TTIP: mercat i interès vers societat i drets

La disjuntiva entre un mercat regit per l’interès de les grans multinacionals enfront a una societat articulada pels drets i llibertats, es desprèn de la crònica de l’eurodiputat Ernest Urtasun quan evidencia la paranoia secretista amb què es negocia el TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió) entre la Comissió Europea i els EUA.

Joan Carles Gallego
 
 
La disjuntiva entre mercat i serveis púbics es juga en el trractat TTIP

La disjuntiva entre mercat i serveis públics es juga en el tractat TTIP

La disjuntiva entre un mercat regit per l’interès de les grans multinacionals enfront a una societat articulada pels drets i llibertats, es desprèn de la crònica de l’eurodiputat Ernest Urtasun quan evidencia la paranoia secretista amb què es negocia el TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió) entre la Comissió Europea i els EUA. Ell, representant electe per la ciutadania, només va poder consultar els documents –i no tots- durant un màxim de dos hores, prèvia sol·licitud i amb certificació signada de confidencialitat, sol en un habitacle de dos metres quadrats, sense mòbil, paper ni llapis. Només faltava deixar a la porta l’ús de la raó crítica. L’opacitat només s’explica per l’interès de les multinacionals d’un i altre costat de l’Atlàntic, que controlen la negociació, per determinar sense interferències democràtiques les clàusules que els permetin actuar amb les menors regulacions, compromisos i responsabilitat social.

Coneixem els efectes socials i laborals de tractats similars, que desvirtuen el treball i funcions de les organitzacions multilaterals i cedeixen la iniciativa a les transnacionals i, tot i el secretisme, arriben notícies i filtracions d’esborranys, que evidencien que el TTIP és una de les més greus amenaces als drets laborals, als serveis públics i al medi ambient en les darreres dècades. Posa en qüestió la sobirania democràtica i ataca l’actual model social europeu (avui afeblit per les polítiques d’austeritat), ja que els contractes signats per les empreses multinacionals i els compromisos d’inversió i rendibilitats esperades, prevaldran sobre els drets i garanties, siguin laborals, civils, socials, etc.

El TTIP no és un tractat comercial, perquè el principal benefici que preveuen els lobbies no ve de l’eliminació d’aranzels, sinó de la convergència regulatòria per definir normes i estàndards comuns a banda i banda de l’Atlàntic. L’efecte serà una reducció del comerç intern a la UE, enfonsant sectors industrials i pressionant més els salaris i la pèrdua d’ocupació. Com amb altres tractats existents, aquest incorporarà tribunals d’arbitratge privats (ISDS) i el mandat d’un consell de cooperació regulatòria, que qüestiona la sobirania  legislativa dels estats, subordinant-la a l’expectativa de benefici de les empreses. La convergència regulatòria és, de fet, una harmonització a la baixa, que en el marc laboral suposa una greu amenaça (EUA només ha signat 14 normes internacionals del treball i l’estat espanyol 133; i 2 de 8 normes fonamentals). Es donarà un pas més en la tendència a la privatització dels serveis públics, ja que aquests no estan exclosos de la negociació del TTIP, i les clàusules socials dels contractes públics perillaran, ja que es crearà un “mercat” de serveis europeus on fer atractius negocis pel capital d’EUA. La protecció de la salut i el medi ambient s’afeblirà, ja que no caldrà demostrar la innocuïtat dels productes i l’alimentació s’obrirà a organismes genèticament modificats (OGM), pesticides o hormones del creixement actualment restringides, i la competència transatlàntica pressionarà els estàndards mediambientals. En definitiva, el TTIP és una fugida endavant de les injustes i inútils polítiques d’austeritat a Europa i ens condemna a ser el soci feble del que és el complement econòmic de l’Aliança atlàntica (OTAN).

El Tractat pretén, en darrera instància, una nova transferència de riquesa del treball al capital i l’extinció d’un projecte d’Estat de benestar propi del model social europeu. Per assegurar el poder comercial nord-americà es limita la possibilitat d’un espai econòmic europeu competitiu globalment, imposant el control normatiu americà en les relaciones amb les potències emergents i afeblint les sobiranies nacionals, que es supediten al mercat global.

Europa no té cap necessitat de subordinar-se a un model social i econòmic que és una amenaça real als nostres drets i condicions, ja que pot tenir un joc propi a nivell global, projectant un model social en què el treball de qualitat, la cohesió social i territorial siguin els eixos d’un creixement just, sostenible i solidari. Estan sorgint iniciatives arreu d’Europa, i ací, per aturar les negociacions i forçar una consulta pública sobre el Tractat. El moviment sindical europeu, els grans sindicats i la pròpia Confederació Europea de Sindicats (CES), participen d’aquestes plataformes ciutadanes, cridant a signar la iniciativa ciutadana europea, ‘Stop TTIP’ i impulsant la manifestació del proper dia 18 d’abril a Barcelona, i altres ciutats, per dir ben fort ¡NoTTIP!, ja que la liberalització del comerç no és cap sortida a la crisi, però, per contra, té enormes costos socials i laborals.

Joan Carles Gallego
Sobre Joan Carles Gallego

És execretari general de CCOO de Catalunya Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*