Actualitat

«D’aquell dia recordo el plas plas de les porres i que la gent cridava: què passa, què passa?»

L’encausat pel Cas Expert, Juan Arroyo, tenia 26 anys el 20 de juliol de 2004. Estava dins del recinte de l’empresa Expert Polymere, de l’Arboç. La resta de la plantilla estava esperant que les treballadores que havien estat negociant amb la direcció sortissin a informar. «En aquell moment els guàrdies civils amb els quals havíem estat dialogant a la concentració dies enrere, es van treure la identificació, es van posar els guants i sense avisar van carregar. Només recordo el plas plas de les porres i que la gent cridava: què passa, que passa? I després que em van diagnosticar tres costelles trencades». Una altra treballadora va rebre cops a un colze, una altra va patir un atac d’ansietat, i els dos assessors sindicals, de CGT, ara jubilats, també van rebre cops en aquella acció.

Juan és un dels sis encausats del denominat Cas Expert, als quals l’autoritat judicial els demana entre 3 i 4 anys a cadascú, més multes i, sobretot , un malviure que fa onze anys que dura. Explica, encara sense creure el que li passa, que no hi va haver cap enfrontament amb la guàrdia civil, ni cap avís del cos armat perquè els treballadors es dissolguessin. Fou una càrrega inexplicable i inexplicada.

«l el més gros és que després que ens curessin vam veure que havíem estat denunciats pel cos armat, nosaltres, els que havíem rebut, i també els testimonis». Fonts del comitè que dóna suport al Cas Expert asseguren que aquesta és una maniobra ja coneguda. Per evitar una denúncia, en aquest cas per una càrrega indeguda, més d’un cop els cossos policials fan al seu torn, una denúncia creuada. I s’ha de tenir en compte que la llei dóna a la policia com a autoritat presumpció de veracitat.

Però el malson no va acabar aquí. «Fins a l’any 2007 pensàvem, amb els nostres advocats, que el cas seria arxivat». I va restar somort fins que fa aproximadament un any els sis encausats van rebre la notícia: els jutjarien el 9 de juliol vinent i els demanen penes que superen els 3 anys, cosa que els faria ingressar en presó i fortes multes.

De res han servit ni els informes de la seguretat privada de la fàbrica que explicaven que no hi havia hagut cap incident que expliqués una intervenció violenta de la força pública, ni que l’empresa en la qual hi havia un conflicte sindical, no presentés cap denúncia.

«Nosaltres havíem estat a la concentració dies enrere parlant amb els guàrdies, i res feia pensar que passaria el que va passar», explica Juan. Els guàrdies estaven destinats a la caserna del Vendrell, i potser alguns s’havien desplaçat des de Llorenç, un element més en una comarca on gairebé tothom es coneix.

Onze anys després dels fets que es jutjaran, els acusats tenen una vida que es pot truncar segons com vagi el judici. «Tenia 22 anys, ara en tinc 27. La meva vida ha canviat. Vaig muntar un negoci i el vaig tancar,i ara en guanyo les garrofes com puc. Em vaig casar i separar i tinc una filla en custòdia compartida», afirma Juan. Però no és només la seva vida la que penja d’un fil: «la família també se’n ressenteix, tinc germanes i la resta de parents, que fa mesos que pateixen amb mi»!, diu. Afegeix que ni abans ni després del fatídic dia de la càrrega, ha tingut problemes amb la justícia.

Vides refetes ara en perill

I el mateix passa amb els altres membres afectats pel Cas Expert: les tres dones s’han casat i tenen fills, una és funcionària de correus i una l’altra, amb la crisi es guanya la vida com pot. Els dos assessors estan jubilats i tenen néts.

A la comarca el cas ha desfermat la solidaritat. El 13 de juny a Vilanova i la Geltrú es farà un acte de solidaritat amb persones afectades per la repressió sindical. El 17 se’n farà un altre al Vendrell i el 20 hi ha un altre acte preparat a la comarca i el comitè creat no deixa de moure’s per donar a conèixer el cas i suscitar el suport popular. Una de les coses en què s’afanyen és en la recollida de fons per finançar la defensa jurídica. En aquest sentit, CGT ha obert un compte corrent al qual es demanen contribucions. És la solidaritat el que més crida l’atenció al Juan: «de vegades m’aclapara», explica l’encausat.