La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), deixa sense aclarir alguns serrells. Es tracta d’aspectes que tenen a veure amb aquest indicador i que no se sap si el Govern Central assumirà també la pujada que sembla que hauria d’acceptar.
Els Centres Especials de Treball (CET) són entitats que ocupen persones amb discapacitat. Aquests organismes tenen com a objectiu la inclusió laboral de les persones amb problemes mentals o físics. A Catalunya, poc més de la meitat dels treballadors amb discapacitat, uns 47.000, cobren el salari mínim. A gairebé tots els casos, la Generalitat paga el 50% del salari mínim als treballadors dels CET.
El departament de Treball Afers Socials i Famílies va emetre, just saber-se l’aprovació de la pujada de l’SMI un comunicat en què alertava de l’increment de costos que això implicaria per CET. També va demanar al Govern central un major finançament per evitar que l’increment de costos això posi en risc la seva viabilitat dels esmentats centres. Segons Treball, el pressupost per als CETs és de 85 milions d’euros, dels quals 50 milions provenen de l’executiu central, via Conferència Sectorial d’Ocupació, i els 35 milions restants els posa la Generalitat. «Catalunya és l’únic territori que aporta fons propis per subvencionar els CETs», diu el Departament en el seu comunicat.
Es dóna el fet que els diners que la Conferència Sectorial reparteix es donen pel nombre de persones amb discapacitat, no del nombre de treballadors amb discapacitat. Per tant, si una autonomia com la catalana vol integrar més persones al món laboral, això li reporta una despesa extraordinària.
Especial discapacitat
La patronal de les CET de l’economia social, hi ha també empreses amb ànim de lucre en aquest sector, ha xifrat en 11 milions l’extra que la Generalitat haurà d’abonar només per a pagar els salaris dels 9.700 treballadors amb “especial discapacitat” que treballen als seus 90 CETs. Els esmentats treballadors amb especial discapacitat són els que tenen un grau igual o superior al 65%.
Els CET van ser entitats creades inicialment gairebé de manera espontània per familiars de persones amb discapacitat. Més tard la normativa va assumir la seva existència com a mecanisme per dotar els treballadors d’habilitats que els permetin integrar-se més tard al mercat laboral ordinari. La realitat és que en la majoria dels casos aquests treballadors només tenen sortida en els CET. Aquests organismes, d’altra banda, han estat usats per moltes persones per complir per la porta del darrere la llei que les de persones amb discapacitat. La norma indica que les empreses amb més de 50 treballadors han d’integrar a les seves plantilles almenys un 2% de treballadors que tinguin discapacitats d’almenys un 33%. Un dels mecanismes que algunes empreses empren per complir amb el percentatge de persones ocupades amb discapacitat és la contractació d’algun servei a Centres Especials de Treball (CET).
Si la LISMIes complís en tots els seus extrems, a Catalunya es crearien 29.000 llocs de treball més, segons l’estudi que va fer públic la UGT de Catalunya fa uns dies.
Un segon serrell que deixa obert la pujada del Salari Mínim Interprofessional és la seva desvinculació, des de finals de 2017 de l’anomenat Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, (IPREM), a partir dels quals es calculen moltes ajudes públiques a col·lectius especialment necessitats. El 2018 l’IPREM mensual era de 537,84 euros, 6.454 en 12 pagues i 7.519 en 14 pagues.
Si puja el salari mínim i no ho fa l’Iprem, pot passar que, per exemple el mínim que es pot cobrar per desocupació, el 80% de l’IPRM, és a dir, 430,27 euros quedi absolutament desfassada respecte al salari d’un treballador o treballadora en actiu.
