Anàlisi

La vaga dels escorxadors d’aus i conills és la punta de llança de l’ofensiva sindical?

Sindicats i empreses fixen el seguiment de les aturades a Catalunya en el 90% dels treballadors, tot i la precarietat i l'existència de falses cooperatives en aquest àmbit

Tomeu Ferrer
 
 
 

iquet davant de l'escorxador de pollastres Milsa de Lleida

iquet davant de l’escorxador de pollastres Milsa de Lleida

La vaga que ha afectat el sector dels escorxadors de conills i aus ha estat un èxit, des del punt de vista dels treballadors almenys a Catalunya. Fins i tot la patronal ha reconegut que el 90% dels empleats han seguit la crida dels sindicats majoritaris a aturar la producció.

La vaga ha estat un toc d’atenció dels sindicats a les patronals. Una demostració que es poden aturar els escorxadors si els interlocutors no entren en la via negociadora. Un avís en tota regla. A Europa els sindicats alemanys acostumen a denominar les aturades com la vista com a vagues d’advertència. Suposen fer un toc d’atenció evitant, al mateix temps els efectes d’una aturada “a tot o res”.

La vaga s’ha produït després de mesos de negociació sense cap resultat positiu. Les empreses proposaven eliminar l’antiguitat i bloquejar pujades de salaris, a més d’aplicar més flexibilitat. Cal recordar que la CEOE planteja apujar aquest anys entre un 1,5 i un 2% els salaris, i es tracta d’una mitjana, cosa que vol dir que hi hauria sectors amb pujades més altes i pujades més modestes.

Els sindicats demanen a canvi una pujada entorn del 2%, la clàusula de revisió salarial en cas que la inflació s’incrementi i eliminar temporalitats i precarietat.

Congelar salaris s’entendria en un àmbit amb una crisi important, sense perspectives de creixement i/o amb un mercat reduït. Cap d’aquestes situacions es dóna o s’ha donat en el negoci de la carn de pollastre i o de conill. L’alimentació de productes com els esmentats ha passat la crisi sense caigudes de demanda, amb preus ajustats, però amb demanda mantinguda. Voler congelar salaris només tindria una explicació: mantenir o incrementar marges de benefici.

L’aturada dels treballadors i treballadores dels escorxadors d’aviram i conills és inèdita. Mai abans no s’havia registrat una reacció tan important dels empleats d’aquestes empreses on, tot s’ha de dir, no hi ha tradició reivindicativa. Tanmateix, la vaga ha estat un èxit, des de Cornellà a Lleida i de Tortosa a les instal·lacions de sacrifici situades al voltant de Barcelona.

Perquè han seguit la crida de CCOO i UGT els treballadors dels escorxadors? La resposta és la duresa del sector i el fet que han vist com la precarietat s’ensenyoria d’una indústria on, s’ha de ser cec per no veure que hi ha negoci. I no hi ha cosa que animi més la revolta que veure que es fan guanys i no es reparteixen. Va passar en l’única vaga general que va reeixir sense discussió: hi havia recuperació però no arribava als treballadors.

Un altre element que ha indignat els empleats dels escorxadors han estat les pràctiques que moltes empreses han adoptat, com són l’ús de les falses cooperatives i també els falsos treballadors autònoms. Quan els empleats d’una empresa que va bé, veuen aquestes actuacions, es revolten, segur!

Ofensiva sindical

Hi ha també un altre element digne d’anàlisi. Els sindicats majoritaris ha posat tota la carn a la graella en aquest conflicte. I això es produeix quan des de CCOO i també des de la UGT de Catalunya hi ha consens de passar de la resistència a l’ofensiva. El conveni d’escorxadors d’aus i de conills sembla el primer pas d’una reacció que mostra un ànim combatiu diferent per part dels sindicats. I algú hauria de prendre’n nota.

Una incògnita en aquesta anàlisi. Caldrà veure si en el conjunt de l’Estat espanyol, que és l’àmbit del conveni d’escorxadors de conills i aus, la resolució dels treballadors i els sindicats és tan ferma com a Catalunya. El Principat representa 3.000 dels aproximadament 26.000 operaris d’aquest sector i de moment en són la punta de llança.

Caldrà veure si el conflicte de què parlem és el primer d’una sèrie de xocs que es poden repetir aquesta primavera o si és una flor que no fa estiu. En tot cas, a priori la voluntat dels sindicats és donar la batalla.