Urgeix el combat de la pobresa

Si el 24 de maig s’han castigat les injustes polítiques que han creat l’actual estat de coses, la pobresa i la desigualtat, les respostes no poden esperar.

Joan Carles Gallego
 
 

pobresa i desigualtat 29052105El 26 de maig l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públics els resultats de l’Enquesta de condicions de vida de 2014, que confirmen que el nivell de la pobresa, tant a l’Estat com a Catalunya, ha augmentat el darrer any i de manera preocupant en la població infantil, que ja supera el 30%, 3,4 punts més que el 2013. A l’Estat, amb una renda mitjana per llar de 26.154 €, el 2013, un 2,3% menys que el 2012, la població en risc de pobresa és del 22,2%, 2,2 punts més que l’any anterior (l’ingrés mitjà anual net per persona va dels 14.281 € al País Basc als 7.729 € d’Extremadura, i els 12.205 € de Catalunya). El llindar de pobresa el 2013 se situava en 8.114 €/any i el 2014 passa a ser de 7.961 € per a llars amb una persona, i de 17.040 € a 16.719 € a llars de dos adults i dos infants. L’enquesta ens indica que a Catalunya el 2014 hi ha un 40,8% de llars que no es poden permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any; un 40,2% de llars que no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes; un 9,1% de les llars que tenen retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge principal; un 12,2% de llars que tenen molta dificultat per arribar a fi de mes.

Curiosament aquest informe s’ha publicat pocs dies després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. És com si s’haguessin volgut deixar al marge de l’agenda pública i del debat polític els temes socials. Però els resultats electorals mostren com les urnes han expressat un fort rebuig a qui es considera responsable de les polítiques que estan determinant aquesta situació de pobresa i desigualtat. Aquesta realitat no es pot explicar a partir del fatalisme o de la condició humana: la causa de l’augment de la pobresa a Espanya i a Catalunya és el resultat de les retallades socials i de la reforma laboral. Milers de famílies estan sense cap ingrés, per haver quedat a l’atur i no disposar de prestacions, o bé algun o alguns dels seus membres estan treballant amb salaris i condicions precàries. Es necessita un canvi radical en la política, tant del Govern central com del Govern de Catalunya: cal prioritzar les persones i no els interessos dels poders econòmics i financers.

Hi ha propostes per combatre la pobresa i l’exclusió social, i per avançar en una societat cohesionada socialment, i no s’apliquen per manca de voluntat política. Canviar el model fiscal, i avançar en el seu caràcter progressiu, just i solidari, i lluitar contra el frau fiscal, permetria augmentar l’ingrés públic amb el qual poder fer polítiques públiques orientades a redistribuir la riquesa per combatre la pobresa i fer avançar la igualtat. Abolir la reforma laboral, canviar les normes que fomenten la inestabilitat laboral i la precarietat, i reforçar el paper de la negociació col·lectiva permetria disputar la riquesa que el treball crea i millorar les condicions laborals i els salaris (amb efectes derivats de millora en les prestacions). Canviar l’orientació de les polítiques públiques, potenciant l’educació i la formació, la salut, la recerca i la innovació i les inversions amb impacte estratègic, ajudaria a reactivar l’economia i crear ocupació de qualitat i fer avançar la igualtat d’oportunitats.

Posar fi a les desigualtats a la feina, tant les generals com les que encara es produeixen per raó de gènere, és un repte a l’abast. Sens dubte, més enllà de derogar la reforma laboral i establir un marc legal que garanteixi el treball digne i la negociació col·lectiva, cal reforçar la capacitat contractual i el poder sindical i això és també afiliació, representativitat, mobilització i negociació per intervenir en l’impuls de la igualtat i la superació de la pobresa. La reforma fiscal i la lluita contra el frau dotarien els suficients ingressos públics per eliminar la pobresa infantil i la pobresa en família, reduir l’abandonament escolar i invertir el 3% del PIB en recerca i desenvolupament, tal com planteja l’estratègia europea 2020. Hi ha un conjunt de mesures necessàries: recuperar la prestació universal per infant a càrrec; reforçar el sistema de prestacions familiars i per fills i pels infants en general, amb suport addicional a les famílies monoparentals, les nombroses i a aquelles en què els pares són a l’atur; assegurar de forma adequada una nutrició sana i completa als infants, i debatre i aprovar al Parlament de Catalunya les iniciatives legislatives populars (ILP) avui en tràmit, la de la renda garantida de ciutadania i la recent entrada per garantir un habitatge en condicions pel que fa a llum, gas i aigua.

L’informe de l’INE refreda el cofoisme del discurs del Govern sobre la recuperació econòmica, ja que no es pot amagar l’emergència social de la pobresa i l’augment de la desigualtat social. Si el 24 de maig s’han castigat les injustes polítiques que han creat l’actual estat de coses, la pobresa i la desigualtat, les respostes no poden esperar. Les pròximes conteses electorals han de servir per canviar les actuals polítiques, però mentrestant necessitem mesures concretes que lluitin contra l’exclusió social.

Joan Carles Gallego
Sobre Joan Carles Gallego

És execretari general de CCOO de Catalunya Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*