes amb els treballadors del sector del metall de les comarques de Girona per debatre la firma de l’acord, que s’ha previst per al 28 de juliol vinent.
Amb l’acord assolit a les comarques Gironines pren més significació la negociació del conveni del metall de les comarques de Barcelona, el més important en nombre de treballadors de Catalunya. Aquest pacte està bloquejat. Queden poques jornades de negociació abans de les vacances d’agost, cosa que faria que si no s’aconseguís un pacte, en els primers dies de setembre es podria anunciar alguna mobilització contundent per part dels sindicats, que fa setmanes que avisen la patronal de les conseqüències de no avançar en la línia de l’entesa. Fa uns dies es va pactar també el conveni del metall de Tarragona, amb un increment global del 3% pel que fa als salaris.
Altra cosa diferent seria el conveni de les comarques de Lleida que sempre ha seguit paràmetres diferent, especialment perquè la patronal d’aquells territoris té un tarannà propi i intenta mantenir uns salaris comparativament molt més baixos que els que hi ha a la resta de Catalunya.
