Treballadores de la llar immigrants creen a Catalunya una taula per a defensar els seus drets

Libélulas, Mujeres p’alante, Mujeres diversas i Sindillar, amb la col·laboració de CCOO i UGT s’organitzen en una plataforma per reclamar que Espanya ratifiqui del conveni 189 de la OIT que treu el treball domèstic de la il·legalitat

Tomeu Ferrer
 
 
 

Isabel Valle, de Libélulas, amb la principal reivindicació de la plataforma : foto Tomeu Ferrer

Isabel Valle, de Libélulas, amb la principal reivindicació de la plataforma : foto Tomeu Ferrer

Una de les sortides laborals que tenen les dones immigrants quan arriben del seu país és dedicar-se a la cura de la llar o de les persones grans. La problemàtica laboral que impliquen aquestes feines i el fet que la majoria de les treballadores tinguin en un moment o altre problemes legals han fet que s’organitzin en agrupacions amb objectius amplis que serveixen d’acollida, ajuden en l’assessorament i que esdevenen potser un primer esglaó fins a la vinculació d’aquests col·lectius a sindicats de classe. Ara s’ha fet un pas intermedi, quatre entitats que operen a Catalunya han creat, amb la col·laboració externa de CCOO i UGT una plataforma conjunta: Taula de Defensa dels Drets de les Treballadores de la llar, la neteja i les cures.

Les dones que treballen a les llars, molts cops internes, es queixen de patir explotació laboral. Bàsicament afirmen que no tenen drets i depenen totalment de la voluntat de les persones que les contracten. Les queixes van des de treballar sense tenir horaris fixats a haver de fer-ho malaltes, patir enverinaments per usar productes químics en les neteges o ser acusades per robatori si reivindiquen els seus drets. En aquest nivell de queixes influeix el fet que moltes, gairebé la totalitat de les persones que es dediquen a la cura de les llars, són estrangeres i necessiten treballar al preu que sigui, no només pels diners que precisen per sobreviure, sinó perquè els hi cal demostrar almenys 3 anys d’arrelament per aconseguir legalitzar la seva presència a Espanya, i d’aquest tràmit depèn el reagrupament de les seves famílies.

Isabel Valle Brun és representant del grup Libélulas, una associació formada gairebé totalment per dones d’origen bolivià. El grup es va crear a la primavera de 2016. «som un grup de dones, bé, hi ha dos homes, que ens organitzem per defensar els drets de les persones», explica. El nom té a veure amb la força d’un insecte i la bellesa d’una papallona, afirma.

Libélulas es defineix com un col·lectiu que reclama el reconeixement dels drets i benestar de les persones. Es va crear gràcies al Centre bolivià-català, una organització que els serveix per vehicular moltes actuacions «perquè tenen NIF», afirma Valle.

L’organització de Libélulas, expliquen, té molt a veure amb Elsa Oblita, una persona que a causa de la seva llarga malaltia, hi va dedicar molt temps. L’Elsa va estrènyer lligams amb el consolat i també al  Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO. A banda d’organitzar les dones que treballen al servei domèstic, el grup assessora també les persones grans del seu país que cada tres mesos han de fer acte de presència al consolat per fer palès que segueixen vivint per així cobrar les jubilacions del seu país. Com són persones grans, l’ajuda els hi és molt necessària, afirma Valle. Però és que aprofitant les trobades s’organitzen xerrades al consolat de manera que, per exemple reben suport dels sindicats per aspectes laborals o si precisen ajuda en tràmits d’estrangeria o sobre la targeta daurada de Renfe o ara sobre la Renda Garantida de Ciutadania.

En l’àmbit de les dones del servei domèstic, Libélulas ha detectat que no es compleixen els horaris laborals, ni el descans setmanal, que en moltes ocasions les treballadores no estan donades d’alta a la Seguretat Social, per la qual cosa no cobren quan estan malaltes, ni tenen subsidi d’atur, ni permís de maternitat.

