Unes 18.000 dones han patit a Catalunya assetjament a la feina i la majoria a mans dels seus superiors, segons CCOO

Montse Ros assegura que el PP va creure que el feminisme era innocu, però és realment és transformador i els seus els postulats van en la línia de canviar la situació econòmica de la gent, per a millorar-la,  i això a ells no els interessa

Tomeu Ferrer
 
 
 
Montse Ros i Neus Moreno durant la presentació de l'estudi foto: Tomeu Ferrer

Montse Ros i Neus Moreno durant la presentació de l’estudi foto: Tomeu Ferrer

A Catalunya 18.000 dones, l’1,2% del total, que han realitzat un treball remunerat van declarar haver patit situacions d’assetjament. Aquesta circumstància és més freqüent entre dones que no tenen contracte i també a les que tenen contracte temporal, segons l’enquesta de violència masclista corresponent a 2015, esmentada en l’informe sobre les condicions de vida i del treballs de dones elaborat per CCOO i presentat per Montse Ros, portaveu de CCOO de Catalunya i Neus Moreno, secretària de la dona del sindicat.

Sobre l’assetjament a la feina, CCOO puntualitza que en el 66,8% dels casos es tracta d’un encalçament vertical descendent, és a dir, protagonitzat per una persona que té una situació jeràrquica superior.

L’informe és un compendi de moltes de les situacions de desigualtat que afecten les dones respecte dels homes, especialment en el món del treball. Tot i que hi ha més dones majors de 16 anys que homes, el 43% estan en situació d’inactivitat i un 7% aturades, mentre que el 50% estan ocupades. Al seu torn, els homes de més de 16 anys estan ocupats en un 60%, en un 33% declaren estar inactius i un 7% en atur.

La taxa d’activitat dels homes supera en 10 punts la de les dones i l’edat en la qual la diferència és més gran és entre 45 i 60 anys.

Moreno ha destacat que la menor activitat de les dones xoca amb el fet que entre les dones actives el 49% té estudis superiors, mentre que entre els homes actius només té aquest nivell de formació un 40%, segons va destacar Moreno.

En l’anàlisi s’ha repassat la bretxa salarial, situada l’any 2016 en un 23,5%, quan un any abans era del 24%. Part de la diferència salarial té a veure amb el fet que les dones tenen feines poc qualificades, a temps parcial o temporals i treballen també en sectors feminitzats que són també els que tenen salaris més baixos.

En l’informe s’explica que la bretxa disminueix entre les persones joves, però no perquè les dones millorin la seva situació sinó perquè els salaris dels homes han empitjorat.

A la fi de la vida laboral les pensions que reben les dones són un 29% inferiors de mitjana a les que reben els homes. La pensió contributiva mitjana cobrada per una dona va ser de 761,08 euros mentre que els homes van cobrar 1.250,08 euros de mitjana.

Pensions contributives per sexe: font CCOO

Pensions contributives per sexe: font CCOO

La situació es produeix perquè les dones tenen categories inferiors als homes (sostre de vidre). Demanen més excedències per tenir cura de familiars, i per motius com la maternitat cotitzen menys. De fet, la majoria de les pensions de les dones són no contributives i les dels homes tenen relació directa amb el que han cotitzat.

Especialment remarcable és el treball a temps parcial. El 23% de les dones té contracte a temps parcial i un 8% als homes. Tant en el cas dels homes com entre les dones, la principal causa de treballar a temps parcial és no poder fer-ho de manera continuada. No obstant això, en el cas de les dones la proporció de treball parcial involuntari s’acosta al 50%.

Montse Ros ha fet una valoració de l’actuació del sindicat en la tasca d’anivellar les diferències entre homes i dones en el camp laboral. En aquest sentit ha posat exemples, com el conveni de la Indústria química aborda la bretxa salarial i fixa el salari mínim a percebre 14.000 euros, siguin homes o dones. Igualment, ha valorat el conveni del tèxtil, un sector molt feminitzat. En aquest pacte laboral també s’estipula que ningú cobrarà menys de 14.000 euros a l’any. Per contra ha considerat una vergonya que les persones que treballen a les llars d’infants privades amb concessió pública estiguin cobrant 900 euros al mes, de mitjana.

Treballs de la llar

La dirigent sindical ha fet èmfasi en la situació inaguantable que suposa que les persones que tenen cura de la gent gran, que són majoritàriament dones i estrangeres, no estiguin protegides laboralment perquè Espanya no ha ratificat el conveni 189 de l’OIT,

En relació amb el govern central, Ros ha reclamat que es ratifiquin els acords destinats a llimar els aspectes més punxeguts de la Reforma Laboral que afecten punts com els menjadors escolars, les cotitzacions socials per a les persones que tenen cura de gent gran, etc.

Montse Ros ha estat preguntada per les declaracions de líders del PP que consideraven que la jornada del 8 de març era partidista, ha declarat: “El PP va creure que el feminisme era innocu, però és realment el feminisme és transformador i els seus els postulats van en la línia de canviar la situació econòmica de la gent, per a millorar-la,  i això a ells no els interessa”.

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*