La vaga general contra la reforma laboral francesa arribarà als carrers amb 160 manifestacions

El canvi de les lleis busca, per exemple, que a les empreses de menys de 50 treballadors la negociació laboral sigui individual

Redacció
 
 
 

Els estudiants van ser la punta de llança contra l'anterior reforma laboral francesa

Els estudiants van ser la punta de llança contra l’anterior reforma laboral francesa

Un total de 160 accions reivindicatives s’han preparat al territori francès com a part de la vaga general prevista aquest 12 de setembre contra la reforma laboral impulsada pel govern, han informat avui els organitzadors.

La finalitat de les accions tracten de mostrar l’oposició al nou Codi del Treball que el president Emmanuel Macron pretén aprovar per decret.

La vaga s’ha enconat després que en una piulada a twitter, el president francès ha manifestat: No cediré a la pressió dels ganduls, els cínics i els extremistres”.


La reforma laboral d’Emmanuel Macron s’assembla bastant a la de Mariano Rajoy. Planteja una més gran flexibilitat. Poer tant,, més facilitat d’acomiadament per a les empreses i un deteriorament dels drets laborals. Tot això unit a una previsió de retallada en la prestació per desocupació i les pensions.

Una de les mesures més polèmiques és la retallada de participació dels sindicats en les negociacions laborals. És a dir, la reforma de Macron s’individualitzarà la negociació, reduint el poder d’unió entre treballadors. Totes les negociacions que es duguin a terme en empreses de menys de 50 treballadors poden realitzar-se sense intermediació dels sindicats.

A més, aquestes empreses no estaran obligades a negociar sobre els convenis col·lectius (acords sectorials).

Les esmentades dures reformes es fa en nom de la flexibilitat i per facilitar la contractació, allunyada del rigor burocràtic francès. No obstant això, els sindicats com CGT asseguren que l’única voluntat és retallar drets als treballadors per, entre altres coses, augmentar el marge de guanys de les empreses.

D’altra banda, la reforma fixa un sostre per a les indemnitzacions per acomiadament improcedent, que fins ara es decidien en un organisme d’arbitratge laboral. De la mateixa manera, una modificació en la llei permetrà a les multinacionals establertes a França acomiadar amb més facilitat i menor cost a treballadors.

El líder de la Confederació General del Treball (CGT), Philippe Martinez, ha indicat que després d’aquesta primera jornada, convocaran a un segon dia de protestes per aconseguir una mobilització ciutadana de pes, que tindria lloc abans de la demostració prevista per al 23 de setembre i organitzada pel moviment esquerrà França insubmisa.

En els últims dies noves organitzacions polítiques i sindicals han confirmat la seva assistència a la protesta de dimarts que, incloent-hi la Federació Sindical Unitària (FSU) i el moviment 1 de juliol (M1717), de l’excandidat presidencial Benoit Hamon.

En un comunicat, la FSU va cridar als seus afiliats a participar massivament en la vaga per tal d’oposar-se al ‘qüestionament dels drets socials dels assalariats’.

D’acord amb el text, la FSU ‘comparteix les inquietuds i preocupacions de les organitzacions que condemnen aquesta reforma, que atempta contra els drets sota el pretext de la flexibilitat i l’adaptació del mercat de treball’.

L’organització va fustigar un govern que ‘porta a terme una política liberal dura, amb conseqüències tant per als empleats del sector privat com del sector públic, i que posa en crisi el nostre model social’.

Per contra, les organitzacions confederals obreres, CFDT, de tendència socialista i Force Obriere (F.O.) no convoquen després de les converses mantingudes amb el govern gal.

La intenció del Govern d’aprovar per decret un nou Codi del Treball desperta una tensa controvèrsia en aquesta nació europea, on una part de l’empresariat es declara a favor de la iniciativa.

D’altra banda, els sindicats i diversos grups polítics s’oposen rotundament, ja que consideren que la reforma només servirà per fragilitzar els drets dels treballadors i deixar-los més vulnerables davant dels patrons.