Totes aquestes reivindicacions han fet que els col·lectius que treballen en aquest camp s’hagin unit en la Taula, on estan presents a més: Mujeres p’alante, Mujeres diversas, un sindicat incipient: Sindillar, qub les que externament col·laboren CCOO i UGT. Tots aquests grups tenen una reclamació concreta: la ratificació per part de l’Estat espanyol del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquest conveni va ser signat el 2011 i ja ha estat refermat per 17 països, entre ells França, Itàlia i Suïssa, només a Europa, posaria les bases per a aconseguir que l’ocupació domèstica sigui un treball decent, valorat per la seva importància i en igualtat de drets que la resta. Espanya, tot i els requeriments, no ha ratificat aquest acord, que trauria de l’economia submergida la feina de la llar.

Mujeres p'alante forma a les dones per que surtin del nínxol dels treballs de la llar foto: mujeres p'alante

Mujeres p’alante forma a les dones per que surtin del nínxol dels treballs de la llar foto: mujeres p’alante

Mujeres p’alante és una altra organització que fa l’acompanyament a les dones treballadores en l’assessorament dels seus drets. Es diria que va un pas més enllà del que signifiquen altres entitats. Norma Veliz és la portaveu. Explica que originàriament aquest grup es va formar a partir de dones que havien sortit de zones molt afectades pels enfrontaments entre l’exèrcit i la guerrilla a Colòmbia. Però després, ja a Barcelona s’hi han vinculat dones d’altres països de Llatinoamèrica i també d’Àsia i Àfrica.

Mujeres p’alante es defineix com «és un grup de dones de diversos països d’origen que hem decidit crear un espai per trobar-nos, reconèixer-nos, acompanyar-nos, ser solidàries entre nosaltres, trobar un camí comú per aconseguir un món millor i més just per a tots i per a totes», diu Veliz.

Formació i ajuda mútua

El grup assessora les dones en aspectes com aconseguir la documentació per al permís d’estrangeria, ajuda a trobar feines, amb suport per elaborar un currículum o donar mecanismes per facilitar que les dones segueixin els estudis que, potser han interromput en marxar del seu país.

Les Mujeres p’alante es troben a l’Hospitalet de Llobregat i també ara a Sant Andreu, a Barcelona. A més d’assessorament, que fan en col·laboració amb Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), de CCOO i amb ONG com Creu Roja.

Les associacions que apleguen dones, moltes d’elles treballadores de la llar ajuden al fet que prenguin consciència de la seva situació, no només laboral, sinó també en relació amb el masclisme que, reconeixen, està molt estès en les seves comunitats.

Des del CITE s’explica, curiosament, que són les dones les capdavanteres de la nova migració cap a l’Estat espanyol. El mecanisme acostuma a tenir la dona com a protagonista que arriba a l’Estat espanyol, molts cops com a turista. Troba feina en la cura de la llar i intenta regularitzar la seva situació. Després exerceix el dret al reagrupament familiar, cridant el company o els fills. Però, mentrestant han d’aguantar el que denuncien com a condicions inhumanes per aconseguir «els papers».

Sindillar és una petita organització sindical independent, nascuda el 2011 i vinculada amb el projecte La bonne. El seu objectiu és desenvolupar l’autonomia i l’apoderament de les treballadores de la llar a través d’activitats dissenyades i executades per les mateixes afiliades. Com en les altres organitzacions coincideixen en la Taula de Defensa dels Drets de les Treballadores de la llar, la neteja i les Cures.

Les quatre organitzacions fan una tasca important també de cara endins. L’obsessió de les seves impulsores és ajudar al fet que les dones procedents d’altres àmbits culturals preguin consciència del poder que tenen si treballen plegades. Així, sempre es coincideix a explicar que es fan tallers, accions i fins i tot s’organitzen jocs de taula com el de l’Oca, per ajudar a combatre el substrat masclista que hi ha en les seves societats d’origen, i perquè no dir-ho, el masclisme que amara les societats catalana i espanyola, sota vels de modernitat.