Teresa Esteve (IAC): “reclamem que es faci una nova classificació professional perquè darrere de categories també s’amaguen discriminacions”

“Pensem que el que es tracta és de defensar els drets de les dones més enllà de de les consignes dels partits polítics i fins i tot dels sindicats”

Tomeu Ferrer
 
 
 
Teresa Esteve, responsable de la dona de la IAC

Teresa Esteve, responsable de la dona de la IAC

Teresa Esteve és mestra, té 33 anys i és secretària de la dona de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), agrupació que té al seu si, entre altres sindicats, USTEC, d’ensenyament al qual pertany.

Què plantegeu des de la IAC per al 8 de març?

Nosaltres convoquem tothom a una vaga general feminista de 24 hores, vam ser el primer sindicat que el 14 de febrer vam presentar el preavís de l’aturada. La vaga és laboral i també de consum, de cures i d’àmbit ciutadà.

Com a sindicat quines coses es reivindiquen amb l’aturada que s’ha convocat?

Bàsicament són les que ha plantejat el moviment feminista. Un dels aspectes és la bretxa salarial, la diferència de salaris entre homes i dones. En aquest sentit reivindiquem que es faci una nova classificació professional perquè molts cops les diferències i discriminacions s’amaguen en suposades categories distintes que s’adjudiquen a homes o a dones. També reclamem la fi del dit sostre de vidre, que impedeix que les dones ascendeixin laboralment perquè, entre altres motius han de dedicar-se a tenir cura de les famílies i persones a càrrec seu.

També reclamem la desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació, perquè veiem que cada cop més per aconseguir una feina tot es fa dependre d’entrevistes, cosa que fa el procés poc transparent, i a educació ho hem vist. Per tant, no demanen genèricament igualtat sinó que s’apliquin polítiques equitatives entre homes i dones.

L’any passat es van veure dues fases a la mobilització del 8 de març. Al matí més sindical i a la tarda més transversal i protagonitzada pels grups feministes. Com us coordineu des de la IAC amb el moviment feminista?

Les dones del sindicat també militem, naturalment, al moviment feminista. En aquesta relació la comunicació és constant i molts cops el que passa és que es posa a disposició del moviment feminista les eines de mobilització que tenen els sindicats. En tot cas pensem que es tracta de defensar els drets de les dones més enllà de les consignes dels partits polítics o fins i tot dels sindicats.

En el nostre cas ens coordinem des del primer dia amb els comitès de bari i de les diferents ciutats on hi som en l’àmbit individual, encara que també exercim internament als sindicats si en aquestes organitzacions hi ha algun element que mostri que hi pot haver discriminació cap a les dones.

La jornada acabarà amb manifestacions en pobles i ciutats, com ho heu organitzat des del sindicat i des del moviment feminista?

Hi ha una gran flexibilitat, per exemple, a Girona es faran dues manifestacions i a cada localitat, bàsicament a les demarcacions provincials es pretén fer una demostració potent. Barcelona tindrà només una manifestació a la tarda que estarà perfectament delimitada. En la marxa hi haurà un primer bloc no mixt, formada per dones, lesbianes i persones trans a la qual hi haurà només lemes i símbols feministes. Després hi haurà un segon bloc que serà mixt on hi haurà, si volen organitzacions sindicals i polítiques, pancartes i lemes de partit. En aquest sector hi podrà participar el conjunt de la ciutadania. El que s’ha decidit és que al davant de la manifestació hi hagi només el moviment feminista com a tal, perquè en alguna ocasió anterior, forma del que es va pactar vam veure que hi havia qui volia atorgar-se un protagonisme de tipus partidista.

Una última cosa, com us plantegen la jornada aquest any, precisament quan es donen circumstàncies com l’aparició amb força d’un partit directament antifeminista i el biaix en el mateix sentit dels grans partits conservadors.

La irrupció del Vox ens posa a totes les feministes en alerta. Ara bé, això hauria de servir per evitar que es faci cap pas enrere en el camí cap a la defensa dels drets de les dones. Cal recordar, per exemple, que el 2008 es va aprovar la llei destinada a erradicar la violència masclista i des de llavors s’ha anat desenvolupant molt lentament i de vegades de manera contradictòria amb l’esperit de la norma. Per tant, una de les coses que hauríem de fer és fer pressió perquè aquesta llei es compleixi.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*