UGT commemora els 100 anys de la promulgació de la jornada de 8 hores amb una mirada de futur

El sindicat d'origen socialista recorda el suport de Largo Caballero a l'aturada de la CNT a Barcelona i rememora també la lluita per la reducció de jornada, amb el precedent de la vaga minera de 1.890 del País Basc

Tomeu Ferrer
 
 
 
Salvador Seguí, de la CNT. amb companys a Madrid on negocià amb UGT la vaga general de 1917

Salvador Seguí, de la CNT. amb companys a Madrid on negocià amb UGT la vaga general de 1917

UGT de Catalunya celebra amb un acte l’establiment oficial, per primer cop, de la jornada laboral de 8 hores a l’Estat espanyol, que es va publicar mitjançant un decret, el 3 d’abril de 1919, ara fa 100 anys. La declaració era el resultat de la vaga de la canadenca, una mobilització que va aturar Barcelona durant 44 dies i es considera com la vaga general més massiva que mai hagi viscut la capital de Catalunya.

Josep Brunet és, enginyer tècnic industrial, que va ser gerent de la Biblioteca Pública Arús i centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis, explica que durant la vaga de la canadenca, liderada per la CNT, la UGT va donar suport directament a Barcelona a la protesta, però que en un moment en què semblava que la vaga podia perdre força, e.l secretari general ugetista, Francisco Largo Caballero, va intervenir des de Madrid per avisar el Govern en el sentit que si no es trobava una sortida al conflicte, la UGT cridaria a la vaga general en el conjunt de l’Estat, segons explica Brunet.

Tot i que el decret de les 8 hores data d’avui fa cent anys. Aquesta era una reivindicació llargament reclamada pels sindicats i les internacionals obreres. L’Associació Internacional dels Treballadors va definir com a reivindicació central la jornada de vuit hores, a partir del seu Congrés de Ginebra l’agost de 1866, declarant que la limitació legal de la jornada de treball era una condició prèvia sense la qual fracassarien tots els altres intents de millores i l’emancipació mateixa de la classe obrera, s’estimava com “una gran disputa entre la dominació cega exercida per les lleis de l’oferta i la demanda, contingut de l’economia política burgesa, i la producció social controlada per la previsió social, contingut de l’economia política de la classe obrera”. Aquesta decisió va contribuir decisivament a generalitzar al món, una lluita que ja era avançada pels treballadors de diversos països.

Brunet recorda que abans d’aconseguir-se la jornada de vuit hores, que era el desideratum de tots els sindicats, hi va haver una llarga vaga per assolir la jornada de vuit hores, es coneix com la vaga del Deva, al País Basc, i en aquella ocasió la batalla la va lliurar el PSOE. Cal recordar que a principis de segle el partit i el sindicat UGT eren considerats com a dues cares de la mateixa moneda.

La vaga minera de 1890, el precedent

L’1 de maig de 1890 en el manifest del dia del treball, el partit socialista a Euskadi emmarcava la jornada en la reivindicació de les 8 hores de treball, en líni amb el que s’havia aprovat en el Congrés Obrer de París de l’any anterior. Igual que a la Canadenca, l’espurna que va encendre el conflicte va ser l’acomiadament de cinc membres del Comitè Socialista de La Arboleda. El motiu? la seva destacada participació en la manifestació del primer de maig.

Milers de miners es van unir espontàniament a la vaga convocada contra els acomiadaments. Els empresaris, espantats van cridar l’exèrcit que entre altres objectius va prendre les mines de carbó de la zona i també les fàbriques. Es va detenir el comitè socialista i aquest, des de la presó va emetre un comunicat que fixava les reivindicacions dels gairebé 30.000 treballadors en vaga. Entre altres punts reclamaven la jornada laboral de deu hores.

La fi de la vaga i la victòria dels treballadors va tenir un inesperat protagonista, el general Loma, enviat per a sufocar la protesta, va fer de mitjancer entre els vaguistes i els empresaris, que no volien pactar cap reivindicació. Davant d’aquesta posició tancada, el militar va fer saber als empresaris que retiraria les tropes si no acceptaven un acord. El 17 de maig els empresaris firmaven un acord, conegut com a “pacte de Loma”, en el qual es prohibia els empresaris i contractistes explotar les cantines i s’establia una jornada laboral diferent segons les èpoques de l’any, que en mitjana suposava aplicar per primer cop la jornada de deu hores a l’Estat espanyol., segons explica Brunet.

A la jornada, que se celebra a Sala de les Brigades Internacionals de la UGT de Catalunya (Rambla de Santa Mònica, 10, Barcelona), intervindrà també Carmen Castro,  activista feminista experta en polítiques de gènere i doctora en Economia, parlarà de la necessitat de la reducció de la jornada laboral des d’una perspectiva de gènere i de sostenibilitat social.

 

 

 

 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*