Un treballador en actiu de Metro diagnosticat d’asbestosi per haver estat en contacte amb amiant

L’operari que té 63 anys es va visitar a Can Ruti, a Badalona l’any 2015 quan va notar que tenia tos amb sang, allà li van informar que té fibrosi pulmonar

Tomeu Ferrer
 
 
 
D'esquerra a dreta, Jaume Cortés, l'advocat, Rafael Rubio, el treballador afectat i Òscar Sanchez, del comitè d'empresa de Metro foto: Tomeu Ferrer

D’esquerra a dreta, Jaume Cortés, l’advocat, Rafael Rubio, el treballador afectat i Òscar Sanchez, del comitè d’empresa de Metro foto: Tomeu Ferrer

Un operari en actiu de Metro de Barcelona ha estat diagnosticat d’asbestosi, una malaltia que es produeix per contacte amb amiant. Així ho ha denunciat l’afectat, Rafael Rubio, un treballador de manteniment, de 63 anys,  en una multitudinària roda de premsa, acompanyat pel seu advocat, Jaume Cortés, del Col·lectiu Ronda i d’una delegació de comitè d’empresa.

Rubio havia treballat des de 1987 a tallers de Metro. La seva tasca era tornejar rodes i quan no hi havia feina en aquesta comesa, també feia manteniment de peces de vagons, segons ha dit.

“L’any 2015 em vaig trobar malament, tossia sang. Vaig anar a visitar-me a Can Ruti, a Badalona. Allà el doctor  especialista em va dir que tinc plaques pleurals i em va fer altres proves com una espirometria. També em va preguntar si havia treballat en contacte amb amiant, i llavors vaig recordar que fins a l’any 2002 hi havia al taller una peça apaga-espurnes i una manta, que van ser retirades per la companyia perquè es va dir que tenien amiant. També alguns vagons de la dita sèrie 1.000 es deia que tenien les peces dels frens amb amiant, però jo això no ho sé perquè l’empresa no ho ha aclarit”, explicava. Quan es tornejaven les rodes dels vagons, explica el treballador, es podia tocar accidentalment les sabates dels frens i llavors “sortia molt de pols”.

Amb el diagnòstic, Rubio va anar a l’empresa per demanar que el canviessin de lloc de treball, està en un procés de jubilació i només ha de treballar 52 dies a l’any. Quan va argumentar els problemes pulmonars “em van derivar a una doctora especialista que ha contractat l’empresa, que em va fer diverses proves i TAC, al final quan li vaig preguntar el que em va dir és que probablement tenia asbestosi”, ha dit. No ha estat canviat de lloc de feina.

El treballador en conèixer la malaltia es va posar en contacte amb el Col·lectiu Ronda, que va reclamar una nova opinió mèdica d’un facultatiu amb 40 anys d’experiència, que ha coincidit amb el diagnòstic del facultatiu de la Seguretat Social.

Just mentre es feia la roda de premsa, TMB comunicava que no li consta l’existència de cap treballador en actiu diagnosticat d’asbestosi. A això ha respost sobre la marxa  l’advocat del malalt en considerar que els resultats de les anàlisis es comuniquen als afectats i podria ser que per mor de la llei de protecció de dades l’empresa no tingui la informació d’aquest malalt.

En concret, l’emnpresa afirma: ” El cas exposat avui en una conferència informativa convocada per un sindicat i un despatx d’advocats correspon a un dels treballadors de l’àrea de Manteniment i Projectes a qui en l’examen mèdic s’han trobat alteracions d’aquest tipus que, en la normativa vigent, no són considerades malaltia professional”.

Un total de 620 revisions mèdiques i 20 afectats per plaques pleurals

L’empresa va comunicar fa un mes que dels 620 treballadors als quals s’ha fet revisions mèdiques, en cap cas hi havia cap malalt, i només s’havien detectat les esmentades 20 manifestacions pleurals. Al principi es va vincular l’amiant a elements constructius i, darrerament, també a la pintura que cobreix els baixos dels combois de les línies 1 i 3.

