La USOC denuncia que la Igualtat no és una prioritat. Ni un pas enrere!

Des la USOC creiem que un dels principals indicadors de qualitat democràtica és l’accés de les dones en igualtat de condicions que els homes en tots els àmbits de la vida

Maria Recuero
 
 

Des de l’inici de la crisi, la USOC ha denunciat un retrocés en l’aplicació de polítiques d’igualtat a les empreses. Els sindicats tenim un indicador molt fiable: les consultes que ens arriben de les delegades i els delegats. Les conclusions són contundents: molts dels avenços que havíem aconseguit en matèria d’igualtat en el món laboral han quedat aturats.

Un altre indicador que ens mostra que les coses no van bé el tenim quan examinem les decisions que ha pres el govern espanyol en matèria d’igualtat. Veiem alguns exemples:

Una de les primeres mesures que adopta el govern espanyol i la nova ministra referents a temes d’igualtat és, d’una banda, suspendre les beques destinades al pagament de la matrícula dels estudis de postgrau d’igualtat de gènere i, de l’altra, aturar el finançament universitari cap a activitats relacionades amb la violència masclista, el foment de la conciliació i la contractació femenina.

La segona mesura que s’acorda és l’eliminació dels ajuts a les PIMES que es concedien des de l’any 2008 i que servien per finançar la implementació de plans d’igualtat a empreses de menys de 250 treballadores i treballadors. En aquest punt hem d’esmentar que només un 10% de les empreses obligades per llei a negociar un pla d’igualtat, ho han fet.

A més a més, el Tribunal Constitucional (TC), va declarar nuls alguns articles de la Llei Catalana d’igualtat –Llei 17/2015-, tot adduint que és competència de l’Estat espanyol la regulació de mesures per garantir la igualtat entre dones i homes en el treball. Els articles declarats nuls fan referència a tot allò que els sindicats defensem: la necessitat que les polítiques d’igualtat s’apliquin a totes les empreses, no només a aquelles que tenen més de 250 treballadores i treballadors. Això mateix és d’aplicació a la prevenció de l’assetjament per raó de sexe; la llei catalana obliga a adoptar mesures específiques per prevenir-lo. També hem defensat sempre la presència de dones en la negociació col·lectiva, que s’incorpori la perspectiva de gènere en els expedients de regulació per evitar discriminacions per raó de sexe i, finalment, l’obligació de les empreses a l’hora de valorar l’exposició a factors de risc segons el sexe, tot tenint en consideració els riscos per a la fertilitat, l’embaràs i la lactància natural. En síntesi, una decisió, la del TC, que representa un pas enrere en la millora de la protecció dels drets de les dones.

En conseqüència, si qui té el poder legislatiu central retalla prestacions o limita competències, en aquest cas, les del parlament de Catalunya, per avançar en la protecció dels drets laborals de les dones, què no faran les empreses? El missatge és molt potent, pel govern central la igualtat, no és una prioritat!…Per determinades empreses, tampoc!

Les dades que tenim son esfereïdores. Només cal consultar l’informe de l’indicador d’igualtat de gènere de Catalunya, elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona per a l’Observatori Dona, Empresa i Economia. Dels 22 indicadors, que s’agrupen en quatre blocs: formació, mercat de treball, condicions de vida i empoderament, només els indicadors que fan esment a la formació mostren una clara situació favorable per a les dones. És paradoxal, a Catalunya les dones titulades universitàries superen en un 37% el nombre d’homes titulats, en canvi, el nombre de dones que ocupen llocs de direcció és un 45% inferior al d’homes; les dones membres de consells d’administració representen només el 17% i les que ocupen càtedres a les universitats són un 73% menys que els homes. Si parlem de salaris, l’informe ens indica que la bretxa salarial entre homes i dones és del 19% (salari/hora). Pel que fa a les pensions la diferència entre la pensió mitjana entre un home i una dona és del 31%.

Per tant, davant de tanta desigualtat (cal recordar que el 73% dels contractes a temps parcial són de les dones i que la dona dedica el doble d’hores a la cura de la família i la llar), retallar recursos i posar bastons a les rodes a les iniciatives, com la de Llei Catalana d’Igualtat, per avançar en la millora de la protecció dels drets de les dones en matèria laboral, és una provocació.

Des la USOC creiem que un dels principals indicadors de qualitat democràtica és l’accés de les dones en igualtat de condicions que els homes en tots els àmbits de la vida. El dret al treball digne és una condició essencial per a una igualtat de drets efectiva.

La USOC continuarà lluitant perquè la igualtat i el dia 8 de Març es una oportunitat per recordar que sigui una prioritat en el disseny de polítiques i que aquestes s’acompanyin de partides pressupostàries per a dur-les a terme; perquè en l’àmbit laboral, les dones participin de la negociació col·lectiva; perquè s’avanci cap a la igualtat de gènere; perquè s’acabi amb la violència masclista…Per tant, ni un pas enrere per aconseguir una societat més justa i millor.

Maria Recuero
Sobre Maria Recuero

Maria Recuero és secretària general de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) Contacte: Página web | Més articles