Anàlisi

La vaga del bicing mostra la tramoia que sustenta un servei ciutadà que no té en compte els seus treballadors

Els empleats que fa deu anys van acceptar amb entusiasme formar part del projecte nou de transport públic sobre dues rodes no volen ara ser-ne víctimes dues dècades més patint salaris que troben ruïnosos

Tomeu Ferrer
 
 
 

Piquet de treballadors del bicing a l'aparcament de davant de l'Ajuntament foto CGT

Piquet de treballadors del bicing a l’aparcament de davant de l’Ajuntament foto CGT

Els treballadors del bicing de Barcelona han realitzat el seu sisè dia de vaga. Com en altres casos, la situació d’una empresa que és una concessió municipal allunya la solució del conflicte. La plantilla d’aquest servei es dedica cada dia a recollir, reparar i tornar a situar les bicicletes urbanes en els seus aparcaments electrònics.

El servei es va posar en marxa el 2006, de la mà de l’alcalde Jordi Hereu. Per aquelles dates hi havia una certa eufòria per facilitar la mobilitat ciutadana. L’ajuntament va impulsar amb força la bicicleta com a alternativa al cotxe particular o a la resta de transports públics, al mateix temps que implantava la criticada zona verda.

L’empresa que va guanyar la concessió va ser la multinacional Clear Channel. En un primer moment, després d’aconseguir l’encàrrec, aquesta societat en va contractar una altra per fer la feina. Ara ha recuperat la gestió directa.

Segons el sindicat CGT, que duu la defensa del col·lectiu de treballadors d’aquesta empresa, quan es va atorgar la concessió el preu anual es va acostar als 23 milions, cosa que situa la xifra total dels deu anys de l’encàrrec en 230 milions, una xifra que segons l’organització és molt inferior al que seria una valoració ajustada de les necessitats. D’aquesta quantitat global l’apartat salarials ben just arriba al 30% i dins d’aquest escandall cal clarificar que les diferències entre empleats de base i directius són molt grans.

La protesta dels treballadors es pot dir que és una «revolta preventiva». Volen que l’empresa accepti un increment salarial per als operaris de base que situï els salaris a prop dels 1.500 euros en 15 pagues. Ara ben just oscil·len entre els 750 i els 900 euros. Els empleats són coneixedors que el setembre vinent s’ha d’acordar entre l’empresa i l’Ajuntament de Barcelona una nova concessió que durarà deu anys més, del 2018 al 2028. La nova concessió té un amb un muntant total de 227,5 milions, corresponents a una despesa de El cost anual és de 22,75 milions. La part dedicada a salaris en el nou compte és de 4,36 milions d’euros, és a dir el 19% de la licitació. En aquesta quantitat s’han inclòs els salaris dels directius i coordinadors de l’empresa, que ells sols suposen una despesa d’1,1 milions. Vista aquesta previsió, la conclusió dels treballadors és que els diners que es destinaran a salari donen com a resultat uns sous gairebé de misèria. A aquest extrem cal afegir que la inversió en mesures de seguretat també seria minsa, segons els experts de CGT que han analitzat els números.

La conclusió que en treuen els treballadors del bicing és que cal mobilitzar-se abans que un nou acord sigui un fet i això els condemni a deu anys més de penúries salarials.

Els treballadors del bicing i CGT consideren que per solucionar la situació cal esmenar la concessió o afegir-hi una disposició addicional en l’apartat salarial que permeti assegurar unes condicions laborals dignes.

La vaga, que té una durada de 15 dies, ha estat seguida fins al moment per un 100% dels treballadors. Els seus efectes són, els dies de l’aturada, un desgavell per als usuaris, que no troben vehicles quan els volen fer servir i no els poden aparcar quan els volen deixar, perquè els llocs de dipòsit se saturen.

Mirar per la salut i la seguretat

Però, hi ha una derivada del conflicte. Els treballadors d’aquesta empresa, uns 150, eren molt joves fa deu anys quan va començar el servei. Això va fer que s’adaptessin sense problemes a uns ritmes de treball molt durs. Ara, aquells treballadors joves tenen més edat i més responsabilitats. Això fa que tant com les reivindicacions econòmiques estiguin preocupats per la salut en el treball. Un dels empleats explica que durant molts anys es carregaven les bicicletes a braç si sense prendre les mesures preventives adients, de vegades saltant-se la normativa de trànsit per tal d’arribar a temps als llocs. «Això s’ha acabat. Els excessos d’abans poden suposar les lesions d’aquí a uns anys. I tots sabem que un accident o una malaltia pot acabar amb un acomiadament», explica l’operari, mentre subjecta una pancarta a la plaça de Sant Jaume.

Tots pensen que l’Ajuntament de Barcelona hauria de prendre un paper actiu en la solució del conflicte. La responsable política de la interlocució és Mercedes Vidal. En els primers dies del conflicte, en plena vaga dels treballadors del bicing va fer una piulada on deia el gran plaer que per ella significava tornar a casa amb bicicleta després d’una dura jornada. Alguns treballadors s’ho van prendre com una provocació.