La sanció comunicada a dues empreses, l’agència d’hostesses Tote Vignau i la marca de begudes Schweppes, i el toc d’atenció fet a l’organització del Torneig Conde de Godó, que se celebra en el marc del Reial Club de Tenis Barcelona -1899 posa en primer pla la persistència d’actituds de discriminació per raó de sexe a la feina i, de manera incipient la reacció de la societat a la consideració del cos de la dona com un objecte. Casos com la moció de Montmeló contra la utilització ornamental de les hostesses al circuit, i la decisió de la Volta Ciclista a Catalunya de retirar les noies que petonegen els vencedors, poden demostrar un canvi de tendència en com veu la societat el paper de la dona.
La protesta per haver de treballar amb roba curta d’un grup d’hostesses contractades per a ‘donar imatge’ a l’esdeveniment esportiu, ha fet que per primera vegada una administració multi les empreses culpables d’aquesta discriminació, que de tan usual potser havia passat desapercebuda.
Eva Gajardo és secretaria d’Igualtat i Formació Professional de la UGT de Catalunya. Ella ha estat la que ha gestionat la denúncia de les hostesses davant la Inspecció de Treball. «Ho vam fer perquè la situació vulnerava diverses lleis, com la d’igualtat de 2007, l’Estatut dels treballadors que prohibeix la discriminació per raó de sexe, o la mateixa Constitució que parla d’igualtat de tothom davant la llei», afirma.
La dirigent sindical veu clar que «les lleis hi són però no es compleixen perquè topen amb una realitat que es diu masclisme». Aquest concepte, per a Gajardo es basa en la supremacia de l’home sobre la dona, cosa que genera un poder que de tan natural no és percebut per la societat.
«Tampoc les noies no s’adonen en molts casos d’actituds masclistes en les seves relacions socials o a les empreses», diu la dirigent ugetista. I si les noies no ho noten, tampoc ho fa el conjunt de la societat, afegeix.
Volta ciclista a Catalunya
Unes setmanes abans de l’incident al Godó, la direcció de la Volta a Catalunya també va anunciar que retirava del podium la figura de les hostesses que tenien com a única funció petonejar els ciclistes guanyadors (dones-petó) de les diferents proves o etapes.
Gajardo explica que la situació que es va donar al torneig ciclista va estar a punt de repetir-se en la celebració del saló de l’automòbil. Però, en aquest cas les persones afectades no es van atrevir a denunciar públicament la situació.
La sensibilitat davant la utilització gairebé ornamental de la dona creix de manera paral·lela. Així,
després dels fets objecte de denúncia, el grup municipal d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) de Montmeló, presentava una moció a l’Ajuntament de la població per a «eliminar totes les pràctiques en les quals s’utilitzi el cos de les dones com a reclam per captar l’atenció del públic, mitjançant el foment d’estereotips que cosifiquen les dones». La proposta es referia a la celebració en el circuit de Catalunya del Gran Premi de Fórmula 1 i el Mundial de Motociclisme. Va ser aprovada amb els vots de Socialistes i ERC, a més dels ecosocialistes.
Sense canvi de fons
Isabel Muntané, responsable del màster Gènere i comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera que les sancions no mostren un canvi de tendència respecte al tractament de la dona. «És cert que han fet proposta de multa però encara que les imposessin en el grau més alt, no seria prou, perquè la sanció per aquestes empreses no és tan important. El rellevant és aconseguir que això no torni a passar» afirma.
En opinió de Muntané, el cas que ha suscitat l’atenció de l’opinió pública no entra en el fons de la qüestió, que és la ‘cosificació’ de les noies. «Caldrà veure si en aquest ambient les noies que vulguin treballar acceptaran tornar a dur màniga curta? Doncs possiblement sí. I no serà culpa seva, sinó del sistema». En aquest sentit recorda la importància que s’apliqui la llei en aquestes situacions i en les que no són mediàtiques.
Per a Muntaner es tractaria d’aplicar la llei d’igualtat o posar en pràctica els plans d’igualtat que han de tenir les companyies de més de 250 treballadores o treballadors. També esmenta normes que s’haurien de complir com els protocols contra l’assetjament o altres normatives que afecten la dona al treball: «imagina que a tu et diguessin que per treballar hi has d’anar amb sabates de taló», explica.
La punta de l’Iceberg
Josep Ginesta és secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Sota la seva responsabilitat hi ha la inspecció de Treball. «En aquest cas – la denúncia de les hostesses del trofeu de tennis – hi ha factors que han permès aprofundir més que en altres ocasions», afirma l’alt càrrec.
«En un moment determinat es denuncia que hi ha unes noies que estan treballant i passen fred. Aquesta és la punta de l’iceberg del problema», diu. En realitat, passen fred per la seva condició de dones, perquè «estan sotmeses als requeriments d’una marca determinada que diu que les noies han de dur una vestimenta concreta que visualitzi la seva condició femenina.
«Ara bé, quan s’investiga surten més coses, fins a arribar a la conclusió que el problema no és només el fred, que seria una infracció de riscos laborals, contra la salut, sinó que el que aflora és una situació d’assetjament per raó de discriminació de gènere», explica Ginesta. Al final, «es veu que aquestes noies ocupen un lloc de treball buit de tot contingut», assegura. «En aquest sentit, la feina la podrien fer les mateixes persones o una ombrel·la», manté Ginesta. Però «les empreses trien noies per la seva condició de noies, aprofitant l’estereotip i cosificant la seva figura», assegura el secretari general.
Ginesta segueix el seu raonament i considera que per la condició de gènere s’acaba produint una situació de greuge a la dignitat de la persona. Descarta Ginesta que per haver-hi assetjament calgui la intenció, la voluntarietat. «La llei d’igualtat diu clarament que amb l’efecte contra la dignitat de la persona ja es produeix una situació d’assetjament, com és el cas». L’anècdota del fred de les noies destapa, en opinió del directiu, una situació molt més greu que és l’assetjament per raó de gènere.
En síntesi, fruit d’una denúncia que podria ser menor, el cas surt a la llum, un sindicat «hi posa la banya» i la inspecció actua i detecta una situació més greu, afirma Ginesta.
Per al directiu de Treball no és normal que un lloc de treball consisteixi només a aguantar una ombrel·la per quan el tenista vol descansar i que això vagi acompanyat com a condició indispensable que una noia dugui un vestit amb faldilla curta i plisada. «I això ho hem donat fins ara com a normal, quan no ho és, com a mínim en el marc d’un contracte de treball» assegura Josep Ginesta.