Aquesta última detecció de la perillosa pintura, la manipulació de la qual també pot alliberar fibres d’amiant que són les que produeixen càncer de pulmó a qui les inhala, ha provocat que TMB encarregui la compra 42 nous trens per un import de 447 milions d’euros que substituiran els contaminats quan estiguin fabricats.

Òscar Sánchez, portaveu del comitè d’empresa de Metro de Barcelona, format per vuit sindicats, ha estat dur denunciant que “l’empresa sabia des de 1987 que hi havia peces amb amiant. Però ha esperat a 2018 per reconèixer-ho i ara està fent un inventari que tardarà cinc anys a estar enllestit”.  Ha recordat que des de 1940 l’Estat espanyol reconeix el contacte amb l’amiant com origen de malalties professionals i que des d’aquell any era obligatori que les empreses informessin als treballadors de la presència del producte cancerigen.

Sánchez s’ha queixat que la direcció de Metro no informa els treballadors ni els seus representants, tot i els requeriments que se li fan. En aquest sentit ha instat l’empresa i a l’Ajuntament de Barcelona, com a responsable polític d’ella, a reconèixer que hi ha afectats per contacte amb amiant (la direcció de Metro ha reconegut que almenys 20 treballadors tenen plaques pulmonars produïdes pel contacte amb l’amiant. En cap d’aquests casos s’ha canviat de lloc de treball els operaris, ha manifestat Sánchez). També ha dit que com a mínim hi ha dos operaris amb fibrosi pulmonar, símptoma que pot desembocar en asbestosi. Igualment ha recordat que a un operari de Metro que va morir per càncer, se li va fer una biòpsia que va mostrar que havia estat en contacte amb un producte verinós com és l’amiant.

Els treballadors, preocupats

Els treballadors de Metro temen que la xifra d’afectats per contacte amb l’amiant siguin molts, però es queixen  que la falta d’informació no els permet delimitar l’abast del problema.

L’advocat de Rafael Rubio ha explicat que l’empresa hauria d’haver informat als treballadors de la presència d’amiant des que la llei així ho va indicar, l’any 1940. Ha recordat que el col·lectiu d’advocats té presentada una demanda contra la direcció de Metro per una situació anterior en què un treballador va ser afectat per un càncer de pulmó. En aquest sentit, una primera acció legal en marxa és reclamar que es declari com a malaltia laboral l’afectació de Rafael Rubio. Un segon pas seria demanar danys i perjudicis, per la qual cosa caldria fer una demanda judicial.

“Durant molts anys nosaltres treballàvem als tallers sense cap protecció. Per exemple, no teníem màscares ni guants i ens rentàvem amb cabos.” Recorda que treballaven amb apagespurnes i unes mantes que, un dia l’empresa va retirar en saber que contenien amiant. “També quan picàvem les rodes sortia molt de pols, que no sé si era amiant o una altra cosa, o quan passàvem rodes pel torn, com que les sabates de fre hi estaven recolzades si, tocàvem aquestes peces sortia una pols estranya”, ha explicat Rubio, que ara, segons les proves que li han fet te problemes pulmonars: “em canso molt aviat, si abans podia pujar deu escales i em cansava un 5%, ara faig el mateix i em canso un 60%”, assegura.

Dimissió d’Enric Cañas

Sánchez ha afinat més encara la reivindicació del comitè d’empresa: “si el conseller delegat, Enric Cañas, sabia que hi havia peces amb amiant hauria de plegar. Nosaltres hem estat preguntant per això des de fa deu anys i la resposta sempre havia estat negativa”, ha dit. I si Cañas havia informat la responsable política, la regidora, Mercedes Vidal, i no s’ha fet res, també hauria de dimitir ella”.

Un altre representant del comitè d’empresa ha reclamat també una mesura que eviti que “els treballadors ens enduguem l’amiant a casa”. Això vol dir que l’empresa hauria d’assumir rentar la roba de treball dels operaris. S’ha demanat, però no s’ha acceptat, ha dit.

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*